Tom Hiddleston i Oye Sherman: què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Escoltaré Per sentir-me ple, primer avançament del segon disc de Minibús Intergalàctic. Els gironins continuen abonats a la psicodèlia i postpunk dels vuitanta, mostrant una cançó de clarobscurs i ulleres de sol. Deutors de bandes majestuoses –The Jesus and Mary Chain, Spacemen 3, Velvet Underground–, són un dels noms més originals i brillants de l’actual escena musical catalana.
Aniré a veure L’hora de l’Oye Sherman dimarts a l’Espai Texas. De la prolífica generació de còmics nostrats que han normalitzat els espectacles de comèdia en català, ella és al podi de les enginyoses. Experta en bussejar entre paraules i petits detalls, sempre troba una conclusió inesperada, divertida i absurdament intel·ligent. A més, a 3Cat trobareu l’espectacle que va filmar el 7 de maig a El Molino.
Llegiré Caritat del Río, de Pep Brocal, amb la qual va guanyar el primer Premi ARA de Còmic en Català. Publicat per Garbuix Books, ressegueix la vida de la mare de Ramon Mercader, l’home que va clavar un piolet al cap a Trotski. Militant comunista fins a les últimes conseqüències, amb Del Río ens topem amb un personatge controvertit i una vida plena de mitges veritats i mentides.
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He comprat el llibre L'estiu que la mare va tenir els ulls verds. Després que diverses amigues m'hagin recomanat aquesta obra de Tatiana Tibuleac, publicada per Amsterdam, he decidit començar aquesta història que parla d'amor i de mort a través dels records del protagonista, que el porten fins a l'últim estiu que va passar amb la seva mare, a França, quan ell era un adolescent que intentava superar la pèrdua de la seva germana i es veia superat per la malaltia de la mare. Les crítiques l'han considerat un dels debuts més importants de la literatura europea actual.
He recuperat la sèrie The night manager, protagonitzada per Tom Hiddleston i Olivia Colman, de la qual aquest any s'ha estrenat una seqüela. Abans de veure aquesta continuació, he volgut recuperar la proposta original, del 2016, i basada en un llibre de John le Carré que explica la història d'un treballador d’hotel que acaba ficat en una missió del govern britànic per intentar capturar un traficant d’armes. Tot i que aquella història tenia un final, ara retrobem el personatge protagonista, que en aquesta temporada es trasllada a Colòmbia, on participarà en una operació contra el narcotràfic.
![Tom Hiddleston en una imatge de 'The night manager'.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 944 531"%3E%3C/svg%3E)
He sopat al restaurant Xanc i Meli, un local petit amagat entre els carrerons del barri del Farró, a Barcelona. És un lloc ideal si voleu menjar tranquils –tenen molt poques taules– en un ambient relaxat on podreu gaudir de platets de qualitat. Les seves braves són famoses a tot el barri, però aquí també hi trobareu propostes més elaborades basades en receptes de cuina catalana i amb productes quilòmetre zero.
No he pogut parar de pensar en les històries i anècdotes que ens estan deixant els Jocs d'Hivern de Milà-Cortina. Una de les més sonades ha estat la de l'esquiador noruec Sturla Holm Laegreid, que, després de guanyar la medalla de bronze, va fer el paperot demanant disculpes a la seva exparella per haver-li posat les banyes. Un espectacle que alguns van trobar tendre i emocionant mentre que d'altres apuntaven que era una estratègia de manipulació que va posar la noia al centre del focus mediàtic sota la gran pressió d'haver de perdonar l'esquiador penedit. I és que, més que una disculpa, l'escena va ser una red flag de manual.
Més propostes de plans i activitats:
