Tinc a casa multitud de documents i objectes que expliquen a la seva manera la història de TV3. Fa alguns anys, en un programa deliciós que es deia Toc de llum, van explicar que a TV3 hi ha un departament específic que s’encarrega de conservar la memorabilia diversa que l’emissora ha generat al llarg dels anys. Tota mena d’objectes i de regals de marxandatge: rellotges, bolígrafs, clauers, adhesius, guardioles, pilotes, paperassa diversa i bibelots, cadascun amb la seva pròpia història. Obsequis que es feien al públic assistent de programes en directe, promocions, concursos, objectes de fidelització... Em fascina aquest univers i espero no quedar-me amb les ganes de visitar algun dia aquest departament tan especial de la tele pública.
Remenant entre tot el que en guardo, hi trobo revistes i suplements de TV3 que apareixien amb el TP i el Lecturas. Hi ha la programació i les graelles dels anys 80, aquella època de TV3 que tant ens va marcar als que vam néixer la segona meitat dels anys setanta. Hi trobo uns quants clauers i molts adhesius. Adhesius de Filiprim, de Vostè jutja, de Blanc o negre. Adhesius del Club Super3, del Digui digui, d’aquells tres palets o llumins que feien de separadors o cortineta o d’element de continuïtat. Són imatges i instants que et queden gravats i que no costa detectar que comparteixes amb molta altra gent de la teva edat. L’imaginari és això. S’amaga rere un adhesiu que algú va enganxar en una carpeta i per sempre més el porta incrustat al subconscient.
Quan es parla de la importància de Televisió de Catalunya es parla, encara que sigui sense voler, de tota aquesta mena de coses. TVC no és ni ha de ser un aparell d’adoctrinament. No és ni ha de ser un aparell d’agitació política. És i serà sempre un mitjà de formació, de pensament i d’entreteniment. Hi ha moltes maneres de criticar-la. Algunes de necessàries, unes altres d’injustes i absurdes. Hi ha moltes maneres d’explicar-la, de viure-la, de recordar-la. La història de TV3 viu, també, dins els objectes.