Un concert a l'Apolo i dues sèries imperdibles: què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Aniré a l'Apolo a veure el concert de les Hinds, que tanquen la llarga gira de presentació del seu quart disc, Viva Hinds. El duet va superar una primera etapa marcada per l'èxit, però també per crítiques injustes, enveges i misogínia, i va sobreviure a base de bones cançons i millors melodies. I quina sort, perquè han millorat a cada disc i s'han convertit en tot un clàssic del pop ibèric. Divendres 23 de gener i a la sala gran.
Llegiré Cop de llum, de Rita Bullwinkel, que ha publicat en català La Segona Perifèria amb traducció de Ferran Ràfols. Una novel·la que segueix les vicissituds d'un campionat de boxa femení amateur, un món aparentment petit que aquí s'expandeix com una taca d'oli, reflexionant sobre la transcendència de la vida i indagant en la intensitat física de l'esport. Si esperàvem que fos un context sense massa profunditat, estàvem ben equivocats.
Escoltaré el pòdcast d'anàlisi i formació política i filosòfica No n'hi ha per tant, d'Oriol Farrés i Pau Llonch. No és un d'aquells espais que puguis escoltar mentre fas altres coses: aquí el fil es perd i les idees van caient sense descans, com una pedregada. Disponible a les plataformes habituals, es recomana començar per l'episodi de Josep Manuel Busqueta o el d'Arantxa Tirado, una de les grans especialistes en l'Amèrica Llatina d'aquest país.
La setmana que acaba, amb Alejandra Palés
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He dinat a un dels meus restaurants preferits de ramen de Barcelona, el Koku Kitchen, al carrer Carabassa. Aquí hi trobareu aquest famós brou japonès amb verdura i carn (tot i que també hi ha opcions vegetarianes), però la carta és més extensa i hi podeu trobar propostes asiàtiques com el pad thai, les giozes, els baos o alguns plats d'arròs. El local és petit i acollidor; convé que reserveu per assegurar-vos que tindreu lloc.
He començat el llibre Li receptaré un gat, de l'escriptora japonesa Syou Ishida, que s'ha convertit en un èxit de vendes absolut al país nipó. El llibre parla del poder curatiu que tenen els animals de companyia i, en aquest cas, els gats, que amb la seva tendresa i companyia silenciosa es converteixen en l'antídot dels mals actuals –ja sigui l'estrès de la feina, el dol per una persona estimada o la impossibilitat de conciliar la vida familiar amb la laboral–. Un llibre que en el fons és un cant a la vida.
He acabat l'última temporada d'una sèrie que tenia pendent, L'amiga genial, basada en els llibres d'Elena Ferrante i que podeu veure a HBO Max. El tancament d'aquesta història, que narra l'amistat entre dues nenes nascudes al Nàpols dels anys 50 i que les acompanya al llarg de la vida, ens situa amb les dues protagonistes ja més grans. Tot i que les seves trajectòries vitals són molt diferents –una ha aconseguit ser una reputada escriptora d'èxit, mentre que l'altra no ha sortit del barri on van néixer–, s'acaben retrobant en aquesta última temporada, en la qual no falten conflictes, tensions i el rerefons dels anys 80 en una Itàlia molt convulsa.
No he pogut parar de pensar en els quatre Globus d'Or que ha rebut la sèrie Adolescència –un com a millor minisèrie i tres en categories interpretatives: actor de minisèrie (Stephen Graham), actriu de repartiment (Erin Doherty) i actor de repartiment (Owen Cooper)–. Premis merescudíssims per a una ficció que no em canso de recomanar i que retrata de forma magistral les conseqüències que té per als nois adolescents l'accés sense control a les xarxes, als discursos d'odi i a les pressions socials per ser acceptats.
Més propostes de plans i activitats: