L’any 1975 Comediants i la Companyia Elèctrica Dharma varen fusionar-se en una comuna artística que va generar dos dels espectacles mes emblemàtics de les dues companyies: el Sol solet de Comediants i L’ou com balla de la Dharma. La seva actuació.
50 anys del Canet Rock: homenatge al festival de la contracultura catalana en temps del franquisme
Recopilem les millors imatges del que va ser el Woodstock català, l'any 1975

BarcelonaEs compleixen 50 anys del naixement del festival de música abanderat de l'underground i la contracultura a la Catalunya dels 70. El Canet Rock celebra, enguany, mig segle d'aquella primera edició, que es va fer encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern.
El cap de setmana del 26 i 27 de juliol de 1975, prometent “dotze hores de música i follia” van passar per l'escenari artistes com Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria, i molts altres. Aquella va ser l’edició més multitudinària de totes, hi van assistir unes 40.000 persones.
Per plasmar-ho, el director de cinema Francesc Bellmunt va dirigir la pel·lícula Canet Rock, que es va estrenar el desembre de l’any 1976. També va ser-hi el fotògraf Francesc Fàbregas, que va documentar aquell moment, un dels més àlgids de la cultura catalana del postfranquisme. Aquestes fotografies (i altres) que formen part del llibre Canet Rock, mig segle de música i follia (Enderrock llibres) es poden veure exposades, fins al pròxim dia 6 de juliol, a l'Ateneu de Sant Just Desvern.
Matí del 27 de juliol del 1975 al Pla d'en Sala de Canet de Mar, després de dotze hores de música i follia.
La sublim actuació de Pau Riba al primer Canet no va deixar ningú indiferent.
Unes 35.000 persones van assistir al Canet Rock del 1975. Moltes van acabar l'endemà a les platges del Maresme, en la que va ser l'edició més multitudinària de totes i un dels festivals de rock a l'aire lliure més concorreguts fins aleshores a Espanya.
Àngel Casas durant el rodatge de la pel·lícula Canet Rock. Dirigida pel cineasta Francesc Bellmunt, la pel·lícula recull en temps real el desenvolupament de l'edició del 1975 del festival i l'esperit del moment, en què els temps estaven canviant i es començava a sortir dels anys de la repressió.
Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria, etc.) tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l’ús de l’estil rock i d’altres estils no del gust del govern ni de l’Església, i l’ús del català. Alguns pertanyien al que era conegut com rock laietà.
Les cròniques del festival es van fer ressò de l'èxit d'aquella primera edició i del que van anomenar un exemple claríssim d’allò que pot ser el futur que tan llargament hem esperat.
No tenien res a veure amb la música rock ni amb la cançó catalana, però van ser els músics de flamenc Lole i Manuel els encarregats d'actuar sobre l'escenari de Canet a la sortida del sol del dia 27. Expliquen les cròniques d'aquells anys, que quan Manuel va fer sonar els primers acords de la seva guitarra, es va sentir una remor al públic, que volia escoltar rock. Però la força i sentiment de la veu de Lole van obrar un prodigi i en mig de l'apoteosi col·lectiva, va sortir el sol, entre versos que demanaven la veu a la flor i el silenci per al card.
El govern civil de Catalunya va prohibir l'actuació de Sisa al Canet Rock del 1975 i els organitzadors van fer sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari sense il·luminar, on només hi havia un micròfon. Va ser a la següent edició, l'any 1976, quan el cantautor barceloní va poder actuar per primer cop al festival.