El títol d’aquest article és el títol d’un desig impossible. El dia 10 de desembre s’estrena West Side story, el film de Steven Spielberg que reinventa la història imaginada fa seixanta anys per la conjunció meravellosa de les ments brillants i fecundes de Leonard Bernstein, Stephen Sondheim, Jerome Robbins, Ernest Lehman i Robert Wise. Quines ganes boges tenim tots de veure-la. I que bonic seria poder-la gaudir a la pantalla de la sala gran del cinema Aribau de Barcelona, la sala on es va estrenar el film original, el dia 28 de febrer de 1963. Tindria alguna cosa màgica, un homenatge al cinema, al temps transcorregut, a la vigència de les sales de cinema, a la necessitat de mantenir-les, de gaudir-les, d’omplir-les de llum. Seria com una llicència poètica, un llampec d’esperança, una treva humanista. Però, llàstima, llamps i trons, això no serà possible perquè, si tot va com ha d’anar, la primera setmana de desembre la sala gran de l’Aribau s’haurà reconvertit en un teatre on s’hi representarà el Hamlet dirigit per Oriol Broggi.
Sí, el Grup Balañá ha decidit que una manera de mantenir vives les seves sales de cinema és convertir-les en teatres. Ho farà amb l’Aribau i també amb una sala del Bosque, que és, per cert, l’únic cinema centenari en actiu a Barcelona. Bé, la idea és lloable, abans que haver de tancar -com ha passat amb desenes de sales a la ciutat els últims vint anys-és preferible esprémer-se el cervell i la imaginació i trobar idees que salvin una mica la ciutat de caure en la destrucció cultural més terrible i absoluta. No tindrem la història dels Sharks i els Jets -inspirats en els Capulet i els Montagú de Romeu i Julieta - però tindrem l’eterna història del príncep de Dinamarca de l’immortal Shakespeare.
Fa un parell de setmanes, a l’estrena de Mediterráneo, em vaig trobar Pere Balañà a l’Aribau. Li vaig fer un prec: “No tanqueu aquest cinema, sisplau”. I des d’aquí reitero el prec, el crit d’auxili.