El retrat més famós de Trump
Va ser Pete Souza qui va aixecar la llebre, gràcies a la seva mirada sagaç i al seu coneixement del despatx presidencial dels Estats Units. Souza va ser el fotògraf oficial de la Casa Blanca durant el mandat de Barack Obama i, a través d’Instagram, va alertar d’una nova astracanada de Donald Trump. Souza va penjar a la xarxa social una antiga fotografia d’una de les portes d’accés al Despatx Oval de la Casa Blanca. A la paret del costat de la porta hi va dibuixar un cercle vermell perquè els usuaris paréssim atenció en aquell racó aparentment intranscendent. A sota hi va deixar anar una acurada explicació: “Aquesta foto es va fer des del que es coneix com l'Outer Oval Office –el Despatx Oval Exterior–, mirant cap al Despatx Oval, on el president Obama està parlant amb l’aleshores president de la Cambra de Representants, John Boehner”. Souza aportava molta precisió sobre aquella ubicació concreta de l’àrea presidencial: “L'Outer Oval és el punt d'entrada al Despatx Oval que utilitzen el personal de la Casa Blanca, els membres del Congrés i els amics que es reuneixen amb el president. Els caps d'estat i altres visitants més formals solen entrar per una altra porta. L'assistent personal del president i el director de les operacions del Despatx Oval solen tenir els seus escriptoris a l'Outer Oval. Es tracta d'un passadís relativament estret que connecta l'Outer Oval amb el Despatx Oval, i per aquest motiu cap administració no ha penjat mai una pintura històrica en aquesta paret, per evitar que es faci malbé”.
Pete Souza es referia a la zona específica on ell havia dibuixat aquell cercle vermell sobra la fotografia. I aclaria: “Fins on he pogut esbrinar, aquesta paret sempre s’ha mantingut buida”. I aquí el relat feia un gir interessant: “Fins ara”. I exposava el seu descobriment. “Avui ha aparegut un antic exemplar del New York Post emmarcat en daurat penjant d’aquesta paret. A la portada s’hi veu la fotografia de la fitxa policial que se li va fer al president dels Estats Units a la presó de Fulton County. Ho recordeu?” Souza feia memòria dels fets del 2020, quan un jurat de Geòrgia va imputar Trump per delictes de crim organitzat, conspiració i altres càrrecs per haver interferit en els resultats de les eleccions d’aquell any. El veterà fotògraf, que sempre va procurar oferir una imatge entranyable, propera i digne del president Obama, estava consternat: “Estic intentant psicoanalitzar per quina raó Trump penjaria la seva pròpia foto de la fitxa policial a l’entrada del Despatx Oval. ¿Creu que és una imatge afalagadora? ¿Està orgullós d’aquesta portada del New York Post? ¿Vol que el seu personal i els seus amics el vegin així cada vegada que entren al Despatx Oval?”
Trump ja va revertir el significat d’aquella foto en un producte de marxandatge quan va posar a la venda tasses de cafè amb llet amb la imatge impresa. Era la manera de desactivar la vergonya, convertint-se en una mena d’icona pop, o la figureta d’un màrtir en una botiga de souvenirs. El populisme, entre altres estratègies, transforma el seu propi desprestigi en proves de la seva persecució per part de les elits. Trump, mogut pel narcisisme, fa de la seva criminalitat un acte d’empoderament per lluitar contra el sistema. En una època en què veritat i ficció es confonen, la foto de la fitxa policial de la seva detenció queda en els llimbs de la confusió: pot semblar un muntatge còmic. Donald Trump té l’habilitat de comportar-se sempre com un concursant hàbil d’un reality, desafiant els codis del programa per oferir un espectacle constant. Trump, famós pel seu gust per l’estètica del kitsch luxós, només pot aspirar a ser recordat com un artista magistral de la provocació. I això el retrata millor que la policia fent-li la foto a comissaria.