Radiografia de les eleccions generals
El sistema polític espanyol ha sigut bàsicament bipartidista des del 1977 fins al 2015, primer UCD-PSOE i a partir del 1982 PSOE-PP. El 2015, l’aparició de Podem i Cs va canviar un mapa que avui podria tornar a mutar amb la irrupció de l’extrema dreta
E l sistema polític espanyol va saltar pels aires el 20 de desembre del 2015, quan el PP de Mariano Rajoy va perdre de cop 63 diputats i el PSOE va baixar de 110 a 90 escons, mentre que dos partits nous, Podem i Cs, en sumaven 109. Tot i així, els dos grans partits van aconseguir sumar una mica més del 50% dels vots. La suma de la crisi econòmica i el conflicte català, però, ha acabat de capgirar el mapa i el 28-A el PP i el PSOE només van recollir el 43,4% dels vots, menys dels que va obtenir Rajoy el 2011 (44,6%) o Zapatero el 2008 (43,6%). Una mirada als mapes electorals des del 1977 ens mostra com la dreta ha estat més dominant territorialment i que el PSOE ha basat les seves victòries en Andalusia i Catalunya. També es percep clarament les excepcions polítiques de Catalunya i Euskadi, on només en una ocasió, el 2008, es van pintar del mateix color que el partit guanyador a Espanya, en aquest cas el PSOE de Zapatero. La resta d’eleccions sempre han marcat una diferència, sigui amb la victòria total de CiU a Catalunya el 2015, o la del PNB al País Basc a l’abril. Precisament, el mapa del 28-A resulta enganyós perquè mostra una hegemonia socialista que es deu mes a la divisió del vot de dreta en tres formacions (PP, Cs i Vox) que no pas a un gir històric d’Espanya cap a l’esquerra. De cara a avui caldrà estar atents a l’avenç del PP, al resultat de Vox -que pot substituir Cs com a tercera força en molts llocs- i al fet de si ERC aconsegueix guanyar també a Barcelona i pintar tot el mapa de groc.