Quants meteorits ens han caigut al damunt?

Aquesta setmana s’han commemorat els deu anys de l’impacte d’un meteorit d’uns 15 metres de diàmetre i 10.000 tones de pes en una regió al sud dels Urals, a la localitat de Txeliàbinsk. Va passar el 15 de febrer del 2013 i l’agència russa Roscosmos va comparar l’energia alliberada en el moment de l’explosió amb la d'una arma atòmica de petit abast. L’ona expansiva va causar 1.200 ferits i destrosses en més de 3.000 edificis. Asteroides, cometes, meteoroides o meteorits formen part del trànsit més pròxim a la Terra i, excepte casos excepcionals com el de Txeliàbinsk, no solen afectar el nostre planeta de manera significativa. Quina diferència hi ha entre els uns i els altres? ¿Suposen un perill per a la nostra supervivència? Segons explicava l’astrofísic i divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista l’octubre passat a l’ARA, la probabilitat que es produeixi un impacte gros, que seria una catàstrofe a escala planetària, és baixa. “Les coses de l’espai no ens han de preocupar”, ens tranquil·litzava. 

Tot i això, la NASA es prepara per al que pugui passar i va concloure amb èxit a finals de l’any passat la seva primera prova de defensa planetària. L’agència espacial nord-americana va confirmar que havien pogut alterar l’òrbita de Dimorphos, un petit asteroide, després que la sonda Dart el colpegés directament. Ara bé, caldrà esperar fins a l’any que ve per acabar de veure si la missió ha estat del tot exitosa, perquè serà durant el 2024 quan el programa Hera de l’Agència Espacial Europea es desplaçarà fins al sistema Didymos per fer la recerca en els dos asteroides, i especialment en el cràter obert pel xoc amb la sonda.

Què diferencia un asteroide, un meteor i un meteorit?

En el llenguatge comú, sembla que les paraules ‘asteroide’, ‘cometa’ i ‘meteorit’ es puguin fer servir indistintament per referir-se a qualsevol roca espacial que s’aproximi a la Terra. Però l’argot científic els atorga significats diferenciats:

Cinc grans meteorits que van impactar en la Terra

Segons dades recents d’un equip d’investigadors de la Universitat de Manchester i de l’Imperial College de Londres, cada any cauen 17.000 meteorits sobre la Terra. Ara bé, la majoria topen en zones deshabitades –oceans o deserts–. Així, cada any només es registren unes sis caigudes de meteorits i unes deu troballes –quan es troba el meteorit sense poder determinar quan ha caigut–. Pocs meteorits són prou grans per crear cràters que evidenciïn un impacte. Aquests són alguns dels més impactants.

La història de Catalunya també compta amb meteorits

Segons la Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits, la caiguda de bòlids és relativament freqüent a casa nostra, però trobar-ne un rastre, és a dir, el meteorit, és un fet molt poc habitual. Fins ara a Catalunya s’han trobat cinc meteorits, cap de recent.

El juny del 2020, científics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona van localitzar entre els minerals d'una col·lecció privada dos fragments del meteorit de Barcelona, caigut el 25 de desembre del 1704, el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa.

El meteorit es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona i va caure, segons testimonis, a Terrassa. La caiguda, que va tenir lloc en plena Guerra de Successió, es va considerar un signe diví, i els dos bàndols de la guerra van utilitzar el succés amb objectius propagandístics.

Què passaria si caigués un meteorit a la Terra?

Les conseqüències de la caiguda d’un meteorit depenen de diversos factors, com el pes del meteorit, la composició, la mida, la velocitat o l’angle d’impacte. T’has preguntat mai què passaria si caigués un meteorit? Utilitza aquesta simulació de caigudes per veure quines serien les conseqüències d’un impacte.

Un agraïment especial a Jordi Llorca, químic catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ens ha ajudat i guiat en la recerca d'informació sobre el tema.