Per quins set sous els joves duen calçotets a sota del banyador?

¿Us heu fixat que als joves, per sobre de la cintura del banyador, els sobresurt la goma dels calçotets? Quines ganes de complicar-te la vida i comprometre encara més la comoditat del banyador bòxer! I dic "encara més" perquè aquesta mena de banyadors, que quan surts de l’aigua s’enganxen al cos com la ventosa d’un calamar i que tenen uns eslips de reixeta que poden irritar l’entrecuix, no són la millor de les solucions. Però ¿s’arregla alguna cosa, deixant els calçotets a sota? Definitivament no, ja que no estan pensats per a l’aigua ni per a assecar-se amb rapidesa. Això fa que, per un cantó, incrementin la pressió als genitals i, per l’altre, la humitat constant augmenti el risc d’infeccions. Malgrat tot, la comoditat no és el motor principal que justifica aquesta tendència.

Un dels motius es troba en la cultura del surf i en el banyador que usen, fet d’un teixit d’assecatge molt ràpid i antiirritacions, però que no disposa d’eslip interior. I per aquest motiu molts surfistes opten per deixar-se els calçotets, fent que aquesta pràctica s’hagi escampat més enllà de l’esport. Una altra influència ve de la moda del hip-hop i els seus característics pantalons amples i baixos, que deixen al descobert la part superior dels bòxers. L’origen d’aquesta tendència prové de la indumentària d’alguns centres penitenciaris dels Estats Units. Als presos se’ls donaven pantalons de talles més grans però sense cinturó pel risc de suïcidi, la qual cosa feia que la cintura sempre caigués fins a mig cul. Calvin Klein va fer una jugada marquetiniana mestra quan, a la dècada dels 90, va aprofitar aquest petit espai visible de la goma dels calçotets per col·locar-hi el logotip. A partir de llavors, ostentar socialment a través de la marca de la roba interior s’ha convertit en una pràctica tan normalitzada que s’ha estès fins a la roba de bany.

La cerca de comoditat poques vegades és al darrere de la creació de noves modes, generalment més impulsades per motivacions simbòliques. I aquest tema ho deixa meridianament clar. Si el confort és el que més preocupa als homes, per què no van amb banyador eslip? Aquest, amb sobrenoms com turbopaquet o fardahuevos, podria ser la solució: comoditat, llibertat de moviment i bronzejat més ampli. Malgrat tot, el públic masculí té fortes reticències respecte al seu ús. Una ve per qüestions classistes, ja que l’eslip ens connecta amb un horterisme castís, que arrenca amb el torero, continua amb el caràcter totxo del latin lover setanter del landisme i acaba amb Torrente, ostentant un paquet que és més turmes que penis. I l’altra es pot deure al fet de ser una peça molt normalitzada entre el col·lectiu homosexual, possiblement pel seu component sexualitzador i hedonista. I el que l’home heteronormatiu no està disposat a tolerar és que una peça tan propera a les parts més nobles qüestioni la seva masculinitat, encara que això comprometi el seu benestar físic.