Els Països Baixos a través de quatre cases icòniques

BarcelonaRembrandt, Vermeer, Van Gogh. Els Països Baixos tenen un important llegat pictòric, però també arquitectònic. De fet, les cases i edificis icònics repartits per tot el territori són una gran excusa per crear un itinerari turístic que, molt sovint, uneix art i natura. Proposem quatre edificis singulars que serveixen per conèixer de prop la història arquitectònica del país.

Museu Van Loon, Amsterdam

Si la vostra porta d'entrada als Països Baixos és Amsterdam val la pena descobrir les cases històriques dels canals de la ciutat. En aquest sentit, una de les més ben conservades i obertes al públic és l'actual casa-museu Van Loon, que destaca pel seu jardí, on podreu gaudir d'un pastís de poma que fan a la cafeteria, i per les seves cotxeres. De fet, es tracta de l'únic museu als Països Baixos que permet veure com era del tot una casa del canal.

Situat al cor del districte del canal, l'edifici és un palauet del 1672 i el seu interior, que es manté intacte des de fa segles, és una mostra de la riquesa que es vivia a Amsterdam durant el segle XVII, el segle d'or holandès. El museu està batejat en honor a la família Van Loon, els últims residents de la casa i originaris d'una ciutat del sud dels Països Baixos. Molt implicats en la vida política i social d'Amsterdam –un dels seus membres va arribar a ser-ne l'alcalde–, els Van Loon van adquirir la casa el 1884. Porcellanes, pintures i molta plata donen una idea bastant acurada de com vivien els veïns més adinerats d'Amsterdam.

Casa Rietveld Schröder, Utrecht

Amb poc menys de mitja hora en tren des d'Amsterdam arribem a Utrecht, on es poden visitar diverses cases que són autèntiques joies de la modernitat de principis del segle XX. Segurament, una de les més impactants i importants és la Rietveld Schröder, que des de l'any 2000 forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Amb un exterior de línies rectes verticals i horitzontals, i colors primaris, és un dels millors exemples de l'arquitectura desenvolupada per De Stijl, el moviment d'avantguarda que va néixer als Països Baixos el 1917 impulsat per diversos artistes distribuïts per tot el país. La construcció d'aquesta casa és obra d'un dels màxims representants d'aquest estil, Gerrit Rietveld, i de Truus Schröder, una dona que no era arquitecta de formació, però que sempre va estar fascinada per les arts. Rietveld i Schröder es van conèixer el 1911, quan ell va anar a casa de la família d'ella a fer entrega d'un escriptori que havia fabricat al taller del seu pare. Des d'aquell moment, van seguir en contacte i, després que cadascú tingués la seva pròpia vida familiar i sentimental, van acabar sent amants i col·laboradors artístics. Educada a Londres i a Hannover, Schröder no tenia cap problema per desafiar les convencions de l'època.

L'any 1923 Schröder va enviduar –s'havia casat amb un advocat el 1911, el mateix any que va conèixer Rietveld–. Amb tres fills encara petits a càrrec, volia una nova llar per criar-los. Amb el seu amic i amant es van posar mans a l'obra per construir una casa que respongués a les necessitats de la família i, sobretot, de la Truus, que sempre havia valorat moltíssim la seva independència. El resultat va ser una casa que s'avançava a la seva època, amb grans finestrals, austera i sense espai per a possessions supèrflues –pràcticament no hi ha espai d'emmagatzematge–. Una casa que era tant obra de Schröder com de Rietveld. La vida familiar es feia en una primera planta diàfana que es pot compartimentar gràcies a unes portes corredisses i uns plafons que queden fàcilment amagats. De fet, un dels moments més especials de la visita és la demostració per part d'una treballadora de la casa-museu de com es podia passar d'un espai tipus loft a una planta amb les habitacions privades que tant reclamaven les filles de Schröder.

La casa va ser habitada fins al 1985 i Schröder hi va viure en diferents etapes. La parella no va conviure a la casa d'Utrecht fins al 1957, després que la dona de Rietveld morís. Ell tenia 68 anys i ella, 67, i aquella casa que havia despertat recels i admiració a parts iguals era el seu gran projecte en comú. "Aquesta casa és el nostre fill. Amb un fill no preguntes de quina part és responsable cadascú, oi? El Rietveld comença amb l'experimentació i jo em mantinc en la teoria", explicava Schröder.

Jachthuis Sint Hubertus, Parc Nacional de Hoge Veluwe

La tercera parada de la ruta té com a protagonista una dona que, com en el cas de Truss Schröder, també és fonamental per entendre l'art dels Països Baixos. A cinquanta minuts en cotxe des d'Utrecht (també s'hi pot arribar en transport públic) trobem el Parc Nacional de Hoge Veluwe, una gran reserva natural que acull l'espectacular museu Kröller-Müller, on podreu gaudir de la segona col·lecció més gran del país d'obres de Van Gogh. La responsable de l'existència d'aquesta selecció enlluernadora és Helene Kröller-Müller, filla del propietari d'una empresa dedicada al ferro i al carbó. L'any 1988 es va casar amb el soci del seu pare, Anton Kröller, que va acabar sent el cap de l'empresa familiar. Era una unió amb separació de béns i, per això, ella va mantenir el cognom de soltera i va poder disposar sempre del seu propi capital, que li va permetre fer realitat el seu somni: construir una gran col·lecció d'art que, a més de quadres de Van Gogh, inclou obres de Henri de Toulouse-Lautrec, Pablo Picasso, Diego Rivera i molts altres artistes.

Només per gaudir del museu Kröller-Müller ja val la pena la visita al gran parc de Hoge Veluwe, que es pot fer amb bicis gratuïtes disponibles a les diferents portes d'entrada. Però si us interessa l'arquitectura, una parada obligatòria és el pavelló de caça Sint Hubertus del matrimoni Kröller-Müller. Situat al costat d'un llac artificial, el palauet destaca per una gran torre que li dona una aparença gairebé medieval. Seguint l'estil d'una casa de camp típicament anglesa, el pavelló és obra d'un dels arquitectes de referència dels Països Baixos, Hendrikus Petrus Berlage. Malgrat tractar-se d'un professional molt respectat, l'entesa entre ell i Kröller-Müller no va ser fàcil: es van enfrontar en diverses ocasions i la construcció es va endarrerir. Una de les exigències d'ella va ser, precisament, la torre, que tot i que era força habitual en les construccions de Berlage, no acabava d'encaixar en l'estil de casa de camp anglesa. El matrimoni volia tenir una talaia des d'on gaudir de les vistes del parc i finalment la van aconseguir.

A l'hora de construir la residència, Berlage volia que hi hagués una unitat tant a l'exterior com a l'interior i, per això, domina la presència del maó: fins i tot els sostres estan fets amb maons, que formen diversos mosaics. El pavelló està dedicat al patró de la caça, sant Hubert, que protagonitza la gran vidriera de l'entrada principal.

Casa Sonneveld, Rotterdam

Per als amants de l'arquitectura Rotterdam és parada obligatòria. El 1940 la segona ciutat més gran dels Països Baixos va ser durament bombardejada per l'exèrcit nazi i com a resultat d'això el seu centre va quedar arrasat. Acabada la Segona Guerra Mundial, la ciutat es va convertir en laboratori d'idees de tota mena d'estils arquitectònics i avui en dia és considerada un dels grans exemples de l'urbanisme més modern. Malgrat la destrossa provocada per la guerra, miraculosament alguns edificis històrics van sobreviure i són aquests els que demostren que Rotterdam sempre ha tingut un caràcter pioner. Per entendre-ho, el millor és visitar la casa Sonneveld, dissenyada el 1933 i un dels testimonis més ben preservats del funcionalisme holandès.

Els arquitectes Brinkman i Van der Vlugt van construir la casa per a Albertus Sonneveld, llavors director de la fàbrica Van Nelly, una altra icona del funcionalisme holandès, conegut com a Niuwe Bouwen. Seguint els preceptes d'aquest estil, a la casa Sonneveld, arquitectura, interiorisme i mobiliari funcionaven com a una unitat i tot estava pensat al mil·límetre per donar resposta a les necessitats de la família. Malgrat que el seu exterior és tot blanc i minimalista, l'interior és un món de colors (des del vermell fins al groc canari) i de ginys tecnològics per fer la vida més fàcil, com ara un tovalloler amb calefacció.

L'altre gran protagonista de la casa és la llum. Gairebé totes les habitacions disposen de grans finestrals amb vista al jardí adjacent, de manera que la natura sembla gairebé formar part de l'interior. A banda de la llum natural, la llum artificial també hi té un paper destacat. Brinkman i Van der Vlugt van treballar amb el dissenyador industrial W.H. Gispen, responsable del mobiliari, per fer llums que aportessin llum indirecta sense crear ombres. "La casa Sonneveld ha inspirat l'estil dels habitatges holandesos d'ençà que es va construir. És un exemple destacat de com encara vivim les nostres vides, gairebé un segle després", remarca Hetty Berens, comissària del Nieuwe Instituut, encarregat de la conservació de la casa-museu.