La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Celebraré la tornada als escenaris d’El Último de la Fila escoltant el seu millor disc. La reunió de Manolo García i Quimi Portet, un dels grans duets de la història de la música pop d’aquest país, és una alegria per als que havíem perdut l’esperança de veure’ls en directe després que se separessin l’any 1996. Encara no he dit quin és millor disc... Òbviament, Enémigos de lo ajeno, el seu segon treball. Publicat el 1986, compta amb cançons tan icòniques com Insurrección, No me acostumbro i Aviones plateados. Ben tornats!

Visitaré una exposició que tinc pendent al CCCB. Parlo, esclar, de Chris Ware: dibuixar és pensar, que repassa la trajectòria d’aquest genial creador de còmic que ha experimentat i innovat amb el llenguatge i la narrativa del gènere d'una manera excepcional. Sembla un nou encert de Jordi Costa, el cap d'exposicions del centre i la persona que ha obert de bat a bat la porta del CCCB al còmic. És recomanable llegir l’entrevista que Xavi Serra va fer a Ware en aquest diari abans de plantar-se a la porta del museu.

Llegiré la nova novel·la gràfica de Zerocalcare, aquest dibuixant i guionista italià que tan bé es mou entre la primera persona i la crítica social. A Será todo para mí, traduït al castellà per Reservoir Books, l’autor passa comptes amb la relació que ha tingut amb el seu pare al llarg de la seva vida i s'enfronta a un passat dolorós sense edulcorar la realitat. Una nova mostra del geni del transalpí, que afina amb precisió quan s’enfronta a l’autoficció.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He descobert un restaurant petit i casolà al cor del Raval, el Makan Makan, on fan cuina indonèsia i plats autèntics per descobrir els sabors del país asiàtic, però no només, perquè també hi trobareu propostes d'altres països de la zona. El local és petit i molt acollidor i el tracte proper, i us ajudaran si teniu qualsevol dubte. Val la pena deixar-se recomanar i provar els plats que us suggereixin.

He celebrat que hagi tornat The last of us, una de les poques sèries apocalíptiques que m'agraden i m'han arribat a emocionar. A més, encaixa bé amb moments que hem viscut aquesta setmana. En aquesta segona temporada ens trobem amb els mateixos protagonistes, però han passat cinc anys, així que les circumstàncies personals de tots ells han canviat, si bé sobretot ha canviat el virus que infecta els humans i que representa una amenaça cada cop més gran per als supervivents.

He comprat un llibre que tinc moltes ganes de llegir, Aquí, però no del tot (Saldonar), escrit per la periodista Lillian Ross, una de les firmes més icòniques de la revista New Yorker. Al llibre explica la seva història d'amor –extraconjugal però mai secreta– amb el mític director de la revista, William Shawn. Publicat després de la mort de Shawn, relata no només la seva història, sinó també la de la revista, aquells anys del periodisme nord-americà en què apareixen personatges tan interessants com Hannah Arendt, J.D. Salinger i William Faulkner.

No he pogut parar de pensar en la mort de la llibretera Montserrat Úbeda, ànima de la llibreria Ona de Gran de Gràcia, on tants llibres he comprat i on tantes vegades ens va aconsellar a mi o als meus fills sobre quin exemplar ens havíem d'endur. Aquests dies s'han dit moltes coses d'ella i s'ha lloat la seva gran tasca com a persona de la cultura i activista per la llengua. La trobarem molt a faltar quan tornem a entrar a la petita botiga del carrer Gran de Gràcia.

Més propostes de plans i activitats

• Què pots fer aquest cap de setmana
• Plans per fer amb nens
• Sèries que s'estrenen aquest mes
• Videojocs que es publiquen aquest mes
• Què pots fer a les comarques gironines
• Nous restaurants per descobrir
• L'agenda castellera