Una cantant mallorquina o una pel·lícula candidata als Oscars: què no et pots perdre aquesta setmana

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Escoltaré el nou disc de Maria Jaume, Sant Domingo Forever. No només és un bonic homenatge a la festa major del seu poble, Lloret de Vista Alegre, sinó que el quart treball de la mallorquina aspira directament a integrar-se com a part del patrimoni cultural de l’illa. A banda de ser un gran disc de pop –el millor de Maria Jaume–, és una de les millors integracions de modernitat i folklore que hem sentit en els últims anys.

Llegiré No la dejes sola, la primera novel·la de Desirée de Fez. Després de Reina del grito, el seu compendi sobre les pors femenines, la guionista i crítica de cinema comença el seu camí en la ficció amb una obra de gènere: la protagonista es queda tancada dins un centre comercial la nit de Nadal. Una novel·la visceral, a estones fantàstica i amb un humor únic sobre famílies que ofeguen, barris convertits en mite i cossos que diuen prou.

Recordaré Willie Colón, una de les figures clau de la salsa que va remoure els fonaments de Nova York als anys setanta. Mort la setmana passada, va ser un dels eixos fonamentals de la Fania All-Stars, cocreador de Siembra, amb Rubén Blades, i la mà dreta d’Héctor Lavoe, el cantante. Va acabar enfadat amb tothom i pròxim als postulats del moviment MAGA, però és un dels grans genis de la música llatina de tots els temps.

La setmana que acaba, amb Alejandra Palés

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He anat a veure una de les grans nominades als Oscars d'aquest any, la brasilera El agente secreto, que aspira a endur-se el guardó a millor pel·lícula internacional amb permís de Valor sentimental. No és l'únic premi al qual està nominada: Wagner Moura, que fa una interpretació magnífica, podria guanyar el guardó a millor actor. La cinta també competeix en les categories de millor pel·lícula i millor càsting. Una narració intrigant i molt menys clàssica del que podria semblar inicialment que explica com és viure en una dictadura.

He rigut a cor què vols amb Deforme semanal ideal total, el pòdcast de Lucía Lijtmaer i Isabel Calderón que dissabte va fer un capítol en directe des de la sala Paral·lel 62. Sempre divertidíssimes però també reflexives, van dedicar una hora a parlar sobre el perdó i el seu sentit, o no, en el moment social actual.

He dinat a la Koska Taverna, un dels restaurants dels imprescindibles del carrer Blai. Feia anys que no hi anava i vaig comprovar que continua sent un lloc magnífic per compartir un àpat amb amics. Truites variades fetes al moment, una albergínia en escabetx sorprenent i gustosa i uns platets fora de carta boníssims. Tot regat amb sidra i xacolí, que per això és un local de tradició basca.

M'he emocionat amb Germans de sang, el musical de Willy Russell sobre el tràgic destí de dos germans separats al néixer. El muntatge dirigit per Daniel Anglès està a punt de concloure, i realment va la pena anar-hi per gaudir d'una Mariona Castillo en estat de gràcia interpretant el dramàtic paper de la senyora Johnstone, la mare obligada a desprendre'ns d'un dels seus fills. Un musical al nivell dels espectacles que es poden veure al West End de Londres, amb una magnífica direcció coreogràfica a càrrec d'Ariadna Peya.

Més propostes de plans i activitats:

• Què pots fer aquest cap de setmana
• Plans per fer amb nens
• Sèries que s'estrenen aquest mes
• Videojocs que es publiquen aquest mes
• Què pots fer a les comarques gironines
• Nous restaurants per descobrir
• L'agenda castellera