Sant Andreu contra la Vila de Gràcia i altres rivalitats del futbol modest
Les emocions d’un partit de màxima rivalitat no són tan diferents entre una semifinal de la Lliga de Campions i un partit de Segona RFEF
L’orgull del futbol popular. Així defineix la televisió pública de Barcelona el duel que enfrontarà aquest diumenge la Unió Esportiva Sant Andreu amb el Club Esportiu Europa. El poble de Sant Andreu contra la Vila de Gràcia, o el que és el mateix: dos clubs històrics lluitant per ser, per nivell, el tercer de la ciutat. Hi ha diverses raons que ajuden a entendre com un partit d’aquestes característiques ha aconseguit passar en molt poc temps de ser quasi invisible a mobilitzar un desplegament de mitjans que inclou més de 6.500 entrades venudes, quasi un miler d’aficionats desplaçats i una expectació fora del comú. La més important és la proximitat, el sentiment de pertinença a un club tangible i proper, un del qual el teu veí, o el tipus a qui compres el pa, pot ser el lateral esquerre. El tenir a tocar l’estadi on la teva filla s’entrena cada setmana amb l’escola de futbol. Tot això, esclar, és en contraposició a la pèrdua de vinculació amb els clubs grans. Als Tebas, els Qatar Airways, els CVC, les palanques i els clubs-estat. El que semblava utòpic i una fal·lera britànica està passant a casa nostra: molta gent s’ha cansat d’aquell futbol i ha anat a l’arrel.
En aquest context, les emocions d’un partit de màxima rivalitat no són tan diferents entre una semifinal de la Lliga de Campions i un partit de Segona RFEF, la quarta divisió espanyola. Un derbi és un derbi, i això sempre té un component especial. Fent un repàs a algunes de les grans rivalitats dels Països Catalans, la majoria comparteixen trets similars: conviuen a la mateixa categoria, tenen els estadis relativament a prop i competeixen per ser els clubs hegemònics de la zona. És el cas del Palamós i el Figueres, equips que han viscut temps millors, però que avui dia es juguen les garrofes a la categoria Elit. Equips com el Peralada o el Llagostera els han passat per davant, però la gran rivalitat històrica encara és aquesta.
Compartir divisió, i per tant partits, és el que fa que una enemistat entre equips sobrepassi l’àmbit territorial i s’estengui en el temps. Per exemple l’Atlètic Balears, que sempre s’ha mostrat com un enemic del Mallorca, però la realitat és que en quaranta anys només s’han trobat una vegada a la lliga. D’aquí que el Constància d’Inca, un altre rival per se del Mallorca, l’hagi substituït en expectació.
El CE Europa, en canvi, sempre ha tingut el Futbol Club Martinenc com a rival geogràfic, ja que els seus estadis són a quatre passes, però el fet de compartir partits i aficions cada vegada més grans l’ha anat apropant a Sant Andreu. Un desacord a causa d’una pancarta despectiva desplegada per aficionats andreuencs va obrir una enemistat que no para de créixer. Aquest diumenge se’n viurà un nou episodi, però els derbis del futbol modest són per tot arreu, només cal buscar-los.