Saber què és canvi climàtic i què no

SI NO HI HA CANVIS IMPORTANTS en les últimes setmanes de l’any, el 2015 podria trencar per primer cop una barrera psicològica en termes d’escalfament global: aquest any podria ser el primer en què la mitjana de temperatura global al planeta superés per més d’un grau els valors de referència de l’època preindustrial, un fet que encara no s’havia produït. Les dades fetes públiques fa pocs dies pel servei meteorològic del Regne Unit indiquen que el període de gener a setembre ha registrat una temperatura global d’1,02 ºC superior a la referència de finals del segle XIX, i les perspectives de cara a finals d’any són encara més a l’alça, ja que el fenomen del Niño sembla que no ha tocat sostre.

Hi ha pocs dubtes sobre el fet que el 2015 serà globalment l’any més càlid que hi ha hagut a la Terra d’ençà que es recullen dades. Se superarà així un rècord que precisament s’havia instaurat l’any anterior. En els últims mesos la Terra va de rècord de temperatura en rècord de temperatura, gràcies sobretot al fenomen del Niño: un escalfament de les aigües del Pacífic oriental que es produeix més o menys un cop cada dècada i que té efectes sobre moltes regions del planeta. Els anys del Niño acostumen a ser anys de temperatura global superior a la normal a la Terra, i enguany el fenomen està sent el més intens d’ençà que se’n fa seguiment. L’any ha deixat episodis extrems com les fortes onades de calor de maig i juny a l’Índia i el Pakistan, que van provocar diversos milers de víctimes mortals. ¿Fenòmens com aquests són causats pel canvi climàtic?

ESTRÈNYER EL CERCLE

La climatologia és una ciència que necessita sèries de 20 o 30 anys de dades per treure conclusions, i se sent incòmoda davant la pregunta que la societat fa en un episodi d’inundacions o una onada de calor: ¿és culpa del canvi climàtic? Segurament per aquesta pressió, en els últims anys van aflorant els estudis que analitzen els episodis meteorològics extrems per acotar al màxim la responsabilitat de l’escalfament global i, per tant, dels humans. Segons el climatòleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide, aquests estudis, basats sobretot en tècniques estadístiques, són una tendència a l’alça. En general es tracta de comparar les dades d’un episodi concret amb totes les dels anys anteriors, i comprovar si les d’aquest episodi són prou estranyes per dir que s’escapen d’aquest patró i que, per tant, l’escalfament global està fent desplaçar la normalitat. Des de fa quatre anys, un cop a l’any l’American Meteorological Society elabora un butlletí amb diferents estudis d’aquest tipus a tot el món, i fins ara els resultats són irregulars. Els fenòmens més estudiats són els episodis de calor i els de pluges. En el primer cas, la connexió amb el canvi climàtic és clara: al voltant d’un 95% dels episodis estudiats es poden vincular amb prou certesa a l’escalfament global. És més complicada la connexió en el terreny de les precipitacions: només al voltant d’un 40% dels casos estudiats semblen tenir-hi vinculació.

S’HAVIA ATURAT L’ESCALFAMENT?

Si hi ha un terme que ha fet fortuna en climatologia és hiatus, una paraula llatina que significa espai en blanc, interrupció. Aquests últims dos anys exageradament càlids han arribat després d’un inici del segle XXI en què l’augment de la temperatura del planeta s’havia estancat, fins i tot amb una lleugera tendència a la baixa. Un comportament que ha alimentat com mai els arguments dels negacionistes, alguns dels quals estan convençuts que l’escalfament global va arribar al seu pic el 1998. El cert és que l’aturada en l’escalfament no entrava en cap de les projeccions. Segons el doctor Martín Vide, hi ha diferents hipòtesis, com ara que des del 1998 no hi havia hagut un episodi del Niño, un factor que fa pujar la temperatura del planeta. Una de les explicacions més recents se centra en com s’han estat recollint les dades marítimes fins ara: el pas de fer-ho mitjançant vaixells al sistema de boies actual hauria induït a errors. Segons un estudi de l’agència nord-americana NOAA fet públic al juny, si es corregeix aquest error el resultat és que la temperatura del planeta ha augmentat sense interrupcions des del 1970.

Però per a molts experts un factor clau en el hiatus ha sigut la clara disminució de l’acció del sol, els cicles del qual tenen una gran importància climàtica. Segons el catedràtic de la Universitat d’Alacant i expert en clima Jorge Olcina, l’inici del segle XXI ha estat marcat per un període d’escassa activitat solar, cosa que hauria d’haver provocat un descens en la temperatura del planeta, i en canvi s’ha mantingut. En els últims quatre anys la tendència ha sigut ascendent, però el més probable és que des d’ara i fins al 2020 hi hagi una nova baixada de l’activitat solar.

ESCALA LOCAL

L’últim informe del grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya preveu també un augment de la temperatura a Catalunya les pròximes dècades, que el 2050 ens podria situar fins a 2 ºC per sobre de la mitjana del segle XX. Són menys clares les previsions de les precipitacions, però el més probable és una tendència a la baixa de fins a un 10% en la mitjana anual, sobretot durant la primavera i la tardor. Segons el doctor Olcina, l’augment de la temperatura del Mediterrani ens portarà a una tropicalització d’aquest mar i, per tant, cal esperar que en els pròxims anys augmentarà la probabilitat que s’hi formin borrasques potents que generin temporals durs.