Susan Sontag, Charli XX i altres recomanacions meravelloses

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He sopat a l’Agreste, el fantàstic restaurant que el cuiner Fabio Gambirasi i Roser Asensio defensen amb passió al barri del Coll de Barcelona. La pujada fins al local val la pena perquè els plats de pasta, peix i carn són una delícia així com la carta de vins i el tracte cap als clients. Un lloc a la llista dels locals per repetir.

He jugat a personatges inventats amb el joc de cartes Mix&Rub People, fet amb il·lustracions de Nimura Daisuke, artista japonès conegut pel seu estil tendre i senzill, però alhora carregat d’humor. En aquest joc, les criatures i els grans poden construir personatges amb les cartes i crear-ne de nous fent servir els relleus de la part posterior.

M’he enfadat amb les crítiques que ha rebut Red, la nova pel·lícula de Pixar, que aborda el tema de la pubertat a través d’una noia de 13 anys. Alguns crítics s’han queixat que “només representa l’experiència femenina d’aquesta etapa”. Després d’anys d’empassar-nos pel·lícules, sèries i llibres on només hi havia experiències masculines, ¿de debò que hem de suportar això per una pel·lícula sobre una nena?

M'he enamorat de les diademes que fa la dissenyadora Blanca Lluch amb la seva marca Blunbow. Són peces joia pensades per adornar els cabells -a la col·lecció hi té diademes, turbants, llaços i clips, entre d’altres, en diferents colors- que tant poden servir per anar a una celebració com per recollir-se els cabells un dia de platja. La marca produeix a Barcelona i totes les peces estan fetes a mà.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Llegirél’especial sobre Pau Riba que signa la revista Enderrock amb la col·laboració de l’ARA. Un número que serà de col·leccionista i que repassa la figura del creador de Dioptria, el disc pop en català més influent del segle XX. Una recopilació de textos biogràfics i analítics escrits amb el cap i el cor, encara trasbalsats per la mort de Riba, el 6 de març a causa d’un càncer de pàncrees. Hi destaquen les plomes de Xavier Baró, Àngel Casas i Ferran Riera.

Descobriré l’obra d’un d’aquells artistes allunyats dels focus que quan hi topes es converteix en tota una revelació.Geometria d’un taquímetre és la mostra pòstuma del pintor Josep Maria Llobet, traspassat fa tres anys. En aquest homenatge a la trajectòria pictòrica i arquitectònica de l’artista balaguerí es ressegueix la seva empremta en la quotidianitat i la seva crítica social a través de diversos estils i tècniques. L’exposició es podrà visitar fins al 24 d’abril al Museu de la Noguera.

Assistiré a la presentació del nou disc de Ginestà, el dijous 31 a la sala Apolo de Barcelona. El duet de Sant Andreu ha deixat de ser una promesa per passar a ser una realitat gràcies a Suposo que l’amor és això, el seu últim disc. Els germans Júlia i Pau Serrasolsas passen examen a casa.

Veuré el documental de la meravellosa cantant anglesa Charli XCX. Alone together arriba a Filmin i ens mostra el procés de creació de How I’m feeling now, un disc escrit durant la pandèmia. Aquí l’autora reflexiona sobre l’impacte del confinament en la seva vida, la seva feina i la seva salut mental. Aquesta peça complementa la sortida del seu últim treball, Crash, que es va publicar divendres passat, una jornada monopolitzada pel nou material de Rosalía.