És dissabte al vespre i els cotxes comencen a aixecar polseguera a l’aparcament del White Horse. Algunes nits, diuen, també hi aparquen cavalls. Sota el sostre baix de pegats metàl·lics i la il·luminació groguenca d’aquest bar construït amb presses i sense pretensions s’hi concentra l’essència d’Austin, la capital de Texas -i, per extensió, de l’estat nord-americà amb més caràcter-. La pista de ball és un guacamole d’edats i orígens: des d’avis amb cinturons de sivelles brillants i botes punxegudes fins a joves asiàtiques amb shorts i tirants de fil. Alguns nois de faccions llatines s’han posat de gala: barrets de cowboy de colors cremosos i corbes tenses, i cordons de cuir amb llaç metàl·lic encerclant els colls de les camises. Amb un somriure de pam, tots s’agafen de la cintura i segueixen les instruccions d’un jove barbut i amb samarreta ratllada que sembla transportat des de Brooklyn. Aprenen a ballar two-step, una mena de pas doble per a la música folk, al ritme d’una banda en directe. Austin és oberta a tothom que tingui ganes de passar-s’ho bé i provar coses noves, però també molt orgullosa de les seves tradicions i costums.

Festivals de fama internacional com el South by Southwest (SXSW), que cada any reuneix personalitats del món del cinema, la música i la tecnologia independents, han fet que Austin ocupi avui un lloc central en el mapa de la modernitat hipster. Mentre les cada cop més cares i competitives ciutats de les costes, com Nova York i San Francisco, han perdut atractiu, molts artistes i emprenedors han trobat a Austin un refugi inesperat i fins i tot una mica surrealista. El 2017 la revista Forbes va qualificar Austin com el millor lloc on viure dels Estats Units, i ha atret personalitats del món del cinema com Terrence Malick, Robert Rodriguez i Sandra Bullock. D’altra banda, Texas va aprovar fa poc una llei que permet que els estudiants portin armes a la universitat.

Estat de contrastos

Texas és un estat de contrastos i contradiccions, molts dels quals estan profundament arrelats en el seu esperit independent i llibertari. Els gratacels que comencen a dominar el centre d’Austin, desendreçats i amb poc interès estètic, en són un exemple. A la capital només hi ha un edifici que sembli producte d’una conscienciosa planificació urbana: el Capitoli. Situat al cim del turó més alt de la capital, la seu del govern de l’estat de Texas va exigir en la inauguració, el 1888, que, per refermar el simbolisme del seu domini, cap edifici de la ciutat sobrepassés l’alçada de la seva elegant cúpula terrosa de pedra calcària.

Avui els aspirants a gratacels (poca cosa per a les ciutats costeres nord-americanes) -amb noms d’empreses locals que s’han convertit en gegants nacionals i internacionals, com Dell o Whole Foods- comencen a fer ombra al majestuós Congrés. Els emprenedors, finalment, són l’ADN de Texas. Fins i tot més que les institucions de l’estat. A Austin tothom té un projecte propi: des del taxista que està muntant una fàbrica de cervesa fins a l’escriptor d’èxit que toca cada dimecres amb el seu grup de blues al Skylar Lounge, un dels locals històrics de la ciutat.

Milions d’estrelles

L’estrella és el símbol de Texas. És per tot arreu: a les banderes, els vitralls, els menús, les samarretes, els cotxes. La més gran de totes es troba palplantada davant del Museu d’Història, com si hagués caigut d’un altre planeta habitat per gegants. Un cop dins, el visitant del museu recorre la fascinant història de l’estat de Texas a través de presentacions didàctiques (i sentimentalment patriòtiques), on coneix els detalls d’un territori que durant la seva adolescència va passar per múltiples identitats esquizofrèniques. Potser aquest passat és el que fa que Texas encara conservi un cert esperit rebel que no li permet encaixar del tot amb la resta dels Estats Units.

Perquè de fet Texas al principi no formava part dels Estats Units. Fins al 1836 les terres que avui conformen aquest estat -com la majoria d’Arizona, Nou Mèxic i Califòrnia- formaven part de l’imperi mexicà. Una rebel·lió va portar Texas a proclamar-se república el 1836 una mica de rebot, després que els Estats Units rebutgessin la seva proposta d’annexió. A la sala del museu que explora aquest moment vital en la història del territori s’hi poden llegir una sèrie de preguntes que el nou estat es va plantejar aleshores, i que resultaran molt actuals als catalans: com pagarem els deutes? Qui pot ser ciutadà de la república i qui no? Qui ens reconeixerà com a nació? Però la república va durar poc. El 1846 Texas es va convertir en el 28è estat dels Estats Units.

Dirty Sixth

Però no tothom que visita Austin ho fa per la seva història. També són comuns els grups cridaners de comiat de solter o d’universitaris amb ganes de gresca, sobretot al llarg de la Sisena Avinguda, coneguda com a Dirty Sixth. Els bars s’ensordeixen l’un a l’altre en una successió infinita de guitarres i bateries. Perquè a la nit a Austin la música en directe hi abunda tant com l’alcohol.

Al racó més a l’est de la Sisena Avinguda s’hi arreceren els hipsters, en una zona on són comunes les caravanes reconvertides en restaurants i els descampats que fan de biergarten. Entre les seves taules de fusta i cables de bombetes baixes un sent que no hi ha millor lloc al món on ser estudiant universitari.

A l’ombra de l’epicentre de la bogeria de la Dirty Sixth, sobre l’avinguda Red River, públics amb interessos alternatius poden recórrer a locals com Barbarella (LGBTQ), Pat’s Sheet Metal (per als amants del rock dur) o Elysium (per als que es van quedar als anys 80) per passar una nit inoblidable. Els que adoren el blues, el rock o el folk són els que més bé s’ho passen, amb locals repartits pràcticament per tota la ciutat, com el cèntric Victory Grill o l’entremaliat C-Boy’s, ben al sud de l’avinguda Congress.

L’Hotel Driskill es mira l’esvalot de la Sisena Avinguda des de les alçades, amb el nas arrufat. Aquest hotel, pràcticament tan antic com el Capitoli, on es brinden negocis milionaris i s’acullen les celebritats, no està exempt de llegendes esfereïdores. Al lavabo de l’habitació 525, diuen, s’hi van suïcidar dues joves a punt de casar-se -amb 20 anys de diferència entre un cas i l’altre-. Els passadissos estrets i els terres grinyolants no són aptes per als inquilins porucs, que sempre poden optar per un agradable brunch a la bonica cafeteria de l’hotel.

Menjars sobre rodes

La llista dels millors restaurants a Austin és ben llarga, però el més sorprenent és que n’hi ha molts que ni tan sols tenen sostre. L’ingredient principal és indubtable: la carn. Els texans s’enorgulleixen de la seva superioritat mundial a l’hora de cuinar la carn a la barbacoa. I amb això sí que no accepten bromes. Des del famós brisket (tall de pit de vedella) fins a les costelles de porc, cap peça es resisteix a les hores i hores de foc lent i fum de les barbacoes texanes i acaben desfent-se a la boca dels afamats clients, sovint després d’hores de cua. Algunes de les carns més desitjades, com les de La Barbecue, surten d’una caravana reconvertida on la gent acostuma a haver d’esperar dues hores. En el cas de Franklin Barbecue, poden ser fins a sis: si no ets a la cua abans de les 8 del matí et quedaràs sense tastar la que segons el televisiu xef Anthony Bourdain -recentment desaparegut-és la millor barbacoa del món.

L’altre orgull de la cuina texana són els breakfast tacos, o tacos per esmorzar. Per al veí del sud, la cuina mexicana que es fa a Texas, coneguda com Tex-mex, és una falta de respecte a la seva tradició mil·lenària. Però, al matí, un farcell d’ous remenats amb alvocat, pebrots, bacó i salsa picant, entre altres infinites combinacions, no sembla tan mala idea, sobretot després d’una nit de festa.

A Austin les caravanes que ofereixen aquest tipus d’esmorzar energètic són per tot arreu. Alguns locals ja s’han convertit en noms de referència, com Torchy’s Tacos o Taco Shack, tot i que siguin poc més que un descampat amb taules de fusta i una caravana platejada.

A l’altra banda del Colorado

Ben al sud de l’avinguda Congress, passat el riu Colorado, que travessa la capital de Texas ja a prop de la desembocadura, es concentra la zona més hipster d’Austin: botigues de roba de segona mà, vinils, cafeteries amb te matxa i cupcakes. A les múltiples botigues amb creacions d’artistes locals s’hi troben collarets, peluixos i samarretes semblants a les que trobaries al Born o a Brooklyn.

Però també hi ha un parell d’establiments ben peculiars que val la pena no perdre’s, com la botiga de botes de cowboy Allens Boots, on trobareu els dissenys més inimaginables i la botiga de disfresses de tot tipus i mides Lucy in Disguise with Diamonds.

Art, color i llum

Com en tota capital reputada, Austin compta amb diversos centres dedicats a l’art contemporani, entre els quals el recent Jones Center. Però sens dubte les millors experiències artístiques de la ciutat es troben al campus de la Universitat de Texas. Austin va inaugurar al febrer la seva pròpia capella, creada per l’artista minimalista Ellsworth Kelly, amb la intenció de posar-se a l’altura de la veïna Houston, on hi ha la famosa capella d’una de les grans figures de l’expressionisme abstracte, Mark Rothko. L’equilibrada creu semicilíndrica de Kelly, dissenyada expressament per al campus d’Austin, és una oda al color i la llum en un espai diàfan i tranquil·litzador.

Amagada a l’àtic de l’edifici d’estudiants de la universitat hi ha una de les experiències visuals més magnífiques de l’art contemporani, fins i tot per als menys avesats: l’Skyspacede l’artista James Turrell. La instal·lació consta d’un temple circular amb un gran forat al sostre, sobre el qual el color i la llum mantenen un diàleg transformador, tant per al cel com per als observadors, durant els 60 minuts que acompanyen la posta de sol. No calen lectures prèvies ni coneixements artístics; és una visió pura i sense intermediaris, endins i a la vegada enfora. Un gran manera d’acomiadar-se d’Austin. Difícil d’oblidar.