Una comèdia negra irreverent i un restaurant on es menja de luxe: què no et pots perdre aquesta setmana

El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'

Un fotograma de 'Furia'.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Tornaré a mirar la sèrie documental One night in Idaho (Amazon Prime), sobre l'assassinat de quatre universitàries a Moscow (Estats Units) el 2022. Un true crime esfereïdor, no per les imatges ni les descripcions morboses, que no n'hi ha, sinó perquè emfatitza en com eren les joves com a persones i no com a víctimes, que és com ens hem acostumat a veure-les. A més, la història humana també posa l'accent en els que han quedat –amics i famílies– molt més que en l'assassí. Bon gust per sobre de tot.

Llegiré l'excel·lent entrevista a Hand Habits que signa Grayson Haver al New York Times. Meg Duffy és el nom real d'aquest músic, que es va donar a conèixer com a guitarrista de Kevin Morby i a poc a poc s'ha consolidat com una de les millors propostes de l'indie nord-americà. En el seu nou disc, Blue Reminder, Hand Habits, que ha canviat la veu a causa dels tractaments amb testosterona, remet a la seva nova condició de no-binari.

Menjaré al restaurant Can Cassoletes d'Espolla, a l'Alt Empordà. No té el nom del mític Ca la Manela, a qui la Ludwig Band va dedicar una cançó, però s'hi menja de luxe. La fórmula: un menú contundent, abundant, de qualitat i bé de preu amb la cuina tradicional catalana com a centre indiscutible. La seva especialitat és la bullabessa.

La setmana que acaba, amb Maria Labró Vila

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He acabat Furia, la comèdia negra de Félix Sabroso que aquest divendres ha estrenat el seu vuitè i últim capítol a HBO Max. Protagonitzada per Carmen Machi, Candela Peña, Nathalie Poza, Cecilia Roth i Pilar Castro, és una de les ficcions més divertides i irreverents d'aquest estiu. Un exercici de relats creuats que reuneix algunes de les millors actrius del panorama espanyol per explicar una història sobre cinc dones al límit.

He tastat les hamburgueses de la Vrutal. Amb seu a Poblenou i a l'Eixample, a la seva pàgina web asseguren que és "l'únic restaurant de Barcelona on no et preocuparàs si el menú és d'origen animal, vegetal o còsmic". I, després de dinar-hi, puc assegurar que tenen raó. Hi vaig entrar sense saber que es tractava d'una hamburgueseria vegana i, tot i ser més carnívora que un cocodril, vaig gaudir molt del que hi vaig trobar. La Chick'n Burger amb aletes de tofu fregit, enciam, salsa de mostassa i atzavara, cogombrets i coleslaw és una delícia.

He anat al Disseny Hub a veure Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny, una exposició sobre el disseny gràfic i industrial durant el govern de Salvador Allende a Xile, del 1970 al 1973. Una de les peces més destacades és la primera reconstrucció integral i funcional de la sala d'operacions Cybersyn, un projecte destinat a la comunicació en xarxa de les indústries del país per a una administració participativa de la seva producció, una fita en la història de la cibernètica. Es podrà visitar fins al 16 de novembre.

No he pogut parar de pensar en la tornada als escenaris d'El principi d'Arquimedes, que fins al 21 de setembre es podrà tornar a veure a l'Espai Texas després d'una primera temporada en cartell. Considerat un dels grans èxits del teatre català contemporani, narra la història d'una directora d'un club de natació que rep una queixa per part d'un grup de pares després que un monitor hagi abraçat i fet un petó a un nen del curset. Una funció d'aquelles que no et pots treure del cap quan surts del teatre. Si encara no l'heu vist, ofereixen un 35% de descompte per a les funcions del mes d'agost.

Més propostes de plans i activitats:

stats