ELS LLACS D’AIGÜESTORTES tenen una riquesa superior a la de la superfície de tots els oceans. Aquesta és la conclusió d’un estudi elaborat per un equip de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que ha creat una eina de biocomputació que permet caracteritzar i catalogar els ecosistemes microbians en ambients naturals en funció de la seva riquesa genètica.

Els resultats del treball, publicat a la revista Molecular Ecology, obren la porta a una nova manera de tractar l’ecologia i l’evolució de les comunitats microbianes. “Per primera vegada podem abordar l’estudi de comunitats microbianes sense necessitat de catalogar o identificar les espècies individualment, i és gràcies a la informació genètica que recuperem directament dels ambients naturals”, explica Emili Casamayor, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. El sistema permet caracteritzar com un tot els sistemes microbians, i observar com s’organitzen i funcionen les comunitats biològiques. També es poden treure conclusions, com per exemple si aquests recursos genètics mereixen ser explotats o conservats o no.

És a dir, que la nova eina pot ser útil per a altres estudis de bioprospecció. Per exemple, als llacs d’Aigüestortes es podrien trobar microorganismes amb gens que permetessin desenvolupar nous medicaments o que presentin altres beneficis per als humans. De la mateixa manera, caracteritzar més bé l’ecosistema també permet millorar-ne la conservació.

COMPARAR DADES

Per a l’estudi s’han comparat les dades obtingudes amb la nova eina amb d’altres recollides en estudis anteriors sobre la microbiota de la part més superficial dels llacs i dels oceans (fins a cinc metres de profunditat). Els resultats mostren que la variabilitat química i geològica dels oceans és molt homogènia a la superfície al llarg d’extensions de milers de quilòmetres, mentre que als llacs d’alta muntanya protegits d’Aigüestortes aquesta variabilitat és molt alta en distàncies curtes, de pocs quilòmetres. “És una zona on hi ha contacte entre tres tipus de substrats geològics, i això la fa especialment peculiar respecte a altres zones alpines. Tots aquests factors permeten que es desenvolupin espècies molt diferents en distàncies molt curtes, de manera que en conjunt s’acumula una gran riquesa genètica”, afirma Casamayor. “Per primer cop, això ens permet plantejar-nos la possibilitat de desenvolupar estudis de conservació amb éssers microscòpics”, afegeix l’investigador.

També obre la porta a treballs sobre “arqueologia microbiana”. Els microorganismes van ser els primeres éssers vius a aparèixer sobre la Terra, fa més de 3.000 milions d’anys. Des d’aleshores han estat interaccionant amb la química i la geologia del planeta i han après a utilitzar un ampli repertori de fonts d’energia i d’aliments per a la seva supervivència. Si els bacteris parlessin, ens podrien explicar moltes coses sobre els nostres orígens.

Amb aquesta nova eina, els investigadors podran llegir en les seves dades genètiques informació que pot explicar el passat. “La seva diversitat no es troba en la seva forma o mida, sinó que s’amaga en el seu metabolisme, que està codificat per una variabilitat genètica molt àmplia”, explica Casamayor. El metabolisme de cada bacteri depèn dels altres. “Es combina com si fos una feina en cadena en les comunitats microbianes, i és el que manté viable la biosfera”, conclou l’investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes.

A dins del Parc Nacional es poden comptar fins a vuitanta estanys. El més conegut és l’estany de Sant Maurici, un antic llac engrandit amb una presa situat al terme municipal d’Espot. Està situat a 1.910 metres d’altitud, al fons d’un circ d’origen glacial. Rep les aigües dels rius i torrents de Ratera, del Portarró i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa.