Divertir-se treballant

Oriol Ivern i Guillem Pla treballaven plegats com a caps de partida del desaparegut restaurant Neichel de Barcelona. Una setmana de feina a Lleida els va fer adonar que s’entenien més del que es pensaven. La conseqüència d’aquesta harmonia va ser l’obertura de l’Hisop l’any 2001. El Guillem va deixar el restaurant per motius familiars set anys més tard, moment en el qual començava l’aventura en solitari de l’Oriol, sense allunyar-se gaire de l’essència que els va permetre crear un projecte exitós. Sense referents gastronòmics a la família, als dotze anys l’Oriol ja tenia clar que volia ser cuiner. Els seus pares van decidir donar-li suport, amb estima i respecte per la decisió del fill. La seva carrera està plena d’esforç, dedicació i molt d’ofici però amb la satisfacció pel reconeixement extens a un cuiner que sap equilibrar l’elaboració de plats tradicionals amb la tècnica, la modernitat i alguna genialitat que els fan diferents. 

L’Oriol valora profundament l’empremta que ha deixat cada col·laborador dels diferents equips que l’han acompanyat tots aquests anys. La seva evolució va lligada als companys i a les seves particularitats com a conjunt. Fa deu anys va rebre una estrella Michelin: “Va ser una sorpresa. Feia deu anys que treballàvem i si ens van donar l’estrella va ser per com ho fèiem. No hi havia motiu per canviar res. Els canvis que s’han produït des d’aleshores han sigut els de la meva pròpia evolució i la del meu equip”. 

Nosaltres volem conèixer la cuina de l’Oriol i les expectatives són molt altes. La carta és temptadora però decidim fer el Menú de Tast (75 €): blini amb espàrrecs i ous de truita fumats; col amb sepions i bergamota; pèsols amb lletons i comté; espàrrecs blancs amb tripetes i cafè; aranya amb múrgoles a la crema i sàlvia, i per rematar-ho una falda de xai lletó amb ostres i tamarindo. Continuem el recorregut pel menú de l’Hisop amb un plat de formatges i acabem amb unes postres de ruibarbre amb cireres i menta, i unes sorprenents nyàmeres i xocolata blanca amb safrà i pèsols. Combinació perfecta de producte, tradició i tècnica. 

L’Oriol té molt en compte el servei de sala, que està perfectament defensat per la Mireia, la Carmeta i la Sofía. Ho expliquen tot amb detalls i de manera molt entenedora. La sorpresa agradable ens l’emportem quan la sommelier ens proposa l’extraordinari Gotes del Montsant del 2017 de l’Alfredo Arribas (21 €). Ho heu llegit bé, en un restaurant amb una estrella Michelin, el vi suggerit ens costa vint-i-un euros. Un encert i un retrobament amb el seny i la professionalitat més enllà del negoci. Els millors vins amb els millors preus. 

La pandèmia ha suposat molts maldecaps i unes quantes tragèdies però als professionals de la gastronomia aquesta aturada forçosa ha permès, després de molt de temps, conciliar la vida familiar amb la professional. Ara l’Oriol ha tornat a deixar de sopar amb les seves filles per poder donar sopar als seus clients. És gairebé impossible tenir-ho tot. 

Mentre rematem el dinar amb una ginebra elaborada al Vallès Oriental i anomenada Marianna, l’Oriol ens confessa: “La meva intenció de futur és que tant jo com el meu equip ens ho seguim passant molt bé treballant”. Hi tornarem per comprovar que els desitjos de l’Oriol es compleixen i que s’ho passa bé treballant, com nosaltres.