La vitamina D: per què és important

A quest agost es compleixen cent anys del descobriment de les vitamines A i B per part d’Elmer McCollum i Marguerite Davis. Aquests bioquímics nord-americans també van descriure a la revista Journal of Biological Chemistry un altre element que “afavoria el dipòsit de calci” i que acabarien anomenant vitamina D. “Totes les vitamines tenen la seva importància i la D no n’és una excepció. Ajuda l’organisme a absorbir el calci i a prevenir l’osteoporosi i ara sembla que té un paper rellevant en la hipertensió, el càncer, la diabetis o el sistema immunitari. Ara bé, totes aquestes malalties no només depenen de la vitamina D. No és miraculosa, també han de funcionar altres coses”, assegura Eulàlia Vidal Garcia, professora de la Facultat de Ciències de la Salut de la URL i experta en nutrició.

L’assimilació de la vitamina D es produeix per síntesi cutània gràcies a la radiació solar i la majoria de les persones poden cobrir les seves necessitats prenent el sol i seguint una dieta equilibrada. “Som un país que veiem el sol pràcticament cada dia. Només anant una mica destapats de les mans i la cara i seguint una dieta saludable n’hauríem de tenir prou. La vitamina D es dissol només amb greix, per això es recomana incloure a la dieta peix blau com el salmó o la tonyina, rovell d’ou, formatge, llet i alguns fongs com els xampinyons i altres bolets”, comenta Vidal Garcia. 

El sol i la dieta poden no ser suficients en determinades poblacions que habiten en zones amb poca insolació o presenten factors de risc com una edat avançada. Però el dèficit de vitamina D només el pot determinar un metge i no es pot corregir amb l’autoconsum de suplements. “S’ha de vigilar molt, perquè ara sembla que tothom té dèficit de vitamina D i el que passa és que fa uns anys els nivells en sang els determinàvem al voltant de 30 ng/mL i ara han passat a 20”, diu Vidal Garcia, que assegura que la majoria de la població si pren el sol i segueix una dieta equilibrada no ha de tenir carència d’aquesta vitamina.

“Hi ha persones que es prenen la vitamina D com si fossin caramels i abans de fer-ho t’ho hauria de receptar un metge. És una de les vitamines que l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) recomana que no se superi certa quantitat, perquè amb aquesta tendència actual que tots tenim dèficit, que la vitamina D és miraculosa i que la puc comprar on vulgui, és important saber que compta amb uns nivells màxims que no es poden superar”, alerta Vidal Garcia.

Tot i així, la diversitat de causes, com ara la dieta i el tipus de pell, fa que els resultats siguin dispars arreu del planeta i no estiguin lligats només a la situació geogràfica i la llum solar rebuda.

Dèficit de vitamina

Hi ha raons molt diferents a tenir en compte que podrien causar-ne

• Manca d’exposició solar i ús de protectors solars. A partir d’un factor de protecció 8 ja no se sintetitza a la pell.
• Ingesta pobra d’aliments rics en vitamina D, com el peix blau, alguns bolets i els lactis, entre d’altres.
• Medicaments com els corticoides, els antiretrovirals, els antifúngics i els anticonvulsius.
• Disminució de la síntesi cutània lligada a l’edat i a la pell morena o negra.
• Problemes de salut que disminueixen la seva absorció, com la malaltia celíaca, la de Crohn, l’obesitat per segrest de la vitamina en el teixit adipós o la insuficiència renal per pèrdua de la vitamina per orina.

Segons un estudi realitzat per un gran equip internacional del Centre Mèdic de la Universitat d’Amsterdam publicat a la revista ‘European Journal of Endocrinology’, el dèficit de vitamina D és comú a Europa i a l’Orient Mitjà.

A causa d'un alt consum de suplements de vitamina D, es dona menys al nord d’Europa (menys d’un 2% de la població) que a l’Europa occidental, de l’est i del sud (entre un 30 i un 60%). I és molt elevat a l’Orient Mitjà, on afecta gairebé el 80% dels ciutadans. Menys d’un 10% dels europeus tenen un dèficit greu.