Els jugadors de l’Old Christians Club en una imatge prèvia al viatge en què la meitat de l’equip va perdre la vida. A bord de l'avió estavellat hi anaven 45 persones, entre passatgers i tripulants. El Servei Aeri de Rescat xilè els va donar per morts al cap de deu dies de buscar-los.
Diumenge15/01/2024
Fotogaleria: Les imatges que es van fer els supervivents de l'accident dels Andes
Les fotografies reals de la tragèdia de l'avió uruguaià en la qual s'inspira la pel·lícula 'La societat de la neu' del director J.A Bayona
BarcelonaL'any 1972 l'avió en què viatjava un equip de rugbi de l’Uruguai es va estavellar enmig dels Andes. Aquesta història tan coneguda torna a estar ara d'actualitat gràcies a la pel·lícula La societat de la neu, dirigida per J.A. Bayona, que recrea l'odissea dels supervivents que van passar 72 dies d'infern i es van veure obligats a practicar el canibalisme per sobreviure. Aquestes són les fotografies reals d'una història extrema que s'ha portat al cinema i a la literatura diverses vegades.
1 de 11
Un equip de rugbi
2 de 11
Fairchild 571
El 13 d’octubre del 1972 un avió Fairchild 571 de la Força Aèria Uruguaiana es va estavellar a la serralada dels Andes. El mal temps i una lectura incorrecta dels aparells de navegació van provocar que el pilot iniciés el descens cap a l’aeroport de Curicó abans d’hora i l'avió va topar amb les muntanyes, on se li va perdre el rastre.
3 de 11
La vall de les llàgrimes
Una de les fotografies fetes pels supervivents de les restes de l’avió Fairchild 571 de la Força Aèria Uruguaiana, al lloc que els supervivents van batejar com “la vall de les llàgrimes”.
4 de 11
'La societat de la neu'
Juan Antonio Bayona, amb la col·laboració de Netflix, ha portat recentment a la pantalla l’odissea de supervivència extrema dels passatgers del vol 571 de la Força Aèria de l'Uruguai que es va estavellar al cor dels Andes l’any 1972. La peripècia va ser portada al cinema l’any 1995 en clau hollywoodiana a Viuen, i ara el cineasta barceloní adapta la novel·la homònima de Pablo Vierci.
5 de 11
Una carta
Fernando Parrado i Roberto Canessa portaven amb ells una carta quan van caminar deu dies a través de la serralada dels Andes per buscar ajuda. La nota, que van llançar amb una pedra a l'altra banda d'un riu, va ser llegida amb incredulitat per Sergio Catalán, un camperol que va ser la primera persona amb qui es van trobar: “Vinc d'un avió que s'ha estavellat a les muntanyes. Soc uruguaià. Fa deu dies que caminem. Queden catorze persones més a l'avió. També estan ferits. No tenen res per menjar i no podem marxar. No podem caminar més. Si us plau, vine a buscar-nos”.
6 de 11
La incredulitat d'un camperol
Els dos homes que van caminar deu dies eren Fernando Parrado i Roberto Canessa; a la fotografia asseguts. Amb ells, el camperol Sergio Catalán Martínez que els va donar els primers aliments, en una de les primeres fotos que els van ser fetes un cop rescatats.
7 de 11
Desembre del 1972
Desembre del 1972. Els supervivents del desastre saluden l'helicòpter de rescat, després de suportar dos mesos en mig de la serralada dels Andes sense aliments.
8 de 11
El rescat
Supervivents del desastre al costat de les restes de l'avió destrossat després que els serveis de rescat arribessin on eren.
9 de 11
Canessa i Parrado
Roberto Canessa, un dels supervivents, rep assistència mèdica després d'haver estat dos mesos a l'improvisat campament entre les restes de l'avió i haver caminat amb Fernando Parrado deu dies entre els cims nevats, en unes condicions extremes.
10 de 11
Alimentar-se de carn humana
El jugador de rugbi uruguaià Fernando Parrado, apareix a la foto amb dos soldats xilens que van participar en el rescat, després de dos mesos de permanència a les muntanyes sobrevivint a una situació extrema de supervivència, en què es van veure obligats a menjar carn humana.
11 de 11
L'alegria al retorn
La premsa es va fer resó de l'increïble rescat, i les imatges van donar la volta al món. A dalt a l'esquerra, Antonio Vicentín, un dels supervivents, abraça la seva tia al retorn a l'Uruguai. A la foto del costat, José Luis Inciarte i Alfredo Delgado reten homenatge des de la seva estrada al radioafeccionat uruguaià que va mantenir contacte durant tres dies amb uns col·legues xilens per salvar els supervivents. A baix a l'esquerra, Ramón Sabella, José Luis Inciarte i Alfredo Delgado asseguts a l'estrada que va presidir la conferència de premsa al col·legi Stella María. I, finalment, Carlos Páez i Eduardo Strauch durant les seves declaracions sobre els 70 dies.