Aquest estiu ha fet cent anys que es va inaugurar la xarxa d’autobusos urbans a Barcelona. Inicialment per portar els ciutadans a la platja, que en aquells anys començava a convertir-se en una cita anual quan arribava la calor. Tanmateix, els barcelonins ja feia vint anys que coneixien l’exòtic terme autobús. N’havien sentit a parlar des de principis del segle XX, quan es va posar de moda a les principals capitals europees, com París, Londres o Berlín. Es tractava d’una mena de transport col·lectiu que funcionava amb un motor mogut per gasolina. Aquests vehicles ja havien funcionat a la ciutat entre el 1906 i el 1908, propietat de La Catalana, una empresa que regentava línies de carruatges tirats per cavalls. L’experiment no va reeixir, incapaç de competir amb els populars tramvies. Però uns anys després, durant la Primera Guerra Mundial, van aparèixer diverses iniciatives per comunicar amb autobús la capital catalana amb les poblacions de la rodalia, com Esplugues, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans o Badalona.

El 1920 es van poder veure diversos models d’aquest vehicle al Turó Park, amb motiu de la Cursa Internacional Barcelona-Madrid. Mentre la premsa anunciava la venda d’autobusos d’empreses com Fiat, Renault, Banchi o Zust. Aquell octubre, durant una vaga de tramvies, es va autoritzar a circular els primers busos de particulars per portar els treballadors de les barriades als seus llocs de treball. Davant l’èxit d’aquesta iniciativa, l’any següent l’Ajuntament va sol·licitar propostes per gestionar dues línies, una des de l’Estació de França i l’altra des de l’Estació del Nord. El concurs el va acabar guanyant la Companyia General d’Autobusos, darrere la qual hi havia diversos homes de negocis de la ciutat.

L’estiu del 1922 van arribar els primers vehicles. Eren de la marca britànica Tilling Stevens Motor Limited i estaven pintats de vermell. Van començar a circular encara amb tots els rètols en anglès. Van arribar-ne de dos models: els d’un sol pis, anomenats “burres”, i els de dos pisos, batejats com a “imperials”. A l’estiu, quan els hi retiraven el sostre eren denominats “jardineres”. El conductor seia a la dreta i no duia parabrises, i podia transportar 43 persones totes assegudes. Els primers van comunicar la plaça Catalunya amb l’Exposició Internacional de l’Automòbil que es va fer a Montjuïc aquell any. I durant l’estiu van funcionar enllaçant el centre amb els banys de la Barceloneta.

La primera línia, la A, va començar a circular la tardor de 1922. Feia la circumval·lació, amb origen i final a la Via Laietana. Uns dies més tard es registrava el primer accident, quan un bus va xocar amb un tramvia al carrer Aribau cantonada Provença. A la premsa, molts lectors es queixaven que el trànsit ja havia arribat al seu límit! El gener de 1923 l’automòbil del governador civil fou envestit per un autobús davant de l’Arc de Triomf, mentre s’inaugurava la segona línia, que anava de Sants al Poblenou. Dos anys més tard ja funcionaven set línies, amb disset autobusos. I el 1929 començaven a circular els primers busos turístics.

Durant la Guerra Civil el servei va ser col·lectivitzat, i pocs vehicles van sobreviure al conflicte. En la postguerra, la manca de material i combustible va alentir molt la restauració de la xarxa d’autobusos, que el 1959 va estrenar les primeres línies nocturnes. Deu anys més tard, la companyia va quedar integrada en la societat municipal Transportes de Barcelona. I després de la desaparició, a principis dels anys setanta, del tramvia, l’autobús va passar a ser l’única competència del metro per moure’s per la ciutat. Una història que va començar ara fa cent anys.