Persona que no em coneixes de res, no em diguis 'guapa'

Entro en una botiga de telefonia mòbil per comprar un cable per al meu telèfon. Trio, pago i ja m’ho deixa anar: “Gràcies, guapa”. Li dic que el guapa no cal i em mira malament. Una tia borde, es deu dir. A sobre que soc amable. Entro a comprar al súper i un altre home em diu el mateix a l’hora de pagar. I també una dona en un bar. I un altre home més en un restaurant. I així en un no parar de guapes. No té res a veure amb el meu aspecte físic. Ni amb el de qualsevol altra dona. Perquè ens passa a totes. Intento no fer-ne cas. Intento pensar que és això, un gest d’amabilitat. Que si em queixo és un acte de talibanisme politicocorrecte anat de l’olla. Que no cal ser Donald Trump carregant-se tot el pensament progressista, però que la gent ho diu amb bona intenció i tampoc cal ser una integrista dels gestos i les paraules.

Però soc així i el tema em burxa i hi continuo pensant. Decideixo passar-li el filtre “ialshomesquè”. Un filtre que em funciona a l’hora de valorar certes conductes que implica observar si als homes se’ls tracta igual o si se’ls demana el mateix i comparar. Esclar, sense cap mena de sorpresa, descobreixo que a ells no els diuen guapo quan compren al súper, paguen al bar i restaurant, tenen un breu diàleg en qualsevol caixa de pagament de qualsevol establiment comercial o a l’hora de fer mil i una gestions. I mira que n’hi ha, d’homes guapos.

Perquè esclar, això no va de bellesa. Això va d’un automatisme que tenim integrat, tant que ni ens en adonem, segons el qual a les dones se’ns elogia pel físic i als homes per la intel·ligència, la força o el lideratge. O per l’amabilitat. De fet, en aquesta mena de moments quotidians no se’ls diu res. Un gràcies i ja està. Perquè no cal més. Perquè qui se’ns adreça no ens coneix de res i no té per què prendre’s aquesta llibertat... atenció, atenció, atenció... NOMÉS amb les dones, noies, nenes.

Ja fa temps que tinc el focus posat en què se’ns diu a les dones per ser amables, per quedar bé, per lloar-nos. I quan em presenten una nena m’hi fixo molt a no dir-li “mira que bonica” i ho canvio per una frase més exacta: “mira que espavilada, desperta, etc.” Sempre busco alguna característica que no tingui a veure amb el seu físic. Perquè les dones estem fins als ovaris no, fins a la fontanel·la ja soldada, que la mirada de propis i estranys sigui cap al nostre cos. I ara que no em vinguin els tocanassos de torn a dir que el que hem de fer és dir el mateix als homes. La igualtat no consisteix en fer-los passar la mateixa pressió estètica de merda. Es tracta de treure’ns la llosa. Sobretot a les dones, que ja en tenim més que prou. Persona que m’atens i que no em coneixes de res, el guapa te’l pots estalviar. I si et semblo descortesa, sorruda i malcarada, vaja, borde de nassos, és el teu problema, no el meu.