1. El nou messies

L’arribada de Johan Cruyff a Barcelona va ser un esdeveniment a escala europea en ser el fitxatge més car fet fins llavors al continent. Ni més ni menys que 100 milions de pessetes. Un cop de puny sobre la taula per provar de trencar l’hegemonia madridista. I així va ser, perquè en el primer any de l’holandès al Barça va endur-se una Lliga i un trofeu encara més preuat: el recordat 0-5 al Santiago Bernabéu, al cor de l’Espanya franquista.

2. Cruyff contra l’autoritat

Hi ha molt mite en el fet que Cruyff, la gran estrella del combinat holandès, no participés amb la seva selecció al Mundial de l’Argentina del 1978. Es va apuntar que hi havia discrepàncies amb la seva federació, però la llegenda més coneguda és que el davanter no va voler participar d’una operació de blanqueig de la dictadura de Videla. De fet, se li va arribar a atribuir aquesta frase: “On hi ha militars, Cruyff no juga”. Se sap que el neerlandès detestava aquest tipus de règims, però el fet és que, segons va explicar en la seva autobiografia, no va assistir-hi perquè no va voler separar-se de la seva família, que havia patit un assalt a casa seva uns mesos abans.

3. El primer Jordi

Si en una cosa era imbatible el geni holandès era a ser tossut. I bé que ho va saber el règim franquista quan va tocar registrar el seu fill Jordi, l’any 1974. Encara que havia nascut a Amsterdam, al nadó l’havien de registrar a l’Estat, però el funcionari va demanar a Cruyff que escollís un altre nom, ja que Jordi era un nom en català i estava prohibit. Johan, com no podia ser d’altra manera, s’hi va negar en rodó i va arribar a lletrejar-ho totes les vegades que fes falta. Finalment, es va sortir amb la seva, però Johan ja va començar a entendre de quin peu calçava el franquisme amb la qüestió catalana.

4. El futbolista cantant

L’arribada de Cruyff a Barcelona també va suposar una mena de revolució pop. Icona de la moda, era com una estrella del rock, i així es comportava. Fins i tot va gravar un disc amb dues cançons: ‘Oei Oei Oei (Dat Was Me Weer Een Loei)’ i ‘Alle Stoppen Ineens Naar De Knoppen’, que podríem traduir com ‘Oh Oh Oh (un altre bon tir)’ i ‘Tots els fusibles es van apagar alhora’. Però no, no van passar a la història de la música. Avui dia és un disc fàcil de trobar i realment barat de preu: ideal per a col·leccionistes.

5. Un anunci precursor

Es diu que Johan Cruyff va ser el primer home-anunci del món de l’esport. I l’afirmació no va gens desencaminada, perquè avui dia el món de la publicitat i els esportistes són un binomi molt ben avingut, però als anys setanta no es relacionaven. El neerlandès va obrir camp per córrer sent el primer futbolista acreditat que feia anuncis. Va ser molt sonat el que va fer per a la marca de roba interior Jim, que afegia l’eslògan: “Cryuff escull els interiors”. Un altre de molt icònic seria amb la marca catalana de pintura Titanlux, on també apareixia la seva dona, Danny.

6. L’holandès volador

Per sobre de totes les coses que es puguin dir sobre Cruyff n’hi ha una que domina: com a jugador va ser únic. Un dels quatre o cinc millors de tots els temps. Un visionari i revolucionari fora, però especialment dins del camp. Així s’entén el primer any que juga al Barça, on desplega un joc que no es veia a Catalunya des dels millors temps de Kubala. El seu gol a l’Atlètic de Madrid, al Camp Nou, és la seva imatge més icònica com a blaugrana i simbolitza el que realment era: un geni del futbol.

7. Salvar el club

Cruyff va marxar de la seva primera etapa com a jugador amb un regust agredolç. Tothom havia vist que era un jugador superlatiu i s’havia trencat una llarga ratxa sense títols, però en el global va decebre, comptant que el club comptava amb la seva presència. Però l’holandès es redimiria pocs anys després. En una situació límit per al club, després del Motí de l’Hesperia, Johan tornava a Barcelona. Aquest cop com a entrenador del primer equip i, de facto, salvant el càrrec del president Nuñez, molt qüestionat després de la temporada amb Luis Aragonés al capdavant.

8. Dream Team

Si la llegenda de Cruyff com a jugador era gran, la d’entrenador és directament inabastable. Després d’uns inicis prometedors, però irregulars, el Barça amb l’holandès a la banqueta encadena la seva etapa de títols més fructífera durant els seus primers 100 anys d’història. No només per les lligues consecutives, copes o recopes, també per ser els primers a guanyar la Copa d’Europa (ja sabeu: Tocarà Stóitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman), però sobretot per impulsar un estil de joc alegre, ofensiu i que va ser l’enveja del món durant un lustre.

9. L’entrenador filòsof

“Sortiu i gaudiu”, “El futbol és un joc que es juga amb el cervell”, “Tot desavantatge té el seu avantatge”, “En el meu equip, els davanters només han de córrer 15 metres, tret que siguin estúpids o estiguin dormint”. S’han escrit llibres només amb les grans frases que Cruyff va deixar especialment en la seva etapa com a entrenador. En un món habitualment més connectat amb el múscul que amb el cervell, l’holandès va ser un oasi de clarividència i intel·ligència que deixava grans perles a cada roda de premsa. Entre això i una filosofia de joc revolucionària, el llegat de Cruyff per entendre el futbol és encara més brillant que els seus gols.

10. Estimant Catalunya

Amic de molts catalans il·lustres, com Armand Caraben o Joan Laporta, Cruyff va estimar-se el país i la seva gent. No només va ser seleccionador nacional entre 2009 i 2013, també va demostrar que el que passava a Catalunya era important per ell. Preguntat per una hipotètica independència, no hi va mostrar un desacord explícit, tot i que en la seva autobiografia va explicar que mentre la cosa estigués al 50%, tot el que fos separar-se seria una divisió massa radical.

11. Un elefant blau i grana

Un cop acomiadat del FC Barcelona, Johan Cruyff va començar a formar part del que ell mateix havia definit com l’entorn del club. El fet d’haver sortit malament amb el president Núñez va convertir Cruyff en una figura que, de facto, simbolitzava l’antinunyisme. A ell aquesta posició ja va anar-li bé, i va donar suport al moviment que, finalment, aconseguiria el poder dins del club: l’Elefant Blau.

12. El conseller de Laporta

Una vegada Joan Laporta va guanyar les eleccions, el 2003, Cruyff va tornar a ser un habitual a la llotja del Camp Nou. La seva influència en les decisions esportives de la junta de Laporta va ser enorme, i va aconsellar el president en decisions tan claus com l’aposta per Pep Guardiola com a entrenador del primer equip de futbol. La culminació d’aquesta relació va ser el nomenament per part de la junta directiva de Cruyff com a president d’honor del club.

13. El golfista del Montanyà

El golf va ser l’altre gran esport en la vida de Johan Cruyff. Una vegada jubilat, els 18 forats del Montanyà, a Osona, es van convertir en la seva segona casa. La seva afició al golf es va estendre per tot el país: mentre era entrenador hi jugaven tots els futbolistes, i quan es va retirar, qui volia tenir una conversa llarga amb ell havia de tenir un bon drive golfístic. Seria la seva gran passió fins a la seva mort.

14. El mite immortal

Confirmat com un dels grans mites de la història del barcelonisme, Cruyff és recordat com un revolucionari inconformista que va canviar el futbol, el club i, de retruc, el país. Una estàtua que corona l’esplanada del Camp Nou el recordarà per sempre com l’holandès volador, l’home que va tornar l’orgull a ser culer.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge