La genètica dels primers agricultors

Fa vora de 12.000 anys, a la regió del Creixent Fèrtil, al Pròxim Orient, s’iniciaven les primeres pràctiques agrícoles i ramaderes. La revolució neolítica va obrir la porta a una transformació social, cultural i econòmica que va donar pas a les primeres ciutats, al comerç i a altres elements característics de les societats modernes. Els investigadors, però, encara mantenen un intens debat sobre si aquesta revolució va ser un procés lligat a la migració dels primers agricultors.

Ara un nou estudi en el qual han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aporta noves dades. Han analitzat l’ADN mitocondrial de mostres humanes de tres jaciments localitzats al bressol de l’agricultura, a la vall mitjana de l’Eufrates i a l’oasi de Damasc, totes dues localitzacions situades a l’actual Síria. Amb les mostres, datades pels volts de l’any 8.000 abans de Crist, han vist que els primers agricultors del Pròxim Orient tenen afinitats genètiques amb els primers agricultors que van poblar Catalunya i Alemanya.

L’AGRICULTURA S’ESCAMPA

Els investigadors afirmen que aquest fet suggereix que la difusió de l’agricultura es va produir probablement per la migració de petits grups pioners. A més, les dades “refermen la hipòtesi que les primeres expansions poblacionals que van portar el neolític a Europa haurien arribat per mar, i no per terra, a través de l’Anatòlia, tal com s’havia argumentat fins ara”, afegeixen.

La UB també ha participat en altres estudis conjunts, amb la Universitat de Lleida (UdL) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, per conèixer amb més detall el bressol de l’agricultura. Han analitzat 367 llavors de cereals (com ara d’ordi i de blat), a banda de 362 restes de fustes procedents d’11 jaciments diferents situats al sud-est de l’actual Turquia i al nord de Síria (una zona antigament coneguda com l’Alta Mesopotàmia). D’aquesta manera, han pogut reconstruir com els agricultors antics van anar seleccionant les llavors més grans per millorar els cultius.

Els resultats encaixen amb els obtinguts en altres estudis anteriors. El 2012 Science va publicar un estudi de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, en el qual es van seqüenciar 250 milions de parells de bases d’ADN a partir dels esquelets d’ humans que van viure en terres sueques fa 5.000 anys. Uns eren caçadors recol·lectors i altres agricultors. Els dos grups vivien a menys de 400 quilòmetres de distància. Tot i que van coincidir en el temps durant més de 1.000 anys, tenien unes característiques genètiques molt diferents.

Els investigadors van comparar les dades amb les de poblacions modernes d’Europa i van trobar que els finlandesos actuals són més similars als caçadors recol·lectors, mentre que els grangers antics presenten més proximitat amb els pobles mediterranis.

Lligant les anàlisis de mostres antigues i contemporànies, els investigadors van arribar a la conclusió que la revolució agrícola va ser dirigida per poblacions que van arribar des del sud d’Europa. Els primers agricultors europeus van viure en veïnatge amb els caçadors primitius, amb els quals haurien pogut tenir algun creuament puntual.

TERRES FÈRTILS

L’anàlisi de les composicions isotòpiques del carboni i del nitrogen de les mostres ha estat clau per conèixer la humitat i la fertilitat de les terres, que ha anat disminuint. “Ens permet avaluar la humitat disponible per als cultius, que va assolir un màxim fa aproximadament 9.000 anys i un descens progressiu fins als inicis de la nostra era”, afirma Josep Lluís Araus, catedràtic de la UB. La composició isotòpica del nitrogen facilita informació sobre la matèria orgànica del sòl i la fertilitat de les terres. “Tot i que eren cultius de secà, hi havia una gran disponibilitat de nitrogen en comparació amb l’actualitat, i per tant es cultivava en terrenys molt més fèrtils que els actuals”, afirma Juan Pedro Ferrio, investigador d’Agrotecnio-UdL. Probablement la disminució de la fertilitat va lligada al sobrecultiu i a l’enduriment progressiu de les condicions climàtiques.

ARRÒS, BLAT I INDIVIDUALISME

Un altre estudi, d’investigadors nord-americans -de les universitats de Virgínia i de Michigan- i xinesos -de la Universitat de Pequín- ha afrontat una gran tasca d’anàlisi psicosocial de les cultures orientals i occidentals, prenent com a referència els cereals que es cultiven en cada zona. Segons el treball, publicat també a Science, els habitants del sud de la Xina són menys individualistes que els del nord perquè fa milers d’anys que conreen arròs. Les poblacions que viuen al nord de la Xina conreen blat.

L’arròs és un tipus de cultiu que facilita les relacions d’interdependència, ja que els agricultors s’organitzen en cooperatives. Treballen moltes hores, el doble de les que requereix el cultiu del blat. A més, l’arròs ha de créixer per força en terres amb molta aigua, cosa que vol dir que la població ha de compartir la que hi ha disponible i construir dics i canals que cal mantenir i regular contínuament perquè tothom tingui la que necessita. Tots els agricultors han de participar en les tasques de manteniment d’aquesta infraestructura perquè tots la necessiten. Em canvi, el blat creix en terra seca i depèn del règim de pluges, no del reg. Per això cada agricultor no depèn dels altres, sinó de la feina que hi dediqui.