BarcelonaSón les sis de la tarda d’un dimarts qualsevol. Tot i que el sol ja s’està ponent, encara es reflecteixen els núvols grisos d’un dia prou desencisat als vidres dels gratacels del 22@. Els oficinistes de la zona comencen a abandonar el seu lloc de treball. Desfitxen i van desfilant cap al metro. I entre homes amb americana, cintes amb targetes penjades del coll, auriculars que es desenfunden i alguns estudiants amb motxilla… “Baby can’t you see, I’m calling a guy like you, should wear a warning, it’s dangerous”. Un grup de quatre noies i un noi ballen una versió de la cançó Toxic de Britney Spears.

“Som New Generation”, explica la Humi Zhou. “Estem assajant el ball de la versió de Giselle, Julie i Yeji d’aquesta cançó icònica de la Britney”. Tot i que la cançó original és de pop nord-americà, la versió és d’un grup de pop coreà. Com elles, diferents grups d’entre dos i sis persones es concentren en aquesta zona a tocar de Glòries per ballar cançons d’aquest gènere musical, conegut com a K-pop.

“Ens trobem aquí perquè és una zona fàcil d’accedir per a tothom. Molta gent ve de fora de Barcelona ciutat. Per exemple, jo vinc del Masnou”, diu la Laia Ferrando. “És un punt que a mi també em va bé a nivell de combinacions, perquè vinc de Mollet”, afegeix en Jaime Muñoz. “I més enllà de la ubicació, hi ha els miralls i els vidres dels edificis, on podem veure'ns-hi bé”. 

A escassos metres, un grup de tres noies també practiquen una altra coreografia. I a tocar de la sortida de les oficines de Mediapro i RBA, dues persones es prenen un descans mentre comenten alguns passos del ball que acaben de practicar. Tots els grups aprofiten, com diu en Jaime, les parets dels edificis, recobertes de vidres, per emmirallar-se mentre ballen. Com si es tractés d’una sala d’assaig, amb parquet i miralls, però al carrer, amb rajoles i finestres.

“Hi ha de tot: gent que porta cinc anys ballant K-pop i gent que només fa uns mesos que ha començat. Nosaltres portem dos anys venint aquí”, comenta la Clàudia Rodríguez, que ve de Badalona: “A mi m’agrada molt el K-pop, l’escoltava i m’aprenia els balls a casa. Sabia que hi havia gent que ballava, però no coneixia ningú, fins que vam crear el grup i vam començar a venir aquí”. Sobre l'interès per ballar, la Laia diu que no hi ha un motiu gaire clar. “Suposo que ho fem perquè ens agrada aquest tipus de música i un dia, a més d’escoltar-la, comences a ballar i veus que també t’agrada i t’ho passes bé. És una mica això, tampoc hi ha gaire cosa més”.

Hi coincideix la Domenica Rodríguez, d’un altre grup. Han acabat d’assajar amb la seva amiga Caty Espinoza. Mentre guarda l’altaveu en una motxilla i es posa una jaqueta explica que va començar a venir aquí per les amigues: “Ho fem perquè ens agrada i també perquè és un moment per quedar entre nosaltres, una excusa, perquè cadascuna té la seva vida, i això ens permet trobar-nos”. I sobre l'emplaçament, a la practicitat a nivell de transport i dels miralls, la Caty hi afegeix un factor de pes: “Aquí podem assajar de forma gratuïta”.

Vespre d'assaig

Això fa que s’hi reuneixin grups de diferents edats, des de gent jove a prop de l’edat adulta fins a adolescents que tot just han entrat en aquesta etapa vital. Tot i coincidir en l’espai “no tothom s’ajunta amb tothom”, explica la Caty. “Els més petits s’ajunten entre ells i els més joves o adults igual”. En general, segons la Domenica, “l’ambient és molt bo” i de vegades s’ajunten grups per fer coreografies específiques en què cal molta gent, però també reconeix que “hi ha grups que s’han picat perquè uns han fet una cover i uns altres l’han fet també al cap de poc, o per les visualitzacions a YouTube o coses així”.

Mentre xerrem amb la Domenica i la Caty, que formen part del grup Hydrus, les integrants del grup New Generation aprofiten per continuar assajant. El Jaime recolza un mòbil a l’altaveu per gravar-se ballant i després poder veure els errors o els passos que cal millorar. La Humi li diu que el posi més amunt i no arran de terra perquè sinó no es veurà bé i el telèfon rebotarà amb les vibracions que fa l’altaveu quan sona. En Jaime recol·loca el mòbil sobre una motxilla i torna a sonar la Britney. Un cop acaben, es miren el vídeo tots junts. “No està gens malament”, diu somrient el Jaime. La Clàudia ho corrobora, però afegeix: “Posa pel grup que hem de millorar aquest pas”. En acabar de comentar-ho, la Humi marxa cap a casa i la resta continuen comentant el ball.

És important que la coreografia surti bé perquè queda poc per al dia definitiu. “Aquí a Glòries assagem les coreografies i, quan ja les tenim a punt, anem al Portal de l’Àngel i les ballem i les gravem bé”, explica la Laia. “Ho fem al Portal de l’Àngel perquè és com una tradició. Es va començar a fer allà i ara sempre hi anem excepte quan la coreografia és molt gran o implica molta gent, que llavors ballem a la plaça davant la catedral”. El Jaime afegeix que per gravar-la contracten un càmera. “Ara mateix hi ha tres càmeres que fan això i, depenent del dia, del preu i de l’estil, escrivim per Insta a l'un o l'altre i ve a gravar-nos. Així després podem pujar a Youtube la coreografia i que la gent la vegi, i també donar-nos a conèixer entre altres grups que ballen K-pop”.

Per tant, la feina no s’acaba amb els assajos i l’actuació. “Al grup de WhatsApp tenim repartides les tasques que fa cadascú. Hi ha un encarregat de portar el YouTube del grup, un altre el compte de TikTok, un altre que s’encarrega de coordinar les dates dels assajos, també hi ha una persona que contacta amb el càmera…”, detalla la Laia. I durant els assajos, la Clàudia explica que “a cada grup hi ha una persona que lidera; pot anar canviant depenent de l’assaig o la coreografia, però el que fa bàsicament és anar indicant les posicions”.

Una tarda al Portal de l'Àngel

Queden pocs minuts per les set del vespre. El Portal de l’Àngel presenta, si fa no fa, l’escena habitual de cada cap de setmana: un mar de gent amb bosses de botigues de roba, patinets elèctrics i bicis que intenten passar entre la multitud, algun taxi o cotxe de policia que s’hi obre pas… i un grup de gent jove ballant, envoltats d’un cercle de curiosos que s’aturen.

Hi ha a qui l’escena li sembla més familiar i hi ha qui passa i arronsa les celles. Alguns dels confusos s’aturen, la majoria pocs segons, però bona part de la gent passa de llarg i segueix el seu camí. Els grups que ballen, a diferència dels assajos, en aquest cas van vestits per a l’ocasió. Ara balla un grup uniformat amb dessuadores de color blau cel i texans. Fins i tot compten amb algun element d’atrezzo, com una porta feta amb cartrons enganxats i pintats de blau.

Enmig de l’actuació, un taxi s’entesta a passar. Es creen moments de confusió —és un carrer de vianants—, però s’espera que el grup acabi el ball. No serà l’única distracció que tindran. Alhora, un home amb una bandera de la CNT crida amb un megàfon “boicot a l’empresa Lefties, no respecta els treballadors i augmenta els beneficis”. La protesta és difusa; no sembla que l’acompanyi ningú. Enganxa quatre adhesius a la façana de la botiga i se'n va. Ja ha acabat la coreografia i el taxi pot seguir la ruta.

El grup que acaba de ballar és una barreja de colles. “Som de diferents grups i ens hem ajuntat per fer aquesta coreografia amb aquest noi, que es diu Brayan i s’ha creat un canal propi fa poc: Representing Chaos. Nosaltres avui ballem en aquesta cançó, però no formem part del seu grup, per dir-ho així”, explica la Yaiza.

“Normalment fem com a màxim tres preses. Si amb menys ho tenim, doncs menys, però com que som al carrer i hi passen taxis, bicis o gent caminant que de vegades es posa pel mig, doncs ho repetim alguns cops fins que surt bé”, explica la Júlia, amiga de la Yaiza, que afegeix: “Entenem perfectament que passin aquestes coses perquè estem ballant a la via pública i és normal”.

Mentre parlem amb la Yaiza i la Júlia, un altre grup torna a ocupar la part central del Portal de l’Àngel. Els integrants, quatre noies i dos nois, es posen en fila, l'un al costat de l’altre, i assenyalen amb el braç cap amunt. La càmera va provant diferents posicions. “Obriu-vos més”, comenta una companya que fa d’assistent. Una altra posa música en un altaveu perquè la càmera assagi alguns moviments i plans mentre l’assistent li dona indicacions sobre com s’ha de moure i conversen sobre la manera de gravar alguns moviments.

Al cap de pocs segons, quan ho tenen més clar, tornen a posar la cançó a l’altaveu i comencen a gravar. Ara hi ha menys gent al voltant que fa una estona. En un costat del cercle es concentren els diferents grups que ballen avui, esperant el seu torn. Entre ells, New Generation. Havien de ballar a les set, però ja passen més de vint minuts de l'hora i encara no han sortit. “Estem esperant la càmera, que va una mica tard”, aclareix el Jaime. Amb la resta de companyes del grup, aprofiten el retard per repassar alguns passos de la coreografia a un costat del carrer.

No tenen gaire temps, perquè tot just posar-s’hi arriba. Se situen al mig del Portal de l’Àngel, ja és el seu torn. Com tots els grups, proven alguns plans concrets abans de gravar. Posen la música… i salta un anunci. Acabada la interrupció, la càmera els grava alguns plans individuals mirant fixament a la càmera, amb un punt desafiant. I un cop fets aquests plans de presentació, la Laia diu: “Vinga, a ballar”.

Sonen les primeres notes de la cançó i una amiga que els fa d’assistent diu a una altra que apugi més el volum de la música. Vestits també per a l’ocasió, amb roba negra de festa, ballen la Britney i es van animant entre elles. Els amics i amigues que els donen suport rere la càmera els van cridant floretes i els donen algunes indicacions: “Dilo!”, “Ajupiu-vos més”, “Molt bé!”...

Quan acaben, es miren rient. La Clàudia diu a la Laia que creu que ha sortit prou bé. Per comprovar-ho, van corrent a una cantonada del cercle de gent a mirar el vídeo des de la mateixa càmera. “En aquest pas no hem pujat bé”, diu la Clàudia a la Humi.

Entre el públic hi ha la Sílvia, la mare de la Clàudia. “No s’ha vist tan malament, no?”, li pregunta la Clàudia. “Just vam canviar aquest pas a l’últim assaig i crec que no ha acabat de quedar bé”, li comenta. “Potser ho repetirem”. Tal com explicaven la Yaiza i la Júlia, la Clàudia ens diu que ho fan un màxim de tres cops per millorar petites errades o poder salvar imprevistos: “Si a la tercera encara hi ha algun error la donem per bona, perquè sinó estaríem millorant coses tota l’estona”.

Finalment, decideixen tornar-ho a provar. Recuperen la posició inicial, però un dels nois que els acompanya els adverteix que ve un taxi. S’aparten i la Jut, una altra integrant del grup que no era a l’assaig de dimarts, s’adona que s’ha trencat una mica el pantaló. No és greu, no es veu gaire.

Ho tornen a intentar i la Clàudia, just començar, ensopega, però riuen i s’ho prenen bé. “Feu la fila més recta, va, ara sí!”, diu la Jut. L’amic que aguanta l’altaveu els continua animant: “Quèee?? Molt bé!”

“Crec que ara millor!”, diu la Clàudia a la seva mare al final. “Hi vinc de tant en tant”, ens comenta la Sílvia. “Per exemple, demà tornen a ballar, però no hi vindré, perquè sinó em passo el cap de setmana aquí”, diu rient. “M’agrada molt perquè és una manera de fer esport i trobar-se, i és un ambient molt maco”, explica. “Bé, depèn on et fiquis”, matisa la Clàudia. “Però en general és força sa, no?”, li pregunta la mare. “Sí, sí, depèn amb qui t’ajuntis, però el nostre grup és maco”, conclou la Clàudia.

“En aquesta cover jo faig d’acompanyament”, ens diu la Clàudia. “Els principals són el Jaime, la Laia i la Jut, i ara ells decidiran si hem de repetir-ho un altre cop o no”. Revisen el vídeo amb la càmera i veuen certs moviments que encara es poden millorar, així que decideixen repetir-ho un últim cop.

Mentre fan la tercera presa, una treballadora del Lefties desenganxa els adhesius de la CNT que fa uns minuts havia enganxat a la façana l’home del megàfon i la bandera. Amb la Britney de fons, de la botiga surt una dona visiblement angoixada. Mentre comprava, ha perdut de vista la seva filla. Però la història acaba bé: un grup de gent l’ha trobat voltant per Portal de l’Àngel i una patrulla s’ha quedat amb ella fins que la mare ha sortit de la botiga.

El ball de New Generation també acaba bé. No hi ha hagut imprevistos que els hagin interromput ni tampoc cap errada que invalidi la presa. El tercer i últim intent ha sortit rodó. La Laia, el Jaime, la Jut, la Humi i la Clàudia es feliciten i la noia de la càmera, després de parlar breument amb ells, se'n va cap a casa.