Qui ha dit que un banc del parc només serveix per descansar? Fa uns anys, a l’Hospitalet de Llobregat, van instal·lar, com a complement dels seus bancs públics, pedals de bicicleta i rodes per estimular braços i malucs. La idea era que els jubilats poguessin fer una mica de gimnàstica, un exercici lleu mentre portaven els nets a jugar, o al mateix temps que seien a llegir el diari. He vingut a Collblanc, al Parc de la Marquesa, a comprovar-ho. Estem a tocar del migdia i em dona la benvinguda un senyor elegant de cabell blanc i xandall, enfeinat en pedalar. Una sèrie curta de moviments, i després aixecar la vista, respirar, descansar una mica i tornar a començar. M’assec a prop d’ell, fins que s’adona del meu interès.

En Ramon, ja que es diu així, m’acaba explicant que fa tres anys que ve cada dia a fer els seus exercicis, i que ha millorat molt dels dolors artrítics als genolls. Confessa que en un principi es mirava amb molt d’escepticisme aquelles andròmines, però un amic seu el va convèncer de provar-ho, i s’hi va aficionar. Cada matí, un selecte grup d’homes d’edat avançada acudeixen als bancs dotats d’aquests aparells gimnàstics. A alguns els coneix i tot, ja se saben els horaris i els serveix per fer petar la xerrada. Estic intrigat perquè no hi veig cap dona. Reconeix que són molt poques les jubilades que s’hi acosten, tenen hàbits diferents quan van al parc. Ni tan sols en això de l’esport hem aconseguit encara ser iguals, com si la versió femenina d’aquests pedals fossin els carros de la compra.

Sembla que altres municipis veïns, com el de Sant Joan Despí, també han instal·lat aquests equipaments per fomentar la salut entre la gent gran. Mentre parlo amb en Ramon, arriben dos dels seus companys. Porten sabates esportives i, després de saludar-se, comencen disciplinadament a pedalar. Abans d’anar-me’n, un ancià m’explica, vehement, que és una gran idea. Per a ell, venir cada dia és un estímul per sortir de casa, socialitzar i tenir hàbits saludables. “Et trobes millor físicament i anímicament, veus els amics i fas moure el cos. Tot només per venir una estona a seure als bancs del parc”. I afegeix: “¿No li sembla fabulós?”