L'espectacle de Modgi, Les Golfes, 'Hilda' i altres recomanacions d'aquesta setmana

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He llegit els còmics de Hilda de Luke Pearson, sobre una nena que viu en un món de fantasia ple d’éssers aparentment monstruosos (però només aparentment). El primer llibre d’aquesta saga, que ja és un referent de la literatura infantil, és Hilda y el trol (Bárbara Fiore Editora) i ens introdueix en l’univers oníric de la nena de cabells blaus.

He gaudit molt amb l’últim capítol del podcast Les Golfes, que fan Anna Pazos i Júlia Bacardit. El capítol porta per títol Aspirina entre les cuixes. Aborden, entre altres temes, les llums i obres de la nova llei de l’avortament i especialment la baixa per regles doloroses. Reflexions molt interessants al voltant d’una legislació que hem celebrat però que també té una part més discutible.

He dinat a La Donzella, a tocar de la sorra, a la platja de Badalona. Si teniu ganes de sentir que ja és estiu, aquest és el vostre lloc. Aires de xiringuito, peus descalços i arrossos de primera. Un lloc ideal per encetar la temporada més divertida de tot l’any.

He xafardejat entre els penjadors i les lleixes d’una de les meves botigues preferides de la ciutat, la Padam, al carrer Astúries. Hi trobareu roba i complements de marques locals com Wouf, Behula, Srta. Bolitas o Olend, i peces de marques internacionals com Rains o SugarHill Brighton. Roba amb personalitat, que dura i no sempre segueix les modes.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Tornaré a veure Mític, l’especial de stand-up comedy de Magí Garcia, conegut artísticament com a Modgi. Membre de La Sotana, fundador d’El Soterrani, guionista de l’Està passant i working class hero de la comèdia local. Garcia no només fa molts anys que pica pedra en el món de l’humor en català, a partir d’ara també quedarà per a la història com el primer còmic d’aquest país que s’autoprodueix un espectacle que pots veure directament al seu web. Imprescindible.

Remuntaré el gran dèficit que arrossego amb les sèries gràcies a la tercera temporada de The Boys. La creació d’Eric Kripke per a Amazon Prime és una mirada satírica, violenta i desmitificadora del gènere dels superherois. És important que no deixeu de veure-la encara que no suporteu els homes i dones amb poders: aquí el que fa és carregar-se’ls i tractar-los de sonats feixistes. No trobareu una sèrie amb més mala llet.

Recomanaré a tothom que vagi al Teatre Lliure a veure el retorn de Les tres germanes, que sota la direcció de Julio Manrique va guanyar el Premi de la Crítica 2020 al millor espectacle, entre altres guardons que va col·leccionar fa dos anys. ¿Sabeu quan els premis no són sinònim de res? No és el cas, ja que és un dels millors muntatges de la cartellera barcelonina en l’últim lustre. L’adaptació d’un Txékhov memorable i que quedarà per a la posteritat.

Celebraré tots els actes de valentia que es proposi l’editorial Automática, un segell magnífic que s’atreveix amb la mastodòntica Patos, Newburyport, de Lucy Ellmann. Una novel·la que supera el miler de pàgines i que ja està disponible a les llibreries.

M'emocionaré amb un nou concert de The Magnetic Fields a Barcelona. Cada any que passa gaudeixo menys dels macrofestivals de música, però quan porten els meus grups preferits no puc evitar-los. És el cas de la visita de Stephin Merritt, ànima d’una de les bandes més influents de la música pop d’aquest segle. El seu inabastable catàleg de cançons es podrà escoltar dilluns a l’antiga sala Barts, en el marc del festival Primavera Sound.