Estampes d'una Barcelona que ja no existeix

Barcelona"Aquest llibre és com un àlbum de fotografies de la ciutat de Barcelona des del 1860 fins al 1960, però la gràcia és que són tot fotografies inèdites que ens permeten veure com era la vida quotidiana, íntima, però també l'ambient al carrer, el dia a dia, les festes i els moments especials..." D'aquesta manera descriu el documentalista i historiador Enric Comas el llibre en què ha col·laborat Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro II, publicat per l'Ajuntament de Barcelona i on hi ha 500 fotografies antigues que són el testimoni d'una ciutat que ja no existeix. "Aquest projecte neix d'una desgràcia" –explica Comas– i és la mort de Giacomo Alessandro, un jove arquitecte italià instal·lat a Barcelona que es va dedicar a recopilar fotografies antigues de la ciutat, per contextualitzar la història i pensar en un urbanisme de futur.

L'any 2012 Alessandro va crear un grup de Facebook amb el títol Barcelona desapareguda i va començar una gran tasca de recopilació d'imatges. El seu somni era convertir-ho en un llibre i després de la seva mort, el 2016, els seus amics –el col·leccionista Jorge Álvarez, el dissenyador Victor Oliva i el documentalista Enric Comas– van decidir tirar endavant el projecte com un homenatge pòstum. Així va néixer el primer volum de Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro i, tal com explica el dissenyador Victor Oliva, "l'èxit va ser tan gran que de seguida vam començar a pensar en el segon volum", que és el que ara acaba d'editar l'Ajuntament.

Aquest segon volum està endreçat per temàtiques. Així hi trobem grans grups de fotografies de criatures, d'algunes zones concretes de la ciutat com el port, la Rambla, el passeig de Gràcia o el Tibidabo, però també ens permet fer un passeig pels edificis singulars o les fàbriques i els treballadors o l'Exposició Universal del 1929. És un viatge en el temps que tot sovint deixa amb la boca oberta davant dels grans canvis i transformacions que ha viscut la ciutat. L'origen de les imatges és variat. "El material surt de col·leccionistes particulars, ja que a Barcelona hi ha mercats de fotografies antigues importants; també surt de col·leccionistes particulars que espontàniament ens han fet arribar les seves fotos, i, finalment, de les institucions, com la Biblioteca de Catalunya, la Diputació o el Centre Excursionista de Catalunya, que han cedit algunes imatges", explica Oliva. Per a ell és molt interessant veure com canvien les fotografies amb el pas dels anys. Les que són de finals del segle XIX "són de gent benestant, retrats de l'aristocràcia i la burgesia catalana, però a poc a poc la fotografia es va fent més popular i les imatges canvien, passen a ser diferents: més humanes, més simples, retrats del dia a dia". Aquest llibre, com a bon testimoni del pas del temps, no només retrata els canvis de Barcelona sinó també els canvis de la seva gent.