A l’hora de tancar aquest article ja són set els enigmàtics monòlits d’acer inoxidable que han aparegut arreu del món. El primer va ser descobert per uns excursionistes al desert de Utah, als Estats Units. Va desaparèixer misteriosament tan aviat com la notícia es va escampar, deixant l’interrogant sobre el seu origen. Pocs dies després se’n va trobar un altre al nord de Romania, a prop del monument arqueològic de les fortaleses dàcies de les muntanyes d’Oràstie. La fabricació d’aquest nou monòlit era més pobra que la del primer, però malgrat tot semblaven connectats per un estrany simbolisme. El tercer va aparèixer a Califòrnia, al cim de la Pine Mountain Loop, a Atascadero. I va desaparèixer l’endemà mateix. També se n’ha trobat un altre a Rússia, a les muntanyes de Romantsevskie Gory, un paratge que ja és misteriós per si sol, perquè sembla la superfície d’un altre planeta. Aquesta setmana mateix han aparegut més monòlits. Un als Països Baixos, a la reserva natural de la província de Frísia. Aquest té la singularitat que l’acer no és brillant sinó mat. Dilluns en van trobar un altre a Ayllón, un municipi de Segovia, col·locat al costat de les ruïnes d’una església de Santiago. L’últim ha aparegut a l’illa de Wight, a la Gran Bretanya, clavat a la sorra de la platja.
Tots els monòlits han aparegut plantats enmig d’espais naturals, on la fredor, l’artificialitat i la lluentor de l’escultura contrasta amb l’entorn salvatge. El material metàl·lic fa que el paisatge quedi reflectit a l’estructura i, per tant, el monòlit ofereix un joc de miralls curiós. És un cos estrany de propietats camaleòniques que genera una certa incomoditat sensorial. El muntatge té alguna cosa inquietant o desafiant. Proporciona una mena d’intranquil·litat visual que no provoca fascinació sinó més aviat intriga i por.
Les primeres teories sobre l’origen dels monòlit es van relacionar amb fenòmens extraterrestres. El monòlit del desert de Utah es va comparar amb el del film de Kubrick 2001: Odissea a l’espai, on els simis trobaven una peça molt semblant. A la novel·la d’Arthur C. Clarke que va inspirar la pel·lícula l’estructura representava que havia estat plantada a la Terra per unes forces extraterrestres superiors. Descartada per massa esotèrica l’opció dels marcians, va agafar força el supòsit d’una campanya publicitària internacional que finalment, quan el misteri fos una tendència a tots els mitjans del món, ves a saber si ens anunciaria una aplicació de mòbil, un nou portal de compres per internet o potser una nova plataforma de xofers que ofereixen servei de transport.
Aquesta setmana, però, un col·lectiu d’artistes, The Most Famous Artist, ha reivindicat l’autoria de la proposta sense aclarir-ne la finalitat. Admeten que no totes les escultures són seves. Algunes han aparegut per iniciativa espontània de personatges que, intrigats pel misteri, han volgut contribuir a fer-lo encara més gros.
Com a performance artística té la seva gràcia. Els monòlits ens recorden la nostra fragilitat, la ingenuïtat amb què vivim en aquest món, la incapacitat que tenim per intentar saber més del que ens diuen. Posen al descobert les pors de la humanitat: entitats superiors (encara que siguin del mateix planeta) que ens controlen i juguen amb la nostra ignorància. En un moment en què el món sencer viu sota l’opressió de la pandèmia, aquests artistes no podien ser més oportuns.