El nou film de Joachim Trier i un àlbum ple de cançons de despit : què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Alejandra Palés
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Aniré al cinema a veure Valor sentimental, el nou film del danès Joachim Trier. Tot i que no soc membre del club de fans de La pitjor persona del món, la seva molt celebrada anterior pel·lícula, aquesta nova història sobre turbulències familiars i artístiques m'ha encuriosit, especialment després de llegir la crítica publicada a l'ARA. Després de la mort de la seva mare, les germanes Nora (Renate Reinsve) i Agnes Borg (Inga Ibsdotter Lilleaas) es veuen obligades a retrobar-se amb el seu pare, el Gustav (Stellan Skarsgård), un director de cinema de renom.
Assaboriré un dels menús degustació de la xef taiwanesa Mellon Sheng, que ofereix experiències gastronòmiques per a grups d'entre sis i onze persones en un acollidor menjador d'inspiració oriental. Fa temps ja vaig participar en una de les cerimònies de te que també organitza al mateix espai i ara toca descobrir el menú amb ingredients de tardor que ha ideat. Ja somio en les costelles de porc amb moniato violeta en fulla de lotus!
Visitaré l'exposició Miró i els Estats Units, organitzada per la Fundació Joan Miró. El museu proposa descobrir la influència mútua entre Joan Miró i artistes com Jackson Pollock, Lee Krasner, Mark Rothko, Louise Bourgeois i Louise Nevelson. Alhora, l'exposició serveix per entendre l'evolució de l'art a mitjans del segle XX, quan el focus es va desplaçar de França als Estats Units.
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He començat a llegir Els éssers estimats, la traducció al català de la novel·la Os seres queridos de l'escriptora gallega Berta Dávila que arriba publicada per l'editorial Les Hores. La novel·la planteja totes les arestes de la maternitat a partir del dilema d'una dona que, cinc anys després de tenir el seu fill, es planteja si tenir-ne un altre i de passada revisa tots els seus vincles. Escrit amb algunes pinzellades autobiogràfiques, el llibre invita a fer una reflexió sobre tot el que canvia la maternitat.
He comprat entrades per anar a veure el passi especial de la pel·lícula Els Goonies que faran als cinemes Verdi el cap de setmana del 13 i 14 de desembre. És una oportunitat única per tornar a veure en pantalla gran aquest mític film d'aventures dels 80 on no falta de res: un mapa del tresor, una cova plena de trampes, uns dolents avariciosos i l'obstinació d'un grup de nens per salvar les cases on viuen... Una combinació d'elements que va donar lloc a una història inoblidable que va marcar tota una generació.
He celebrat l'estrena a Filmin d'una de les sèries que més bon rotllo generen: Totes les criatures petites i grosses. Les històries dels entranyables veterinaris de Yorkshire ja són un clàssic de Filmin tot i que aquesta sisena temporada arriba amb canvis, ja que ens planteja un salt en el temps i ara la parella protagonista –el James i la Helen– ja tenen dos fills. Amb ells retrobarem tota la colla de personatges entranyables.
No he pogut parar de pensar en les cançons de l'àlbum West End girl de Lilly Allen, dedicat gairebé íntegrament a retratar el seu matrimoni amb l'actor David Harbour –a qui podem veure a Stranger Things–, a qui acusa de ser insensible i cruel i d'haver-li estat infidel. És el que molts anomenen un àlbum de ruptura, en què trobem una Allen enfadada i dolguda que converteix la seva ràbia en grans tonades per cantar des del despit.
Més propostes de plans i activitats:
