La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Aniré a la presentació del nou disc dels Fetus a l’Apolo. La banda de la Bisbal d'Empordà ha publicat un dels grans àlbums de 2024 en llengua catalana, Càntir nou no fa aigua fresca, en què la banda continua explorant els camins que hi ha entre el punk i la música tradicional i d’arrel. Els seus directes sempre són enèrgics i entusiastes, la qual cosa fa que una presentació com aquesta sigui una magnífica manera de tancar la temporada de directes. Peix al cove, cel rogent, barca nova i bon vent.

Acabaré la nova sèrie de Rodrigo Sorogoyen, Los años Nuevos, que podeu veure sencera a Movistar +. Des de l’absoluta admiració pel director madrileny, m’agrada la proposta formal d’aquesta nova ficció, però no acabo d’empatitzar, ni m’acaben d’interessar, els seus protagonistes. Alguns amics m’han recomanat que m’esperi, que venen episodis que em deixaran ben tocat. Confiem, doncs, en Sorogoyen, que falla molt poc, i en aquests amics que m’han animat a seguir.

Compraré un dels llibres de literatura infantil que més s'està movent aquests mesos. És El jardí del veí sempre és més verd, obra de la meravellosa il·lustradora catalana, Gala Pont, una de les grans apostes de la temporada pel segell infantil de Blackie Books. Aquí hi ha un entranyable cant d’amor a la jardineria i a la cura i respecte per la naturalesa.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies

He gaudit molt amb el primer capítol del pòdcast Pèl i Ploma que han engegat el MNAC i Biblioteques de Barcelona on es parla d'art i literatura. En aquesta ocasió l'escriptor i poeta Pol Guasch s'ha inspirat en una obra del museu, la fotografia de Charles Clifford, Muralla de mar i fortalesa de Montjuïc (Barcelona), feta el 1860, per escriure dos poemes que comenta, juntament amb l'obra en qüestió, amb la conservadora de fotografia del MNAC, Roser Cambray.

He tornat a gaudir dels fantàstics croissants de la pastisseria Canal, de Barcelona, que enguany ha aconseguit el premi al millor panettone de l'Estat, però que en altres ocasions ha rebut el guardó pel seu croissant de mantega. Si no els heu tastat, heu de fer-ho. Els seus croissants són de 10 i demostren que al darrere hi ha una manera de fer que aposta per la gran qualitat del producte i també per respectar els processos de la pastisseria tradicional.

He comprat l'últim llibre de Maggie O'Farrell, una de les meves autores preferides. És La distància que ens separa (L'Altra Editorial) un llibre sobre dos personatges amb vides paral·leles que es troben, però no poden impedir que el seu passat es faci ben present i demostri el gran pes que segueix tenint a les seves vides. Després d'haver gaudit molt amb Hamnet, El retrat de matrimoni i L'estranya desaparició d'Esme Lennox les expectatives amb aquest nou llibre són altes.

No he pogut parar de pensar en la sèrie Querer, que podeu veure a Movistar +, que retrata una de les realitats més amagades de la violència masclista: les violacions dins de la parella. La sèrie retrata la decisió d'una dona que després de 30 anys de matrimoni denuncia el seu marit per violació continuada. El relat està organitzat en 4 capítols on de manera asèptica i sense mostrar ni una escena de violència, es fa un retrat del terror psicològic i els abusos sexuals que ha patit la protagonista, de manera que al final els espectadors ens convertim en jutges. Una sèrie imperdible.

Més propostes de plans i activitats

• Què pots fer aquest cap de setmana
• Plans per fer amb nens
• Sèries que s'estrenen aquest mes
• Videojocs que es publiquen aquest mes
• Què pots fer a les comarques gironines
• Nous restaurants per descobrir
• L'agenda castellera