La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Compraré Confeti per Sant Jordi, el nou llibre de Jordi Puntí. El brillant autor de Manlleu posa el focus en un dels personatges catalans més internacionals –i avui estranyament poc recordats– del segle XX, el gran Xavier Cugat. Una investigació que viatja pel brilli-brilli de l'època i acaba en aquella icònica habitació d'hotel del Ritz, ara Palace. Avui dia tenim la Rosalía, però fa un bon grapat d'anys Cugat va ser la representació de Catalunya al món. I era una representació igual d'extraordinària, però molt més divertida.

Escoltaré el tercer avançament d'un disc que pensàvem que no existiria mai, el sisè àlbum de Camera Obscura. Després d'una aturada de més d'una dècada, marcada per la tràgica mort de Carey Lander, la deliciosa banda de Glasgow rememora els temps en què va ser una de les grans bandes indie-pop del moment amb Liberty print. En aquesta cançó, la veu de Tracyanne Campbell sona, com sempre, preciosa. Tot sota una sinuosa base electrònica d'acompanyament i unes guitarres cristal·lines marca de la casa. Quin retorn més magnífic!

Repetiré sopar al Teòric, una estupenda taverna gastronòmica enmig de l'Eixample barceloní. Aquí hi ha dos torns i dos menús degustació, un de llarg i un de curt amb què, precisament, no fas gens curt. Potser hi ha comensals que reneguen de l'absència de carta. Cras error: quan entres al seu local allargat del carrer Bailèn, t'has de deixar endur pels seus platets de cuina tradicional catalana, tots elaborats amb producte de proximitat d'una qualitat extraordinària. A més, el servei és atent i simpatiquíssim. Un 10 en tots els sentits.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He vist –per fi, anava molt tard– la pel·lícula Anatomia d'una caiguda, que va guanyar la Palma d'Or de Canes. Tot i que és un film molt llarg, m'ha fascinat i enganxat des del primer moment a través de la seva dissecció d'un accident mortal, que en realitat és l'anàlisi d'una crisi matrimonial i el judici contra una dona que s'ha saltat les regles i els rols tradicionals i n'ha de pagar un preu molt alt.

Estic gaudint, contra tot pronòstic, de la sèrie Shogun que es pot veure a Disney+. Aquesta ficció ambientada al Japó del segle XVII té fortes dosis de conflicte i violència entre exèrcits enemics que lluiten pel poder, però també històries d'aliances, estratègies i amor que recorden una mica Jocs de trons i ens permeten viatjar en el temps i en l'espai per allunyar-nos una mica del dia a dia.

He escoltat en bucle la nova cançó de Mishima, La Diablessa, la versió d'aquest hit del cantant nord-americà d'origen mexicà Xavi. El grup ha tornat a fer el mateix que va fer l'any passat amb la cançó Flowers que va versionar durant la festa La Nit de les Roses, que aquest any es tornarà a celebrar a la sala La Paloma de Barcelona.

No he pogut parar de pensar en la resposta de l'actriu Hannah Waddingham aquesta setmana durant la gala dels premis Olivier de teatre britànic a un fotògraf. Ell li havia demanat que s'apartés una mica el vestit i ensenyés la cama. L'actriu no només s'hi va negar i va marxar del lloc, sinó que li va deixar molt clar que allò no l'hi hauria demanat mai a un company masculí.

Més propostes de plans i activitats

• Què pots fer aquest cap de setmana
• Plans per fer amb nens
• Sèries que s'estrenen aquest mes
• Què pots fer a les comarques gironines
• Nous restaurants per descobrir
• L'agenda castellera