La pel·li 'Marco' i un pòdcast per a mares : què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Aniré al concert de presentació del nou disc de Joan Colomo. Trobador crític i lisèrgic, el de Sant Celoni segueix fent preguntes sense una resposta clara, però amb molta melodia per adornar-les. Tecno realista, el seu últim àlbum, amplia un catàleg còsmic i continuista que mostra una trajectòria sòlida i coherent del personatge. Serà la nit de divendres 22 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona.
Veuré la pel·lícula Marco, dirigida per Aitor Arregi i Jon Garaño. Per motius evidents, aquest film es compararà amb El 47, pel camaleonisme del seu actor principal, Eduard Fernández, i el pes del seu protagonista. Com passava amb Manolo Vital, aquí tot se centra en la història al·lucinant d'un home, en aquest cas el d'Enric Marco, que va tramar una estafa que el va portar a ser president de l'Amical de Mauthausen sense haver trepitjat un camp de concentració. Hauria de ser una ficció, però va passar de debò.
Llegiré Los extrañados, el nou llibre de Jorge Freire publicat per Libros del Asteroide. El filòsof i autor madrileny troba els punts en comú en quatre enormes personalitats de les lletres del segle XX (Wodehouse, Edith Wharton, Blasco Ibáñez i José Bergamín) per determinar com i per què es van trobar fora de lloc, pul·lulant per un món en el qual no encaixaven i que tampoc els entenia.
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He gaudit dels últims capítols d'un dels pòdcasts més exitosos actualment: La vida secreta de las madres, que presenten Andrea Ros i Paola Roig i on cada setmana tenen una convidada. Aquest espai s'ha convertit en un refugi per a moltes dones on es tracten temes relacionats amb la maternitat –però no només– sense por, on no hi ha tabús i on es poden expressar lliurement les emocions. Un espai necessari que s'ha convertit en una potent comunitat de mares.
He recuperat el llibre Los Asquerosos, de Santiago Lorenzo, publicat el 2018 per Blackie Books. És la història d'una fugida, d'un home solitari que busca amagar-se del que ha fet i acaba en un poble abandonat de l'Espanya buidada on, gairebé com un Robinson Crusoe de secà, lluita per sobreviure allunyat de tot i de tothom. Una novel·la que et va atrapant a mesura que avança la trama i et fa qüestionar el funcionament de la societat.
He anat a veure l'espectacle La Muda, una peça teatral on l'actriu i il·lustradora Marina Guiu Almenara interpreta i dirigeix conjuntament amb Raquel Arnaiz Diego aquest monòleg que parla sobre les agressions sexuals en la infància i la violència sexual, una eina política i social que dona visibilitat i denuncia aquesta preocupant problemàtica envers les dones i els infants. L'espectacle es podrà veure en diferents llocs aquest mes de novembre i el 25-N, Dia Internacional per l'Erradicació de la Violència vers les Dones, a Sant Quirze del Vallès, dins del programa d'activitats reivindicatives d'aquest dia assenyalat.
No he pogut parar de pensar en els panettones que fan a la pastisseria Canal, que tenen botiga al carrer Calvet i també a Muntaner, a Barcelona. Si us agrada aquest dolç italià que s'ha posat tan de moda a les nostres taules per Nadal, heu de tastar el que fa en Toni Vera al capdavant d'aquest negoci familiar. Ja que hi sou, tasteu alguna de les altres pastes que fan, totes són per llepar-se els dits.
Més propostes de plans i activitats