La sardana està de moda: saps com es balla?

De petita, la meva tieta em va ensenyar a ballar sardanes. Cada diumenge, quan començava a fer bo, escoltàvem la cobla convidada i ballàvem en alguna de les rotllanes que encara avui omplen el passeig del Comte Guifré de Sant Joan de les Abadesses. A l’adolescència, i amb l’aparició d’altres plans, vaig deixar de puntejar. Fins que fa unes setmanes, enmig d’una discoteca de Barcelona, va sonar Coti x coti, l’èxit de The Tyets. La cançó, que ha estat arranjada per a cobla per Xavier Ventosa, va generar una eufòria col·lectiva al local i, amb més o menys encert, tots plegats vam ballar al ritme de la tenora.

En una entrevista recent a l’ACN, el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, assegurava que arran de la cançó del grup mataroní han detectat un cert interès entre sectors joves per un món que fins ara desconeixien: “S’interessen per fer cursets, volen sentir sardanes, alguns venen a les ballades”. Així i tot, matisava: “No podem dir que hagi repercutit molt per ara, perquè les coses no funcionen d’avui per demà”.

L’èxit de Coti x coti ha coincidit amb la recuperació de la vida als carrers i a les places d’arreu de Catalunya i amb una participació en les colles sardanistes com la d’abans de la pandèmia. I és que, més enllà de la que sembla que serà la cançó de l’estiu, fa segles que aquesta dansa popular omple els carrers del país.

Segons la Gran Enciclopèdia de la Música, existeixen documents arreu de la Catalunya Vella i del Rosselló que mostren que el mot sardana s’utilitzava com a substantiu –escrit també amb les diferents grafies cerdana o serdana– des del segle XVI fins al principi del segle XIX, fent referència a un tipus genèric de dansa, a una dansa local o a una simple figura coreogràfica.

De l’Empordà a la resta de Catalunya

Aquesta dansa popular va assolir l’estructura actual a mitjans del segle XIX, coincidint amb la Renaixença, en què els documents de l’època esmenten les noves “sardanes llargues”, que es van estenent des de l’Empordà i les comarques del nord cap a la resta de Catalunya, moment en el qual Pep Ventura introdueix la tenora a les formacions musicals i popularitza la cobla. Musicalment, la sardana és una composició subjecta a uns certs límits d’extensió i a una determinada estructura mètrica que compta amb un repertori per a cobla que supera els cent mil títols.

Es constitueix per dues parts que es van repetint, els curts i els llargs, que consten d’un nombre determinat de compassos que varien segons la composició. Coreogràficament, per aconseguir acabar les tirades correctament, és a dir, amb els peus junts, hi ha una persona que porta la sardana, i les seves indicacions durant el ball constitueixen el repartiment.

Hi ha tres estils a l’hora de repartir una sardana: l’empordanès, el selvatà i el garrotxí. El majoritari és l’empordanès, que es comença a ballar pel peu esquerre en les dues primeres tirades de curts.

Com en tots les danses, la pràctica és molt més entenedora que no pas la teoria, i durant els pròxims mesos hi ha moltíssimes ocasions per gaudir de la sardana arreu del territori, des de festes majors fins a concerts, aplecs, concursos i exhibicions de colles. I aquest estiu, també en discoteques i xarxes socials a ritme de Coti x coti.

Els passos bàsics que has de conèixer

Tot i que la forma més efectiva d’aprendre a ballar sardanes és apuntar-se a un curs, aquests són els passos que cal saber per si un dia assisteixes a una ballada.

Els curts

Es tracta de fer un únic punteig del peu i canviar cap a l’altre costat i repetir el punteig amb l’altre peu amb els braços avall.

Els llargs

Es basen en un triple punteig seguidament del canvi cap a la banda oposada, per tornar a fer el triple punteig i així successivament, amb els braços aixecats.

Els passos de tancament

Entre canvi i canvi d’una tirada de curts transcorren dos compassos, i entre els canvis d’una tirada llarga, quatre. Per ballar correctament els compassos que queden al final d’una tirada des del canvi corresponent fins que s’acaba la música, la persona que s’encarrega de comptar i repartir ordena a la resta els passos concrets que cal fer.

Els aires

Adaptar-se al ritme i als canvis de la música també és important a l’hora de ballar una sardana. L’aire es fa fent moure el peu que tenim a terra com si fos una molla rebotant dues vegades i canviant de peu.

Què fem amb els braços?

En la posició inicial els braços es tenen abaixats. Quan es ballen els curts es mantenen també abaixats. Als llargs, els braços s’aixequen i es mantenen enlaire. Tradicionalment, la mà dreta és la que el ballador dona a la balladora, mentre que ella li dona l’esquerra. Ara bé, a les ballades populars aquesta distinció sovint no es produeix.

La indumentària sardanista

Per ballar sardanes és recomanable portar roba còmoda per poder fer els passos amb facilitat. En el cas de les colles que participen en concursos i aplecs, normalment les dones porten una faldilla ampla i els homes una faixa i calcen espardenyes lligades als turmells. Actualment, hi ha més de 350 entitats sardanistes que s’agrupen en diverses xarxes federatives, amb diferent grau d’implantació segons les comarques.

Una agrupació musical autòctona

L’agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes s’anomena cobla. Actualment, la formació més freqüent és d’onze músics que toquen dotze instruments (flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, trombó, dos fiscorns i contrabaix). La música de la sardana s’ha desenvolupat d’acord amb les característiques personals de cada compositor amb noms com ara Pep Ventura, Enric Morera i Juli Garreta, com també amb altres de més actuals, com ara Enric Ortí o Anna Abad.

El que mai has de fer

• Per formar part d’una rotllana s’ha de saber com a mínim puntejar per no molestar la resta de balladors, així que, si no has practicat mai, val més que entrenis una mica abans.
• Cada ballador ha de seguir el compàs i el ritme de la dansa d’acord amb l’exigència musical de la sardana i la resta de dansaires. És important entrar en una rotllana on detectem un nivell similar al nostre.
• Cap ballador pot abandonar la rotllana fins que s’hagi acabat la sardana, tret que sorgeixi un imprevist important. I, amb el cop final, els balladors han d’avançar els braços en direcció al mig de la rotllana en senyal de comiat.