Un àlbum mític i una obra de La Calòrica: què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Recuperaré el Parklife de Blur, un dels discos de la meva vida. La setmana passada va fer 30 anys d'aquesta combinació perfecta entre el revivalisme de la british invasion (mirant de reüll els Kinks) amb la new wave i bandes com The Specials. Òbviament, ja no sona modern, però encara és un elapé majúscul, un torrent d'originalitat, frescor i bones melodies. Potser Pulp van ser el millor grup del britpop i Oasis els que més van vendre, però Blur quedaran com els que van tenir una mirada més àmplia, original i transversal de tota l'escena.
Llegiré un dels llibres que em van regalar per Sant Jordi, la traducció al castellà de l'origen de la millor minisèrie de televisió de tots els temps, Banda de hermanos. Per a qualsevol seguidor d'aquesta ficció d'HBO, creada per Steven Spielberg i Tom Hanks, tenir la novel·la original era un deure obligatori que queda resolt gràcies a l'edició d'Ático de Libros. Un dels millors documents de la Segona Guerra Mundial i el somni de tot completista. Currahee!
Menjaré el menú de migdia de Toma Ya Street Food, un minúscul restaurant del carrer Nil Fabra, cantonada amb Torrent de l'Olla. No sempre és fàcil trobar-hi taula, però si l'aconsegueixes, quedaràs embadalit amb els seus ceviches i burritos. Saben fer poques coses, però les que fan són espectaculars i a bon preu. Un espai de dinar imprescindible que fuig del cuquisme gracienc.
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He gaudit molt veient l'obra Fairfly de La Calòrica, que aquests dies es pot tornar a veure a l'espai Texas de Barcelona. Diria que és una de les millors comèdies teatrals que he vist en molt de temps, però alerta, perquè tota la capacitat del guió per fer riure la té també per congelar-te el somriure i deixar-te pensant en com és de difícil canviar el món, que és el que volen els quatre protagonistes que, empesos per un ERTO, decideixen fer-se emprenedors i crear un nou negoci. Quatre personatges que representen tot un món que ens és conegut i familiar i que, per això, ens toca molt vivament.
He escoltat en bucle el projecte més sorprenent d'Erlend Øye, membre de Kings of Convenience, que aquesta passada setmana ha aterrat a l'Apolo per fer un concert ambLa Comitiva, el grup italià amb qui comparteix aventures musicals des que viu a Sicília. L'amiga i companya de la secció de Mèdia, Alejandra Palés, me'l va descobrir i des de llavors que no puc parar d'escoltar les cançons lluminoses, alegres i plenes de bon rotllo d'aquest grup.
He escoltat un dels últims capítols del pòdcast Punzadas sonoras, que dirigeixen dues joves filòsofes que no arriben als 30 anys. Cada dues setmanes tracten temes tan universals com l'amor, la mort, la fatiga o la maternitat amb una filosofia pràctica, plena de referents de la cultura popular, el cinema o la literatura. En aquesta ocasió parlen del fet de mirar enrere, un gest habitual però ple de simbolisme i molts significats. En poc temps s'han convertit en un dels pòdcasts més escoltats de l'Estat.
No he pogut parar de pensar en el nou forn Baluart que fa uns mesos s'ha instal·lat al barri de Gràcia de Barcelona. Si sou panarres segur que coneixeu aquest forn de la Barceloneta, que fa un pa de primera qualitat, de tota mena, així com diverses propostes de brioixeria per als amants del dolç. Amb aquest nou local, Baluart ja suma nou obradors a la ciutat de Barcelona.
Més propostes de plans i activitats