Els casals de Mallorca i també cases antigues de dimensions més modestes conserven el terra empedrat amb mac de torrent. Aquests còdols units amb morter eren el paviment habitual de les entrades i clastres de les grans cases. Ara, tot i que hi ha qui ho fa servir per a àmplies zones en obres de cost molt elevat, s’ha de destacar qui promou la continuïtat d’aquesta tècnica artesana aplicant-la a àrees petites, com una estora de bellesa natural. És el cas d’aquesta obra de l’arquitecte Valentí Albareda a Santanyí, on el terra de mac de torrent és una catifa per a la zona d’estar i el bany.
Viure ample en una casa estreta
Can Llaneras a Santanyí. Obra de Valentí Albareda, arquitectura i disseny
Havien d’aconseguir viure sense la sensació d’estretor que pot donar tenir una casa de només 2,5 m d’amplada. Si bé és cert que Can Llaneras té uns igualment escassos 3,5 m a la façana del carrer, ja a dins la casa de seguida s’estreny un metre. I així, amb 2,5 m s’allarga l’espai interior fins a la façana que dona al pati del darrere. Aquest va ser el principal repte de la reforma i remunta que va haver d’afrontar Valentí Albareda, responsable del projecte d’arquitectura i interiorisme d’aquest habitatge al centre del poble de Santanyí, a prop de l’església.
Aquestes mides tan estretes són fruit d’un procés bastant habitual: una casa entre mitgeres que, en passar d’una generació a una altra, es divideix en dues. Així, com la meitat d’una casa, la van adquirir els nous propietaris, que, amb la reforma, assumien també la necessitat de fer una remunta d’una planta per poder allotjar les dependències que els calen i, a més, tenir una vivència d’una certa amplitud, una circulació còmoda i un interior amb llum natural més que suficient.
Les solucions adoptades per l’arquitecte català Valentí Albareda i executades per la constructora Metric s’expressen de manera diàfana a la casa. Tant, que les poden enumerar en una mena de llistat: si l’edifici era de planta baixa i pis, es va fer una remunta que exteriorment s’explica des de la materialitat -la part nova va arrebossada, a diferència de la pedra que aixeca les velles façanes- i que, com a espai interior, permet fer-hi l’habitació principal mirant al carrer, un vestidor a la part central i un bany amb sortida a una terrasseta que dona al pati. És des d’aquest punt més alt de la casa que unes lluernes donen l’entrada de llum natural al primer pis a través d’una escala tan blanca i etèria com transparent-l’arrambador és una lliçó de dibuix preciosa, una línia que es va corbant amb esperit escultòric.
És a la planta baixa on millor es percep la funció rítmica que exerceixen els materials, tant la conservació dels preexistents com els nous: pedra, marès, fusta i derivat de ciment -un Viroc amb encenalls de fusta que s’ha fet servir per al sobre de la cuina i certs mobles del bany-. És també a la planta baixa on, tot just entrar, l’espai primer i més ample de la casa es dedica a zona d’estar, a un costat de la qual la vella cisterna pren una segona vida en transformar-se en celler subterrani. Així i tot, aquesta planta baixa s’articula tota al voltant d’un moble central que, sense tocar el sostre per no ofegar l’espai, integra la cuina i un bany de cortesia que aprofita el buit de sota l’escala. Per la cuina es dona pas al menjador, que, amb una vidriera que agafa l’amplada de la casa, l’obre cap a un pati, aquest sí més ample, amb un menjador exterior i una petita però refrescant piscina.