La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Aniré al Vida Festival, que se celebra la setmana que ve a Vilanova i la Geltrú. És una molt bona manera de fugir de la gran majoria dels festivals estiuencs que se celebren fora de la capital, que semblen una fotocòpia l'un de l'altre. De nou, ens porten un cartell molt compensat entre caps de cartell històrics (Supergrass, Future Islands), noms de prestigi (Benjamin Clementine, Richard Hawley), bandes de rabiosa actualitat (Royal Otis, Ca7riel & Paco Amoroso, Lemon Twigs) i bandes que has de veure abans que acabin d'explotar, com els meravellosos Svetlana, Amor Liquido, Aiko el Grupo i Joina. Els dies 3, 4 i 5 de juliol a la Masia d'en Cabanyes.

Escoltaré el nou disc de Marcel Pujols, que es titula Copulatius o quasi i el publica Discos Pinya. Editat físicament en un casset aconseguible a través del Bandcamp de la discogràfica, Pujols deixa aparcada la seva banda de sempre, els imprescindibles Power Burkas, per portar el seu segon disc en solitari, un treball que surt de la necessitat més pura del músic: trobar-se a casa en la més absoluta intimitat, el músic i la guitarra. Els textos, intimistes i clarividents, continuen una línia que sabíem de feia temps: Pujols és un dels grans lletristes de la seva generació.

Llegiré Tabby, de Sarah Mian, que acaba de publicar Blackie Books en castellà. És la història d’una noia que torna a casa després d’una dècada i intenta recuperar la seva família, que tothom considera un desastre i està ben acostumada a perdre sempre. Una novel·la addictiva, plena d’humor i, malgrat tot, esperança.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He començat a llegir Momo, de Michael Ende, amb els meus fills i hem triat la versió catalana de l'editorial Síntesi. Tot i ser un llibre que té més de 50 anys, continua sent perfectament vigent i és capaç d'enganxar els nens d'avui dia, fascinats per aquesta nena que té el gran do de saber escoltar i que lluita contra els malvats homes grisos que volen robar el temps de les persones per convertir-les en màquines de produir.

He vist la sèrie El camino estrecho, protagonitzada per Jacob Elordi, que és molt més que una història sobre la Segona Guerra Mundial i els seus efectes en els soldats que van lluitar al front. Aquí hi ha tres línies temporals: en primer lloc, una història d'amor prohibida prèvia al conflicte; en segon lloc, l'empresonament a un camp de presoners japonès, i en tercer lloc, el present del protagonista, encara torturat pel seu passat.

He celebrat el relleu al bar Conesa de la plaça Sant Jaume, on fan un dels millors frànkfurts de la ciutat. El relleu assegura la continuïtat d'aquest petit espai emblemàtic en un barri cada cop més gentrificat. Hi trobareu entrepans de tota mena, amanides i alguna cosa de picar, i gairebé sempre cua de gent que espera per gaudir-ne. El millor, els frànkfurts.

No he pogut parar de pensar en el 30 minuts titulat Els horaris impossibles, que planteja l'anomalia que vivim a Catalunya i a l'Estat pel que fa a l'organització dels horaris: en comparació amb els nostres veïns europeus, anem molt més tard i tenim molt menys temps. Això perjudica la conciliació, però també la salut física i mental, ja que vivim atropellats, amb la sensació de no arribar a tot, i no podent gaudir de temps de qualitat per a nosaltres i els nostres.

Més propostes de plans i activitats:

• Què pots fer aquest cap de setmana
• Plans per fer amb nens
• Sèries que s'estrenen aquest mes
• Videojocs que es publiquen aquest mes
• Què pots fer a les comarques gironines
• Nous restaurants per descobrir
• L'agenda castellera