Quan l’avió vira a través d’una bretxa a les muntanyes, minuts abans d’aterrar, una vall oculta s’estén als seus peus, emmarcada per boscos verges i pics nevats. Al cor de l’Himàlaia, la ciutat de Paro sembla un somni, un grapat de cases tradicionals amb ràfecs i marcs bellament tallats i signes pintats a les parets. Les banderoles budistes onegen per tot arreu, l’encens sura pels carrers i gairebé tothom vesteix l’icònic vestit nacional.

Amagat entre l’Índia i el Tibet, Bhutan és un país molt tradicional, però alhora avançat: nova democràcia, noves tecnologies, educació i atenció mèdica gratuïtes, creixement econòmic i un augment de deu vegades en el terreny del turisme. El món modern és benvingut, sempre que no faci malbé les tradicions culturals úniques que són l’ànima del país.

Els homes bhutanesos encara passegen pels carrers amb els seus vestits tradicionals i amb els seus mitjons d’Argyle fins al genoll. El camp està esquitxat de cases de fusta i monestirs budistes, i tota la població participa en festivals plens de color.

La família reial de Bhutan i els mestres budistes són extremadament populars en el regne muntanyenc de l’Himàlaia, on les tradicions i la religió són molt valorades. Preservar la cultura de Bhutan (religió, idioma, vestimenta i arquitectura) és un dels quatre pilars del famós concepte de Felicitat Nacional Bruta (FNB) del país, que situa la felicitat per sobre del PIB.

L’entorn natural de Bhutan també està molt cuidat: grans extensions del país estan protegides en parcs nacionals i les bosses de plàstic estan prohibides. Si Xangri-La existís, Bhutan seria el candidat més probable, encara que això té un preu. Per mantenir sota control el nombre de visitants, el govern de Bhutan imposa una alta tarifa turística diària.

Thimphu: gran varietat de botigues

La capital està situada aproximadament a una hora de distància, massa a prop de les muntanyes per tenir un aeroport, però amb prou espai per a hotels de luxe, un camp de golf i un dzong on el 2008 el nou rei va ser coronat entre grans festes. Per petita que sigui, Thimphu té una gran varietat de botigues, inclòs un empori nacional d’artesania on es pot comprar el millor kira –el vestit que fan servir les dones– o un gho, un vestit fins al genoll que fan servir els homes, en una superba gamma de teixits de seda, brocats i teixits a mà, tradicionals o esportius amb tocs de disseny d’última generació. La majoria de les regions s’especialitzen en artesanies basades en les seves pròpies primeres matèries –fusta, argila...– i els articles excedents es venen a Thimphu. Des de bols de fusta fins a articles de bambú, des de filigranes de plata fins a paper fet a mà, pintures budistes o teles, la qualitat està assegurada pels bhutanesos, ja que per a ells crear coses belles és un acte d’agraïment cap al món natural.

La capital també compta amb un mercat de cap de setmana ple de vida. Dura des de divendres a la tarda fins a diumenge a la nit, i els agricultors hi venen una àmplia gamma d’aliments i d’artesania local. Una visita al mercat ofereix grans oportunitats per fer fotos, així com la possibilitat de barrejar-se amb la població local.

A Tashichho Dzong se la coneix com “la fortalesa de la gloriosa religió”. És el centre de govern i religiós, el lloc on té el tron el monarca. Va ser construït l’any 1641 per Shabdrung Ngawang Namgyal, unificador polític i religiós de Bhutan, i reconstruït en la dècada dels 60 seguint la manera tradicional, sense plans arquitectònics.

Una altra de les atraccions de la capital és Dechen Phodrang, que significa “palau de la gran felicitat”. Aquest monestir està situat al nord de la vall de Thimphu, i hi trobem una escola monàstica on conviuen uns 500 monjos, ja que el lloc serveix com a centre d’aprenentatge per a aquests joves.

A la ciutat també hi trobem el Memorial Nacional Chorten, una construcció circular aixecada el 1974 com un monument per al tercer rei de Bhutan, Jigme Dorji Wangchuck, que està considerat el pare del Bhutan modern. El termechorten significa literalment seient de la fe, i els budistes diuen sovint que aquest tipus de monuments es van fer per representar la ment de Buda.

La icònica Punakha

La ciutat de Punakha, a la riba del riu Bugni, ha estat indissolublement lligada a alguns episodis transcendentals de la història de Bhutan. Dos dels rius importants de Bhutan convergeixen a Punakha –aquests rius són la llar d’una de les últimes poblacions supervivents de garses de ventre blanc, en perill crític d’extinció– i en la seva confluència hi ha el majestuós Punakha Dzong, una de les estructures més espectaculars del país i el segon dzong més antic de Bhutan. L’edifici actual té gairebé 400 anys i va ser ampliat durant els segles posteriors a la seva construcció.

La ruta de Thimphu a Punakha és espectacular i porta els viatgers pel famós Dochula Pass, amb vistes a la serralada de l’Himalaia i on hi ha monuments interessants o llocs que val la pena visitar com el Parc Botànic Real, on hi ha una excel·lent col·lecció de plantes de l’Himàlaia i bons llocs per a l’observació d’ocells.

La vall de Phobjikha, el vol de les grues

La vall de Phobjikha ofereix una vista impressionant amb les àmplies valls rodejades per muntanyes. La vall és un vast aiguamoll que dona la benvinguda a la migració hivernal anual de la grua de coll negre, una espècie rara i en perill d’extinció. A més, centenars d’aus acudeixen en massa des de l’altiplà tibetà fins aquí des de finals d’octubre fins al febrer per fer-hi el seu descans hivernal. En aquest paradís natural se celebra, precisament, el Festival de la Grua de Coll Negre cada mes de novembre al monestir de Gangtey. Aquest antic monestir està situat sobre un cim que domina la vall i on hi ha una escola budista i destacades iconografies religioses. En aquesta zona es diu que les grues fan tres voltes volant sobre el monestir abans d’aterrar a l’aiguamoll, i es diu que fan el mateix quan emprenen el vol de retorn, com si presentessin els seus respectes al monestir de Gangtey.

Destí a Bumthang

La regió central de Bhutan era en gran part inaccessible fins a la dècada dels 70, tret que es viatgés a peu o a cavall. Els temps han canviat, amb la millora de la carretera principal que va de l’oest a l’est del país. Tot i que ja no és un indret tan remot com ho era abans, avui dia només hi accedeixen els viatgers que busquen una experiència fora del que és habitual. El viatge pot ser ardu, ventós i lent en alguns moments, però l’esforç val la pena. I és que el districte de Bumthang, al centre del país, és el cor religiós de la nació i la llar d’alguns dels temples i dzongs més antics. Jakar, un petit assentament que s’estén sobre una extensa vall, alberga el temple Jambay Lhakhang, un dels més antics del país, construït al segle VII i dedicat al Buda Maitreya.

Des del districte de Trongsa, de gran importància política a causa de la seva ubicació privilegiada, es pot visitar la zona de les quatre valls de Bumthang, una àrea amb fama de misteriosa on proliferen històries de caçadors de tresors i que, d’altra banda, té un gran interès arquitectònic, ja que compta amb monestirs fascinants i relíquies ancestrals. La millor activitat per fer a la regió és el senderisme, ja que les muntanyes ofereixen rutes increïbles que serpentegen elegantment al voltant de les valls i mostren tot el seva esplendor. El paisatge està separat per boscos, i quan es mira amb perspectiva panoràmica semblen aquarel·les que han cobrat vida.

La vall d’Ura

Ura es troba a la vall més alta de totes les de Bumthang, a uns 3.100 m. S’ha convertit en una regió pròspera des que es va construir la carretera principal que va cap a l’est. Tot i això, el poble encara té un aspecte gairebé medieval, amb un camí principal de pedra que porta al temple i la majoria de les cases amb teules de fusta. Quan marxem d’Ura és una bona idea visitar Flaming Lake. Aquí un pont de fusta adornat amb banderoles d’oració creua el riu Tang Chuu, on el líder religiós del segle XVI Pema Lingpa va descobrir objectes sagrats amagats pel guru Rinpoche.

Caminada al Niu del Tigre

Un dels temples més bonics de l’Àsia és el Taktsang Palphug, també anomenat Niu del Tigre. Es tracta d’un prodigi d’enginyeria i d’arquitectura i un dels santuaris més antics del món budista. Està literalment penjat en un penya-segat a 1.000 metres d’altitud a la vall de Paro. Va ser construït el 1692, però l’any 1998 va patir un incendi que gairebé el destrueix completament. Tot i això, es va rehabilitar i va tornar a obrir les portes l’any 2005. La principal peculiaritat del monestir és la seva ubicació aïllada i única, cosa que li ofereix unes vistes increïbles a les muntanyes que l’envolten. Només és accessible a través de tres camins tortuosos de muntanya que en moltes èpoques de l’any estan completament enfangats. Els camins que travessen el bosc de pins estan decorats amb infinitat de banderoles d’oració que simbolitzen la protecció de les forces del mal, l’energia positiva, la vitalitat i la bona sort. El monestir està format per quatre temples principals i diversos habitatges, i tots els edificis estan interconnectats per escales amb graons tallats a la roca. Al santuari principal s’hi guarden tapissos de seda sagrats decorats amb imatges de figures budistes conegudes com thangkas, estàtues i altres relíquies que han estat guardades durant segles. També compta amb algunes de les millors col·leccions de pintures de la història budista primerenca. El disseny interior del temple impressiona per la seva luxosa bellesa, els tons daurats i llums que il·luminen imatges divines fetes d’or. A la sala dels Mil Budes hi ha una gran estàtua d’un tigre, símbol del temple que ens recorda la llegenda que el va originar i que diu que la ubicació del monestir va ser triada per una tigressa que va portar fins aquí, sobre les seves espatlles, el guru que va introduir el budisme a Bhutan, Padmasambhava.