Sexe antic, mentides i sensualitat

Veig una pel·lícula signada i dirigida per una dona bastant més jove que jo i em sobta descobrir que les escenes de sexe que s’hi ensenyen continuen sent les de sempre, centrades en el coit. Petons, carícies i banderilla. Pim, pam, pum, bocadillo de atún, que diu el meu amic Edu. Penetració i avall que fa baixada. I em sorprèn perquè ho trobo antic, sobretot per a algú jove i amb una obertura de ment, com demostren altres aspectes de la pel·lícula.

Pensant-hi m’adono que soc en un espai completament diferent. En aquests darrers temps de maduresa he crescut i puc dir que la meva sexualitat és molt millor. En primer lloc perquè me la permeto tota sense cap mena de tabú o de restricció (olé jo). Em vaig passar anys expulsant la culpa de l’espai de criança i aquests darrers temps m’he dedicat a erradicar-la de la meva vida sexual. He buscat, preguntat, experimentat, m’he atrevit. I ho he fet amb bona informació a la mà que m’ha permès aprendre i resoldre dubtes. Penso, per exemple, en l'Imma Sust i la bona feina de divulgació que fan ella i tot l’equip d’Amantis. I també en les sexòlogues Eva Moreno, Elena Crespi, Raquel Tulleuda, Elma Roura i tantes i tants altres professionals. Però també hi ha totes les persones amb les quals he compartit els dubtes i les alegries. Perquè parlar de sexe és igual d’important que practicar-lo.

Cargando
No hay anuncios

És per això que ara el coit tradicional de les pel·lícules em sembla antic. Perquè es queda curt respecte a la realitat. Per començar, poques vegades es reflecteix el plaer femení. Encara recordo l’impacte que vaig tenir en veure com a la sèrie Outlander per fi hi havia una dona que gaudia amb la masturbació i el sexe oral. Perquè el sexe, el bon sexe, és molt més que la penetració, que hi ocupa un espai (per a qui vulgui), però no cal que sigui aquell espai central que fins ara ens han venut. Perquè si és així, quan no pot ser pel que sigui, hi ha una frustració innecessària. Aquesta també és una maledicció del patriarcat, fer-nos creure a homes i dones que si no hi ha penetració no hi ha sexe i pleguem i anem a fer una copa. No, no, no. Hi ha moltes més opcions. Almenys jo ho visc així i és francament més divertit.

I després hi ha aquella altra mentida, i és la que diu que les dones no pensem en el sexe o que no hi pensem sovint. I mira, doncs sí. Jo hi penso, hi penso i altres amigues meves també. Oh, i tant. O que el sexe només són aquelles estones de llit (o d’on sigui). I tampoc és cert. Perquè per a mi el sexe va lligat indestriablement a la sensualitat. Una sensualitat que em dedico molt a mi mateixa dia a dia, com cada vegada que em poso crema hidratant després de la dutxa, o quan trio la roba i penso en el tacte que té, quan ballo al gimnàs i em miro com em moc, quan em faig un retrat eròtic, quan em perfumo amb aquell oli essencial o amb el meu perfum. Gestos que em dedico a mi en primer lloc. Però no només.

Cargando
No hay anuncios

 Perquè el sexe és fer tot allò meravellós que faig, deixant-me anar amb llibertat, però també abraçar-se i prou durant aquella estona infinita, dolça i sensual.