La nova obra d'Oriol Broggi i una sèrie per oblidar maldecaps: què no et pots perdre aquesta setmana
El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'
La setmana que comença, amb Jordi Garrigós
Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies
Ballaré amb La Vida Sabrosa Party, la gran festa d'Extraño Weys en format orquestra a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Serà un concert en què els rapers presentaran el seu segon elapé, Les abelles palmen, però els pàjarus encara canten, acompanyats d’una nòmina de convidats envejable: Panxo (de Zoo), El Petit de Cal Eril, Baya Baye o Xantal Rodríguez (El Remei de Ca la Fresca), entre d'altres. Serà el divendres 20 i, compte, que pinta històric.
Aniré a veure La nit de les tríbades, amb text de Per Olov Enquist i direcció de l’Oriol Broggi. La Perla 29 es trasllada durant un mes al Teatre de Sarrià per viure aquesta obra que ens situa en un assaig teatral que comença amb normalitat, però on tot acaba saltant pels aires. Una batalla dialèctica entre les actrius, l'autor i un jove director intentant posar pau. Misèria i desgràcia en el teatre i en la vida.
Llegiré Sembla mentida, el recull de contes de Jordi Puntí, Irene Pujadas i Miqui Otero que publica Quaderns Crema. Com uns Traveling Wilburys literaris nostrats, tres dels autors catalans més interessants dels últims anys s’uneixen per repartir joc amb contes audaços, divertits, esbojarrats i profundament lliures. Un llibre magnífic sorgit a partir d’una secció d’El Suplement de Catalunya Ràdio.
La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez Vinyets
Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims set dies
He començat a llegir A quatre grapes, de Miranda July, un llibre que tenia pendent des de feia mesos. L'obra gira al voltant d’una habitació de motel de carretera on la protagonista viu tot tipus de trobades sexuals que en realitat la porten a qüestionar-se qui és i cap a on vol anar just al mig de la seva vida, quan comença a pesar una certa sensació de pèrdua, que la protagonista aborda amb molta intel·ligència i grans dosis d'humor.
He acabat la quarta temporada de la sèrie Els Bridgerton, una proposta d'entreteniment sense més pretensions que fer passar una bona estona als espectadors. És un producte pensat per ser un guilty pleasure i compleix aquesta funció amb escreix. Si us agraden les sèries d'època (amb moltes llicències narratives), les històries romàntiques i una escenografia i vestuari espectaculars, aquesta proposta us farà oblidar segur els maldecaps del dia a dia.
He agafat entrades online per gaudir de la jornada commemorativa per celebrar els 625 anys de l'Hospital de Sant Pau, aquest diumenge 15 de març. Estan previstes una sèrie d'activitats culturals per descobrir la història del recinte i la seva importància al llarg dels segles i també activitats per als més petits perquè puguin descobrir, jugant, com d'important va ser aquest recinte per a la història de la ciutat.
No he pogut parar de pensar en les paraules de Gisèle Pelicot a Barcelona, on ha estat presentat el seu llibre Un himne a la vida, publicat en català per Ara Llibres. Pelicot, convertida avui en un símbol de lluita i resistència davant la violència sexual, va repetir el seu missatge clau: "la vergonya ha de canviar de bàndol" i va reinvidicar que les víctimes no perdin la seva veu. També va llançar un missatge d'esperança a l'explicar com s'ha reconstruït després de tot el que ha viscut.
Més propostes de plans i activitats:
