Per què Jane Austen està més de moda que mai?

Barcelona"A cada generació hi ha un grup de persones que tenen l'oportunitat de tornar a explicar aquesta història i jo em sento molt afortunada de poder-ne formar part". Amb aquestes paraules anunciava l'escriptora Dolly Alderton que estava treballant en una adaptació d'Orgull i prejudici per a Netflix que tindrà a Jack Lowden (de Slow horses) i Emma Corrin (de The Crown) com a protagonistes. Com diu l'autora, guanyadora del National Book Award per Tot el que sé sobre l'amor, gairebé cada generació té la seva versió del clàssic de Jane Austen i el seu senyor Darcy preferit. L'interès de la plataforma per portar la novel·la a la pantalla en format minisèrie és una nova demostració que Jane Austen, de la qual enguany se celebra el 250è aniversari, està més de moda que mai. Les fans (i els fans) de l'autora anglesa, fins i tot, tenen el seu propi sobrenom: hi ha els que prefereixen ser anomenats janeites i els que s'inclinen per austenites.

"Austen és una icona cultural que transcendeix la seva obra i, de fet, és popular fins i tot per a gent que ni tan sols ha llegit els seus llibres. Crec que tot va començar als anys 90, amb el grandíssim èxit que va tenir l'adaptació de la BBC d'Orgull i prejudici amb Colin Firth. A partir d'aquí, van venir una successió d'adaptacions cinematogràfiques de les seves grans obres i, també, Els Bridgerton, que s'ambienta al món de la Regència que va explicar Austen", explica David Owen, coordinador del grau en estudis anglesos de la Universitat Autònoma de Barcelona. A simple vista, les novel·les són llibres on només es parla d'amor, però van molt més enllà: "Jane Austen agrada perquè té una mica de tot per a tothom. Si vols novel·la romàntica, té novel·la romàntica. Si el que t'interessa és una finestreta en el món previctorià, ho tens. Si ets feminista, Austen és protofeminista", explica Owen.

Ell està convençut que les diferents adaptacions que s'han fet de l'autora han estat cabdals per popularitzar la seva obra. Més enllà d'Orgull i prejudici, la BBC ha portat a la pantalla totes les novel·les de Jane Austen, alguna en més d'una ocasió. En el cinema, l'adaptació que Emma Thompson va fer de Seny i sentiment (1995) no només va fascinar els fans declarats de l'escriptora sinó que va rebre l'aplaudiment de la crítica i el favor dels premis cinematogràfics (va aconseguir set nominacions als Oscars i en va guanyar un, el de millor guió adaptat). Després va arribar la versió d'Emma (1996) amb Gwyneth Paltrow i la seva modernització, Fuera de onda (1995), amb Alicia Silverstone. "A partir dels anys 90, quan la BBC ha preguntat periòdicament quin era el llibre o l'autor preferit dels britànics, Jane Austen i Orgull i prejudici sempre han estat a dalt de tot. Abans no era tan així. És molt curiós que una escriptora que va néixer fa 250 anys tingui aquesta popularitat ara. Hi ha grans autors, com ara Charles Dickens, que ni de lluny generen tanta emoció", afirma. Prova que les adaptacions dels 90 van ser especialment rellevants és l'exposició Austenmania, que estarà oberta fins al gener del 2026 a la casa museu de l'escriptora, a Chawton (Hampshire), i que mostra materials originals de quatre d'aquestes pel·lícules.

La professora Marta Ortega, del departament de llengües i literatures modernes i d'estudis anglesos de la Universitat de Barcelona, assegura que la passió per Austen a Espanya i a Catalunya és relativament recent perquè les traduccions dels llibres van arribar força tard. En castellà, la primera traducció és la que el 1915 va fer Manuel Ortega y Gasset de Persuasió, un segle després que es publiqués l'obra original. Les obres completes no van estar traduïdes fins al 1993.En el cas del català, no es va començar a traduir Austen fins al 1985. "L'entrada tardana d'Austen a Espanya i a Catalunya contrasta amb el moment actual. Des de llavors no s'ha parat de fer noves traduccions, noves versions. Ha sigut incessant", apunta Ortega.

Les adaptacions no només són cosa dels 90, també han continuat després. Aquest any se celebra el vintè aniversari de l'Orgull i prejudici de Keira Knightley; durant la pandèmia es va estrenar la versió d'Emma amb Anya Taylor-Joy; i fa tres anys Netflix va estrenar una molt poc reeixida adaptació de Persuasió amb Dakota Johnson. A Disney + es pot trobar també Fire Island, una versió homosexual i modernitzada d'Orgull i prejudici. Fins i tot s'han adaptat obres inacabades de l'autora, com és el cas de la sèrie Sanditon. La llarga llista de pel·lícules austenianes també inclou versions amb un toc Bollywood, com Bodes i prejudicis. Tant Ortega com Owen asseguren que les múltiples adaptacions que s'han fet de les obres d'Austen han sigut essencials perquè moltes persones s'acabessin apropant als llibres.

Els fotogrames de les diferents pel·lícules basades en les obres de Jane Austen formen part de l'imaginari del pòdcast Punkis Decimonòniques, de la llibretera Carlota Freixenet i l'editora Blanca Pujals. El projecte va néixer per reivindicar la literatura del segle XIX, especialment la que està feta per dones, i Jane Austen hi té un lloc destacat. Pujals és, de fet, l'editora responsable de la col·lecció Club Victòria, d'edicions Viena, que fins al moment ha publicat noves traduccions de cinc obres d'Austen (Seny i sentiment,Mansfield Park,L'abadia de Northanger,Orgull i prejudici i Persuasió). El pòdcast s'enregistra en directe un cop al mes des del restaurant JOK, sempre amb èxit d'assistència de públic. "Fa uns quants anys que hem recuperat a Jane Austen en el nostre marc mental. Durant la pandèmia i la post-pandèmia, el fet de tenir literatura que passava dins de cases ens va ajudar molt a canviar el xip. Al cap i a la fi, són històries en què estan passant coses però de manera molt estàtica i això ens apel·lava més", explica Freixenet, que defensa que, per a ella, la part més interessant d'Austen és el discurs polític, més que no pas les històries romàntiques. La responsable de la llibreria La Carbonera argumenta que, tot i que les adaptacions cinematogràfiques han ajudat a fer Austen mainstream, no s'ha de deixar de banda la importància que té el fet de disposar de bones traduccions i bones edicions de les seves obres.

"És un moment de glòria per Jane Austen, però també per a totes les escriptores. El que ha passat és que s'han perdut molts prejudicis. És un moment esplendorós també per les germanes Brönte, per Elizabeth Gaskell o Edith Wharton, però és veritat que Jane Austen és quasi més icònica perquè ha comptat amb unes adaptacions meravelloses que han ajudat molt a que la gent entrés a la seva literatura", afegeix Blanca Pujals.

Només per un públic femení?

Que Jane Austen sigui dona i que la majoria dels seus llibres tinguin una història d'amor com a element central ha fet que sovint es consideri que és una autora exclusivament pel públic femení. "D'ençà que soc a Catalunya, sí que m'he trobat una evolució pel que fa als lectors masculins d'Austen. Abans era una mica estrany que un noi t'admetés que llegia Austen i que la gaudia. Ara és molt diferent. No crec que tingui a veure amb la seva literatura, sinó amb el seu estatus de figura icònica", diu Owen. Ortega li dona la raó a Owen i assenyala que Austen no només parla del fet de ser dona a la seva obra. "Parlem sempre de les dones, però també hi ha molts personatges masculins molt vulnerables", diu.

Ortega assegura que la passió per Austen també la percep a les aules, en concret a l'assignatura de narrativa del segle XIX que forma part del currículum del grau en estudis anglesos. "Hi ha un grup de gent que ve a classe i el primer dia ja veus que són superfans. Tenen tot el marxandatge possible", diu, entre rialles. Presumir de ser devot de Jane Austen no és exclusiu dels alumnes d'Ortega. A Bath, escenari de moltes de les novel·les d'Austen, cada any s'hi celebra un festival en què tots els assistents es passegen pels carrers de la ciutat vestits amb roba de la Regència. Enguany, la coincidència de la celebració dels 250 anys d'Austen i el vintè aniversari de l'adaptació d'Orgull i prejudici del 2005 ha fet que els esdeveniments amb homes i dones transformats en ladies i lords es multipliquin: Chatsworth House, escenari de la cinta protagonitzada per Keira Knightley i Matthew Macfadyen, ha acollit diversos balls en què les parelles assistents, vestides rigorosament a l'estil de la Regència, es deixen portar per la música i una certa aura de romanticisme.

Quatre pel·lícules per apropar-se a Jane Austen

Més enllà de les sèries i pel·lícules que han adaptat les obres de l'escriptora britànica, que són moltes i diverses, també hi ha produccions que s'endinsen en la seva figura o que mostren l'impacte que les seves obres han tingut en el públic.

Recentment estrenada a l'estat espanyol a través de Movistar Plus +, aquesta minisèrie s'endinsa en un misteri literari real vinculat a la figura de Jane Austen. Tot i ser una escriptora mundialment coneguda, se sap relativament poc de la seva vida i això és, en part, perquè l'abundant correspondència va ser destruïda per la seva germana Cassandra, la seva màxima confident. Aquesta minisèrie, basada en una novel·la de Gill Hornby, especula sobre els motius que van dur a la més gran de les Austen a prendre aquesta decisió.

A diferència de les seves heroïnes literàries, Jane Austen no es va casar mai, segons sembla per decisió pròpia, igual que la seva germana Cassandra. La jove Jane Austen, protagonitzada per Anne Hathaway, explora la vida sentimental de l'autora i un possible desengany amorós que hauria fet que acabés triant viure com una dona soltera i dedicada exclusivament a la literatura.

La fascinació per Jane Austen i les seves històries s'explica molt bé en aquesta comèdia nord-americana. Keri Russell és Jane Hayes, una dona nord-americana obsessionada amb l'escriptora i, en especial, amb Mr. Darcy, de Colin Firth. En un moment de rauxa, decideix gastar-se tots els seus estalvis per anar a un complex turístic temàtic d'Austen a Anglaterra on els turistes es vesteixen de la Regència i viuen com si estiguessin en una història de l'escriptora. Un cop allà, Jane s'adonarà que la realitat té poc a veure amb la publicitat. I, evidentment, viurà un enamorament amb moltes reminiscències d'Orgull i prejudici.

La darrera pel·lícula amb connexió amb Jane Austen és aquesta comèdia romàntica francesa protagonitzada per l'Agathe, una llibretera amb poques habilitats socials que és convidada a la Residència d'Escriptors Jane Austen a Anglaterra per acabar d'escriure la novel·la que fa anys que somia a fer. A més d'intentar convertir-se en escriptora, es veurà involucrada en un triangle amorós típicament austenià.