El nou disc de la Ludwig Band i la nova sèrie dels creadors de Ted Lasso: què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Escoltaré el primer disc de La Rauxa, el projecte de pop ie-ie de Laura del Pino, una de les fundadores de Les Testarudes, amb membres de Trau. De bon començament és un debut excel·lent, ple de cançons lluminoses i tornades infeccioses. Nostàlgia? Tota, però quan un projecte es fa amb aquest bon gust i respecte per la música antiga, un només pot aixecar-se, ballar i aplaudir. Serà un dels grans discos catalans d’aquest any.
Llegiré el segon còmic de Niall Breen que publica l’editorial Apa Apa, Fontanero solitario. Clarament inspirat en cert protagonista de videojoc, l’autor irlandès torna a tocar temes universals des de la senzillesa, fugint del crit i el drama. Sempre acompanyat d’humor i tendresa, en aquesta nova obra Breen –que suma centenars de milers de seguidors a les xarxes socials– se centra en la soledat i la melancolia.
Començaré a veure Rooster, la nova sèrie dels creadors de Ted Lasso per a HBO. No vaig ser seguidor del seu anterior i exitós títol –allò de l’entrenador ianqui i cursi a Anglaterra era insuportable–, però si s’hi afegeix Steve Carell de protagonista, és obligat donar-li una oportunitat. La crítica l’ha definit com una comèdia de confort, que és exactament el que necessito.
![Steve Carell a 'Rooster'](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1280"%3E%3C/svg%3E)
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He començat a llegir Punt d'aranya, el llibre de Nerea Pallares que ha guanyat el premi García Barros 2025, escrit originàriament en gallec i que Periscopi ha editat en català. El punt de partida de la història és l'arribada d'una noia al poble de Camariñas, a la Costa da Morte, per treballar al museu de puntes i fer de guia turística. Però la jove no hi troba un lloc idíl·lic, sinó un poble profundament trasbalsat per la mort d'un adolescent.
He sopat al restaurant Leccabaffi, a l'Eixample de Barcelona, un lloc ideal si us agrada la cuina italiana a bon preu. En aquest local ampli del carrer València hi trobareu pasta, pizza i altres plats tradicionals del país alpí com la parmiggiana, la caponata o vitello tonnato. Tenen també una bona carta de còctels per si li voleu donar un toc més festiu al vostre àpat.
He celebrat que el Festival Circ Cric torna aquesta primavera al Montseny en la seva 16a edició. Aquest és un espai únic on tant els grans com els petits poden gaudir del circ i la natura, amb una proposta que s'allarga durant mesos amb espectacles, festivals i activitats per a tots els gustos.
No he pogut parar de pensar en les cançons del nou disc de la Ludwig Band Pel barri es comenta, el seu quart en sis anys. En aquesta ocasió els barcelonins han fet un àlbum on ressonen les influències ja conegudes de Bob Dylan o Manel però altres de més sorprenents com Andrés Calamaro, com ells mateixos van explicar en una entrevista a l'ARA. Cançons com On t'has ficat aquesta nit?, Ha plogut des de llavors, o Que bonic amb les seves lletres tan poètiques i tan quotidianes són una banda sonora ideal per a aquesta primavera que quasi comença.
Més propostes de plans i activitats:
