L’exercici posa a l’hora el rellotge biològic

FER EXERCICI POT AFECTAR COM I QUAN ens movem fins i tot quan estem en repòs, segons un nou estudi fet amb ratolins. I és així perquè l’exercici ajuda el nostre cos a reconèixer els horaris òptims per bellugar-se i per estar-se quiet gràcies a la seva influència sobre el rellotge intern.

La majoria hem sentit parlar dels ritmes circadiaris. El batec del cor, les hormones, la gana, l’alerta, la digestió, la fatiga i altres funcions corporals evolucionen descrivint cicles regulars d’acord amb un horari previsible i sincopat, però que canvia per fer front a les exigències de les circumstàncies. Tot i això, probablement pocs ens adonem que, a grans trets, l’activitat física, tant en els humans com en la majoria d’animals, també tendeix a seguir patrons circadiaris. És evident que tendim a dormir de nit, quan amb prou feines ens movem, i a estar actius durant el dia. Però també durant el dia la nostra activitat física sol seguir certes pautes, per bé que fa poc la ciència ha demostrat que aquestes pautes canvien considerablement amb l’edat.

En un estudi revelador publicat el 2009 a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), un equip de científics va demanar a joves i persones d’edat avançada que portessin dispositius per fer un seguiment de la seva activitat quotidiana durant una setmana. Després van elaborar gràfics sobre els moviments dels voluntaris al llarg de les 24 hores del dia. Els gràfics van posar de manifest que els joves es movien força durant el dia i presentaven pics i valls d’activitat freqüents. Aquests patrons no eren totalment uniformes: una persona podia passar el principi de la jornada asseguda sense pràcticament bellugar-se i, altres dies, podia ser que es mogués a primera hora i s’estigués quieta més tard.

Malgrat això, els científics van concloure que, en general, el moviment tenia una lògica interna. Si durant una estona una persona havia estat inactiva, a continuació es començava a moure. Si, per contra, la persona acabava de bellugar-se molt o fer molt d’exercici, sovint es prenia un cert temps per calmar-se i, més tard, reposava. Els investigadors van pensar que, amb aquest procés, el cos generava un patró circadiari dinàmic i sa.

Frank A.J.L. Scheer, professor assistent de la Facultat de Medicina de Harvard i director del Programa de Cronobiologia Mèdica de l’Hospital de Dones Brigham de Boston, va supervisar l’estudi. En opinió de Scheer, és interessant constatar que aquests patrons dinàmics de moviment dels joves són força similars als que s’observen en animals de laboratori joves i sans. Scheer apunta que hi ha imperatius biològics que regeixen els patrons de moviment fins i tot en les persones que tenen una vida moderna lligada a l’oficina.

Ara bé, la memòria d’aquests patrons es redueix dràsticament amb l’edat. A l’estudi del 2009, les persones grans presentaven un nivell més baix de moviment durant el dia i més moviments aleatoris durant la nit. Estaven quietes quan probablement haurien d’estar bellugant-se i estaven inquietes quan haurien d’estar en repòs. En general, els seus patrons de moviment havien esdevingut més aleatoris, explica Scheer. Però era complicat diferenciar si aquests canvis indesitjables els causava l’envelliment o si hi havia factors addicionals involucrats. Ara, en un nou treball, també publicat a PNAS, Scheer i els seus col·legues van reunir ratolins joves (de sis mesos) i ratolins ancians (de dos anys) i els van ficar en gàbies idèntiques equipades amb rodes per fer exercici i sensors infrarojos per fer un seguiment constant de la seva activitat durant un mes. Els investigadors van observar que els patrons dels ratolins joves i els dels grans eren molt semblants, cosa que indica, a parer de Scheer, que l’exercici té un efecte més acusat sobre els patrons de moviment diaris que no pas l’edat.

Tanmateix, tan bon punt els investigadors van tornar a instal·lar les rodes a les gàbies dels rosegadors, tant els ratolins joves com els grans van començar a exercitar-se de nou i, al cap de poc temps, ja havien recuperat els seus antics patrons de moviment sans. Els ratolins d’edat avançada presentaven alguns pics i valls; els joves, en presentaven molts.

Segons sembla, fer exercici afecta els mecanismes del rellotge intern del nostre cos i, per tant, els seus ritmes circadiaris, en particular els relatius a l’activitat. Així doncs, fer exercici podria mantenir aquests patrons més sans, fins i tot a mesura que envellim. En definitiva, l’exercici també millora el ritme de la nostra vida.