The Smiths, 40 anys del grup que va marcar una època

Aquesta setmana s’han complert 40 anys de la publicació del primer disc de The Smiths, possiblement la banda més important de la música popular britànica dels anys 80. Graó perdut entre el postpunk i l’indiepop, els de Manchester van ser el resultat de l’afinitat musical de dos artistes dotats d’un talent excepcional: Johnny Marr i Morrissey.

Junts van viure una de les històries més vibrants de l’art del segle XX i van construir un enorme catàleg de cançons en un temps rècord. Formats l’any 1982, van completar la banda amb Mike Joyce i Andy Rourke, i pocs mesos després del primer assaig van publicar el primer senzill, Hand in glove. Com a duet artístic, Morrissey i Marr encaixaven perfectament, ja que era la unió d’un tipus que era un geni en la composició però incapaç d’escriure una lletra amb un cantant que com a instrumentista era mediocre i, en canvi, amb el llapis a la mà era imbatible.

Amb una facilitat indiscutible per a les tornades preciosistes i les guitarres jangle pop, a les seves lletres hi havia diversos temes recurrents que es van repetint durant la seva discografia: l’enveja, la soledat, la tristesa i l’egoisme, tot amb una visió irònica i poètica excepcional. Els textos de Morrissey són un cim per al gènere, amb una gran influència d’Oscar Wilde, de qui n’és un seguidor obsessiu, però també de Dickens i la seva manera de descriure la classe obrera, i d’altres autors clàssics de la literatura universal, com Proust, Melville i Carson McCullers.

El 20 de febrer del 1984 va aparèixer el seu disc de debut, titulat The Smiths. El grup es va presentar al món amb una desena cançons que condensen la ràbia juvenil generacional i una producció molt fosca, amb certa lluminositat en les melodies. No és ni el millor ni el disc més celebrat dels Smiths, però sí l’inici d’una carrera absolutament fulgurant i decisiva per al futur de la música. La seva influència en la cultura popular occidental de les següents quatre dècades és majúscula. D’aquí que siguin un grup que apareix constantment, tant com a referent de bandes modernes com en pel·lícules i novel·les de tota mena.

Els de Manchester van dissoldre el grup el 1987, havent publicat 74 cançons en pràcticament tres anys. Pel camí van deixar per a la història un dels millors discos de sempre, The Queen is dead, però per sobre de tot van regalar-nos un llegat que engloba llum i foscor com ningú altre ho ha tornat a fer mai. El mite dels Smiths segurament s’ha amplificat per l’absolut rebuig a tornar-se a ajuntar tot i haver tingut ofertes milionàries, però és indubtable que aquells pocs anys que van estar junts van ser la millor banda del món.

1978

31 d’agost

Patti Smith fa un concert al The Apollo de Manchester. Allà es coneixeran i faran amics Steven Patrick Morrissey i John Martin Maher, Johnny Marr.

1982

Morrissey (veu) i Johnny Marr (guitarra) decideixen crear una banda de música pop. Recluten Mike Joyce (bateria) i Andy Rourke (baix), tots dos de Manchester. Es diran The Smiths, un homenatge a la gent corrent i a la vulgaritat. Smith és un dels cognoms més habituals d’Anglaterra.

4 d’octubre

Fan el seu primer concert, al The Ritz de Manchester. El setlist consta de tres cançons seves i una versió d’I want a boy for my birthday, de les The Cookies.

1983

23 de març

Geoff Travis, fundador de Rough Trade, el gran segell indie britànic, decideix fitxar els The Smiths després de veure el seu primer concert a Londres.

13 de maig

Els The Smiths publiquen el seu primer senzill, Hand in glove. A la cara B inclouen Handsome devil.

18 de maig

Fan la primera sessió en directe amb el mític punxadiscos de la BBC John Peel.

13 d’octubre

Publiquen This charming man, un dels himnes del grup. Serà el seu primer número 1 a la llista de senzills indie britànics.

24 de novembre

Actuen per primera vegada a la televisió nacional amb This charming man, al seu primer Top of the pops, el programa musical més famós del món. Es va emetre entre 1964 i 2006.

31 de desembre

Fan el seu debut en directe a Nova York. Actuen al mític Danceteria la nit de Cap d'Any.

1984

20 de febrer

Els The Smiths debuten amb el seu primer disc, de títol homònim.

Comença la llarga i fructífera relació d'escàndols a la premsa dels The Smiths. Reel around the fountain i The hand that rocks the cradle són acusades de ser cançons pedòfiles, afirmació negada categòricament pel grup. En una entrevista a The Face, Morrissey diu que Robert Smith, de The Cure, és tonto.

Abril i maig

Entre maig i abril fan la seva primera gira europea. Tocaran a París, Zúric i Hamburg entre d’altres.

1985

11 de febrer

Menys d’un any després de publicar el seu primer àlbum, arriba el segon, Meat is murder.

23 de febrer

Els The Smiths aconseguiran el seu primer número 1 a les llistes oficials de vendes de discos. Serà l’única setmana que ho aconseguiran. Com més famosos són els The Smiths, més polèmic en les seves declaracions es torna Morrissey. Les seves principals víctimes: la monarquia i els carnívors.

6 d’abril

Algú tira una salsitxa a Morrissey a la cara des de la platea del Royal Albert Hall. El cantant marxa astorat de l’escenari.

16 de maig

Els The Smiths faran el seu únic concert a Barcelona. Serà al club Studio 54, l’actual sala Paral·lel 62.

1986

16 de juny

Els The Smiths publiquen el seu disc més llegendari, The queen is dead. És considerat un dels millors àlbums pop de tots els temps.

21 de juliol

Publiquen un nou senzill clau en la seva carrera, Panic, en què demanen penjar un discjòquei, en referència a Steve Wright, de la BBC.

5 d’agost

La banda comença una gira de 24 concerts pels Estats Units i el Canadà. Aquell any actuaran més a Nord-amèrica que a Europa. En una entrevista als Estats Units, Morrissey assegura que la música negra és racista i supremacista i que detesta Stevie Wonder, Diana Ross o Janet Jackson. Andy Rourke és expulsat dels The Smiths després d’haver estat arrestat per possessió d’heroïna, droga a què era addicte.

1987

10 d’abril

Últim concert dels The Smiths, a Newcastle.

23 d’abril

El grup fa la seva última aparició pública al Top of the pops.

31 de juliol

Johnny Marr deixa els The Smiths, per controvèrsies amb Morrissey i amb ganes d’iniciar altres projectes.

28 de setembre

Es publica l’últim disc de la banda, Strangeways, here we come.