Ocupa un lloc a la parcel·la que la construcció de la casa no podia esquivar, però tampoc té una centralitat que obligués a talar-la. És una olivera de formes capritxoses, disgregada en diversos troncs que agafen direccions diferents. Sens dubte un contrapunt orgànic a la geometria marcada de les formes rectilínies d’aquesta casa a la part alta de Cadaqués. Entre l’equip d’Arnau Estudi d’Arquitectura, dirigit per l’arquitecte Arnau Vergés, i els propietaris van decidir que el nou habitatge faria un lloc a aquesta olivera, que la respectaria amb tots els seus troncs. Per això, sense canviar els volums previstos ni els gruixos que marquen el ritme dels tres volums de la casa, es va concebre una cantonada del porxo foradada. Les obertures són les que l’olivera necessita, així que si es mira des de dins el porxo, ara és l’arbre qui abraça la casa.
Un homenatge contemporani a les cases dels pescadors
Casa a Rudolso a Cadaqués. Arnau Estudi d’Arquitectura
Les fotografies poden donar una percepció equivocada de la casa. Es pot pensar que aquest és un habitatge unifamiliar gros, si bé té unes dimensions molt discretes. Entre els tres volums que la conformen, dos cossos paral·lels en planta baixa i un altre de petit a sobre, no excedeix els 150 m2. Resulta impressionant quan se l’observa guaitant, des de dalt, el poble i la badia de Cadaqués. Però des del carrer només es veu com dues cases mol senzilles amb teulades a dues aigües i amb una torreta també amb el mateix volum. Tot blanc, tot senzillesa.
Per a l’equip d’Arnau Estudi d’Arquitectura –un despatx situat en un galliner als afores de la ciutat d’Olot, fundat i dirigit per l’arquitecte Arnau Vergés i Tejero–, aquella casa havia de ser un refugi, el que desitjava una parella per a la seva jubilació. Un refugi des del qual gaudir del mar i de la vida de Cadaqués, i també un espai a recer del vent i del mal temps, un rudolso, que és com es diuen a la zona aquests llocs arrecerats i que ara també és el nom que han donat al projecte arquitectònic.
Havia de ser un rudolso, però també un homenatge contemporani a les cases dels pescadors d’aquest nucli empordanès, amb tanta història pesquera. D’aquí la seva senzillesa, d’aquí que no es volgués generar un volum gros en cap cas, i d’aquí aquestes formes que reprodueixen l’esquema més simple d’una casa amb teulada, la que habitaven els pescadors o la de qualsevol dibuix naïf. D’aquí també la textura que s’ha donat al blanc exterior, reproduint els gestos i els regruixos de la pintura que tenien les cases de pescadors pintades una vegada, una altra i una altra més. I també per això la decisió que tots els sostres fossin de volta però encofrada amb un encanyissat que deixa rastre i rugositat, com és comú a les cases que han volgut homenatjar. Encara hi ha més: la tova artesana cuita en forn de llenya que han triat per al paviment recorda les d’aquells humils habitatges.
La Casa a Rudolso, situada a pocs minuts del centre de Cadaqués, no és ni vol ser, en cap cas, una còpia de la tradició, de les tècniques constructives i de la tipologia de les velles cases de pescadors. En fa una lectura molt actual, tant en la concepció dels volums com en la distribució, la relació dels espais, les seves dimensions i també els materials. La imatge és del tot contemporània.
Així és quan veiem com han incorporat a les façanes laterals la pedra de l’excavació, que estan obligats a reutilitzar per normativa municipal. Així és quan creen una façana de fustes pintades de blanc perquè el garatge desaparegui i només es vegi a l’obrir-se, una subtilitat. També és una imatge contemporània la del joc de porxos i terrasses, les seves formes cúbiques i la transparència de la casa en totes les façanes que miren al mar. I és actual incorporar el garatge a la casa, en una successió interior que, després d’un espai d’entrada a l’habitatge, troba continuïtat en una estança unitària que reuneix cuina, menjador i sala d’estar. Com ho és concebre gairebé tota la casa en planta baixa, però dividida en aquests dos volums longitudinals, aconseguint així que els tres dormitoris i el bany, aquesta part de nit i més privada, quedin separats de la zona més col·lectiva. En aquesta zona, una escala de caragol, també blanca, condueix a la torreta, un petit estudi amb bany i terrassa, des del qual meravellar-se.