La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He acabat i he gaudit molt amb el final de la sèrie The split, que podeu veure a Filmin. Aquesta història protagonitzada per una nissaga d'advocades dedicades al dret familiar i ambientada en uns escenaris de la ciutat de Londres irresistibles m'ha acabat atrapant molt i m'ha fet deixat de banda tot el que estava mirant. Més que les trames judicials el que m'ha enganxat és la trama central de la sèrie i les històries d'amor i desamor de les seves protagonistes.

He anat a la llibreria a comprar l'últim llibre de Maggie O'Farrell, El retrat de matrimoni, publicat en català per l'Altra Editorial i que promet ser un dels fenòmens literaris de la primavera. L'autora de la fantàstica Hamnet i d'altres obres com L'estranya desaparició d'Esme Lennox torna amb una història ambientada a la Florència dels Mèdici, un escenari completament diferent del que plantejava a Hamnet, i que ens portarà a descobrir la vida de Lucrècia de Mèdici.

He reservat entrades per anar a veure l'espectacle Indestructibles a la Sala Atrium de Barcelona. Es tracta d'un documental escènic multidisciplinari adreçat a infants, que recull fragments de vida de nens i nenes de l’Àfrica actual i que està basat en un projecte dels periodistes Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez. Vol posar l'èmfasi en la mirada dels joves pel que fa al futur del continent africà.

M'he enamorat de la nova edició de la motxilla High Coast Totepack que acaba de treure la mítica marca sueca Fjällräven. És un dels seus models clàssics de motxilla pensades tant per a ambients urbans com per sortir d'excursió, però ara les presenten amb tons ataronjats. A més, està feta amb materials reciclats i és resistent a l'aigua i fins i tot es pot convertir en bossa de mà gràcies a una corretja extensible.

No he pogut parar de pensar en la notícia que Ana Obregón ha estat mare utilitzant un ventre de lloguer. M'he quedat glaçada amb els titulars que afirmaven que la coneguda actriu "ha donat a llum" i les fotos d'ella sortint en cadira de rodes del centre hospitalari com si efectivament hagués acabat de parir. El gran debat posterior a les xarxes i la polèmica que ha causat l'afer crec que posa el focus, de forma correcta, sobre una pràctica que molts famosos duen a terme amb total tranquil·litat però que a l'Estat és il·legal. I ho és per algun motiu.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Començaré la nova i última temporada de Succession. Una de les grans joies de la HBO d'aquest lustre s'acomiada mentre els espectadors toquem fusta perquè es resolguin les diverses trames obertes en les altres tres tongades d'episodis. Els que hem estat fidels a la família Roy fa anys que fem càbales sobre qui serà el successor de Logan i dirigirà el seu imperi mediàtic. Ara ha arribat el moment de saber-ho. Una sèrie que mostra les misèries d'una d'aquelles famílies que són tan pobres que només tenen diners.

Escoltaré una artista que està en estat de gràcia. Tenim la sort de seguir a temps real la magnífica evolució de la carrera i trajectòria de Lana del Rey, una cantant que cada dia mira més endins i s'allunya de la banalitat. Did you know that there’s a tunnel under Ocean Blvd és un disc d'entranya pura i dura que entra sense embuts en la cultura de la violació i la dominació. Tot amb una producció seca i unes lletres que fan venir calfreds. Avui pocs artistes fan ombra a la diva de Manhattan.

Llegiré un dels llibres que tenia pendents de fa temps. Soc fan de la beat gen, de Ginsberg, Burroughs i, esclar, de Kerouac. Llegir A la carretera va ser revelador quan tenia vint anys, així que aquesta Setmana Santa tornaré a Kerouac i ho faré amb la sèrie de la llegenda de Duluoz, que just acaba de publicar Anagrama en castellà amb traducció d'Antonio-Prometeo Moya. Desitgeu-me sort en aquests dies de reparació lisèrgica.

Menjaré el que s'hauria de considerar un dels grans miracles de la humanitat. Els bunyols, o brunyols si ets a l'Empordà, és la segona millor cosa de Setmana Santa després d'estar uns dies sense treballar. Creieu-me que n'he provat molts al llarg de la meva vida, però cap amb la consistència i explosió de gustos anisats com els que tenen a la pastisseria Surroca de Castelló d'Empúries. Ara que entrem en dies de fe: són un bé de déu!

Compraré el nou còmic de Max, Què, premi Finestres de còmic en català, que protagonitza un Ulisses que no acaba de marxar gaire lluny. Un antiheroi d'aires homèrics fet a l'estil minimalista i tan característic de l'autor, una llegenda del còmic local.