Ja pots comprar-te el cul de la Kardashian!

La generació X vam viure la nostra joventut sota l’influx corporal de Kate Moss, amb qui va imposar-se una primor extrema que diluïa les corbes del cos. Batejada com a heroin chic, aquesta nova bellesa feia gala de demacració física i deixadesa autodestructiva, en sintonia amb la desafecció política de finals de mil·lenni. Un estereotip que va arribar al seu esgotament a principis del segle XXI, quan va sorgir-ne un altre, als antípodes d’aquest escanyoliment, caracteritzat per la voluptuositat de les corbes. Definitivament, Kate Moss quedava desbancada per Kim Kardashian. El nou cànon de bellesa va imposar-se el 2014 amb la portada de Paper Magazine, on Kardashian feia gala d’unes natges impressionantment prominents on hi podia sostenir una copa de cava. A partir d’aquí, les xarxes socials van fer la seva feina i quedava fixat un nou cànon estètic aspiracional, l'slim-thick (prim-gruixut), amb una cintura irrealment estreta i un abdomen pla, en contrast amb uns malucs i uns glutis exageradament voluptuosos.

Hi ha hagut força èpoques durant les quals han estat de moda els malucs pronunciats, malgrat que en cada moment han tingut diferents significats. L’exemple més antic el tenim en la famosa estatueta paleolítica de la Venus de Willendorf, la qual complementa els malucs amb la prominència del ventre, els pits i el pubis, per codificar valors com la fertilitat, la protecció, la continuïtat generacional o la funció ritual. Entre els segles XVI i XVIII es van imposar els malucs inflats, com a reacció envers la silueta allargassada medieval. El nou volum s’obtenia a partir d’estructures internes com el verdugat, el mirinyac o el guardainfante que, a banda de funcionar com a símbol de fertilitat, ostentaven riquesa i benestar, ja que aquella volumetria corporal era difícil d’obtenir en època de dèficit alimentari.

A finals del segle XIX dominava la sinuositat de la silueta en S, amb una cintura estretíssima per l’efecte d’una cotilla asfixiant i altament perjudicial per a la salut. Una cintura de vespa en contrast amb unes natges de grans dimensions, per l’ús de l’estructura de polissó. Els cronistes de l’època les anomenaven les dones centaure o cargol, ja que, anessin on anessin, havien d’arrossegar un autèntic remolc tèxtil, sense oblidar les dificultats respiratòries de la cotilla i el sobrepès de tots els ornaments que duien al damunt. Davant d’aquesta càrrega tan feixuga, era fàcil arribar a la conclusió que era millor no sortir de l’entorn domèstic, que, al cap i a la fi, era la finalitat oculta d’aquesta mena d’incomoditats en moda: apartar les dones de l’àmbit social.

Quan Kim Kardashian va canviar l’extrema primor per la voluptuositat, molts van viure-ho alleugerits com la fi de l’era de l’anorèxia i l’inici d’una voluptuositat més real. El què és ben cert, però, és que amb la nova silueta seguíem engarjolades en una presó estètica que ara, a més dels règims, ens demandava operacions estètiques (com el BBL: Brazilian butt lift) per obtenir aquelles voluptuositats impossibles. El darrer producte que ha llançat a mercat la marca de roba interior Skims, propietat de Kim Kardashian, és l’Ultimate Hip, unes malles compressores amb farcits d’escuma que recreen “la perfecta silueta de rellotge de sorra”, amb les quals es pot lluir per fi el cul de la Kardashian.

Certs sectors han celebrat que, gràcies a aquestes faixes, les dones ja no hàgim de passar per un quiròfan per aconseguir una silueta Kardashian. Certament, la modificació del cos no és tan agressiva, però la qüestió de fons és que sempre s’arriba a la conclusió que el cos de les dones mai està bé com està i que, incansablement, cal modificar-lo per a ser valorades en societat.