Alguns dels dibuixos es van acostar, alguns ho van clavar perfectament, però la majoria van acabar dibuixant alguna cosa que estava bastant allunyada de la bicicleta normal. En realitat es tracta d'una prova que els psicòlegs fan servir per demostrar com el nostre cervell de vegades ens enganya perquè pensem que sabem alguna cosa encara que no la sabem.
Les bicicletes impossibles del projecte Velocipèdia
El dissenyador Italià Gianluca Rimini ha donat vida a centenars de bicicletes dibuixades de memòria per voluntaris


BarcelonaL'any 2009 Gianluca Gimini va començar a demanar a coneguts i desconeguts que li dibuixessin una bicicleta d'home, de memòria. El resultat —passats els anys— va ser una extensa col·lecció de dibuixos d'alguna cosa que semblava una bicicleta normal, però que s'allunyava de ser un prototip d'un vehicle que pogués circular. L'any 2016, Gimini, va renderitzar la col·lecció, en què hi ha una increïble diversitat de noves tipologies que sorgeixen d'aquests errors tècnics, en l'inici del projecte velocipèdia.
A principis del 2016 va seleccionar aquells que li van semblar més interessants, genuïns i diversos, i després els va representar com si fossin reals. Es va convertir en l'executor d'aquells invents extraordinaris, salvatges, nous i de vegades brillants.
El 2019 alguns d'aquests dissenys es van convertir en bicicletes reals arran del fet que el Museu d'Art Antic i Nou de Tasmània va exposar el projecte, acompanyat de la producció de cinc bicicletes disfuncionals de mida real fetes amb materials personalitzats i peces comercials de bicicletes.
El nombre total de dibuixos va ser de 376, entre el participant més jove, de tres anys, i el més vell, de vuitanta-vuit anys. Com a curiositat també es pot destacar que el 90% dels dibuixos on la cadena està unida a la roda davantera (o tant a la part davantera com a la posterior) van ser fets per dones, mentre que els homes tenen problemes per dibuixar el quadre. El dibuix més inintel·ligible també té la lletra més inintel·ligible. Va ser fet per un metge.
Aquest disseny de bicicleta compta amb un quadre sobredimensionat, només per un costat i pneumàtics bulbosos. El seu autor va signar el dibuix com a Alessandro, 30, metge.
Els renders són el resultat d'un treball de set anys de durada del dissenyador italoamericà.
La bicicleta que va néixer d'un dibuix, un cop construïda i ja de camí al Museum of Old and New Art, a Tasmània, per ser exposada.
Cinc de les bicicletes disfuncionals van ser fabricades pel Museum of Old and New Art de Tasmània.
El projecte del dissenyador és semblant a un test cognitiu. El nostre cervell ens enganya, fent-nos creure que coneixem un objecte a la perfecció quan en realitat només retenim la informació estrictament necessària per sobreviure. De les bicis recordem on són les rodes i el manillar, més o menys el selló i els pedals, però gairebé tots ignorem com és el quadre que ho connecta tot. És una informació irrellevant.
Gimini va començar el projecte interessat per saber com interpretaria la gent màquines prou complexes perquè la seva morfologia no es recordi amb precisió, però també prou senzilles i populars perquè ens atrevim a dibuixar-les.
Prototip de disseny de bicicleta de Rosalba exposat al Museum of Old and New Art, a Tasmània, Austràlia, a l'exposició Velocipedia. Les bicicletes van ser fabricades a Queanbeyan, Austràlia, per Fikas Bikes i l'enviament i la manipulació des de Queanbeyan fins al museu de Tasmània van ser gestionats per Grasselli Art Services.
Daniel Licastro de Fikas Bikes provant una de les bicicletes de la sèrie que van construir, a Queanbeyan, Austràlia.
A aquesta bicicleta, que ens pot semblar normal a primera vista, li falta la beina, una part molt important del seu bastidor, i immediatament es trencaria si algú intentés muntar-la.