Barcelona"¿Per què no ens quedem aquí per sempre més, gaudint d’aquest ritme immortal en què tant l’ull com l’ànima estan en repòs?". Aquesta invitació a deixar-se endur per un estil de vida tranquil és una de les moltes reflexions que l’escriptora Virginia Woolf va escriure en els seus diaris durant les seves estades a Sussex, on ella i el seu marit van adquirir una casa d'estiueig que pràcticament es va convertir en la seva residència habitual. Caminant pels prats i els pobles d’aquesta zona és fàcil entendre perquè Woolf hi trobava la pau d’esperit de la qual molt sovint se sentia mancada.

A una hora de distància en tren des de l’aeroport de Gatwick, al sud de Londres, Sussex, i més concretament East Sussex, és una zona essencial per entendre l’obra de Virginia Woolf i per endinsar-se en el conegut Grup de Bloomsbury, que tot i rebre el seu nom pel barri londinenc estava molt vinculat a aquesta àrea. De fet, el llegat d’alguns dels seus membres és part essencial de la vida cultural d’aquesta zona, que a simple vista pot semblar massa calmada.

1a Etapa: Eastbourne i Charleston Farmhouse

Sussex és una zona relativament fàcil per moure’s amb transport públic com ara tren i autobús, tot i que els anglesos potser rebatrien aquesta afirmació (una expressió habitual és que el tren és shit and expensive, una merda i car). Si es viatja amb certa tranquil·litat, o simplement no es vol conduir per l’esquerra o s’és un militant de reduir al màxim l’ús del cotxe, és una bona zona per optar per una mobilitat tan verda com sigui possible i, sobretot, per caminar, una de les activitats preferides de Virginia Woolf.

Un bon centre d’operacions per començar el recorregut per Sussex és la ciutat costanera d'Eastbourne, que es pot visitar en un dia però que va molt bé per fer diverses excursions sortint-ne. La ciutat té els seus propis encants. Per començar, el moll d’estil victorià, un dels millors exemples d’aquest tipus d’arquitectura, encara que sigui pràcticament impossible no detectar-hi un cert pòsit de decadència. Tot pintat de blanc i blau i amb una cúpula daurada, està ple de negocis de menjar ràpid, però no només això: el més singular dels seus establiments és un gran saló de te. Si hi passegeu un dissabte a la tarda és probable que hi trobeu grups d’amics gaudint d’una pinta i la música d’algun grup local.

Un altre dels edificis icònics és la galeria Towner Eastbourne, dedicada a l’art contemporani i molt reconeixible pel seu acolorit exterior. L’any 2019, coincidint amb el desè aniversari de la institució, la galeria va encarregar a l’artista alemany Lothar Götz que fes una intervenció a la façana de l’edifici. Ell la va pintar amb formes geomètriques de colors llampants, que fan que pràcticament sembli un arc de Sant Martí. La instal·lació canviarà el maig d'aquest 2024.

Des d’Eastbourne es pot fer una de les excursions imprescindibles de la zona, tota la costa que recorre del parc rural de Seven Sisters, conegut pels seus impressionant penya-segats de guix i el pintoresc far de Beachy Head, que ha quedat envoltat pel mar (tenia una aparició especial a la popular pel·lícula infantil Chitty chitty bang bang). Des d'Eastbourne fins al centre d’interpretació de Birling Gap hi ha una caminada llarga de tres hores. Després d’un refrigeri a la cafeteria, només cal fer un petit esforç de mitja hora fins a East Dean, on es pot agafar l’autobús de tornada cap a Eastbourne.

Un dels motius bàsics per visitar Sussex és apropar-se a Charleston Farmhouse, un dels centres culturals més importants de la zona. Es tracta de la casa on va viure la pintora Vanessa Bell, germana de Virginia Woolf, i el seu company, el també pintor Duncan Grant, que van mantenir una relació que avui dia etiquetaríem d’oberta. De fet, la parella va adquirir Charleston el 1916, quan Grant i el seu amant David Garnett van començar a treballar en una granja propera per poder estar exempts d’anar al front de guerra. La propietat es va convertir en punt de trobada del Grup de Bloomsbury, amb Virginia i Leonard Woolf al capdavant, i des del punt de vist actual gairebé era una comuna: l’exmarit de Bell, el crític d’art Clive Bell, hi tenia la seva pròpia habitació, igual que l’economista John Maynard Keynes. Vanessa Bell va pintar gairebé tots els elements que hi ha a la casa, des de les parets fins als mobles o la ceràmica. Caminar per les seves estances fa que el visitant se senti com si estigués dins d’una obra d’art.

Per anar a Charleston des d’Eastbourne es pot agafar un petit autobús, el Sussex Art Shuttle, que connecta els principals enclavaments de la zona i que costa 2,50 lliures. Se'n pot baixar i pujar-hi totes les vegades que faci falta i com que té un recorregut circular també permet visitar la part final de parc rural de Seven Sisters, que té una de les vistes més pintoresques dels penya-segats i la platja (el millor punt és des de les coastguard cottages, les casetes dels guardacostes). Si s'opta pel shuttle, un servei que va posar en marxa l'associació Modern Sussex i que estarà operatiu de nou a l'abril, cal estudiar-se els horaris i quins dies passa, ja que es tracta d'una iniciativa que se sosté gràcies a conductors voluntaris.

2a etapa: Rye i Great Dixter House

A l'est d'Eastbourne hi ha Rye, una localitat que representa la quintaessencia dels pobles anglesos: carrers amb llambordes, cases antigues (com la que acull la pensió The Mermaid Inn, original de 1156 i reconstruïda el 1420) i flors per tot arreu. El poble està ple de racons amb encant, com el petit carreró que porta al The Cobbles Tea Room, on es pot fer un tradicional te, o la Lamb House, una casa del segle XVIII on l'escriptor nord-americà Henry James va viure gairebé vint anys. Va ser en aquesta propietat de maons vermells, que inclou un jardí ple de roses i lliris, on James va escriure algunes de les seves obres més conegudes, com Un altre pas de rosca o La copa daurada. Més enllà del poble en si, val la pena apropar-se fins a la reserva natural del port i caminar fins al castell de Camber, construït el segle XVI. Pel camí podreu veure infinitat d'ocells.

Passar-hi un parell de nits permet també visitar Great Dixter House, un lloc imprescindible per als amants de la botànica i la floricultura. Es tracta del projecte de vida del jardiner i horticultor Christopher Lloyd (no confondre amb l'actor). L'any 1954 es va instal·lar en aquesta propietat històrica (la casa principal data del 1450) per construir un viver de plantes inusuals.

3a etapa: Lewes i Monk's House

El recorregut per Sussex, que està pensat de forma circular, acaba amb una estada a Lewes, una de les poblacions principals de la zona i on Charleston ha obert el seu segon centre artístic. L'espai expositiu, que compta amb el suport de la National Gallery, la Tate i el Victoria & Albert Museum, serveix per complir un dels somnis del Grup de Bloomsbury: dotar de vida cultural petites ciutats com ara Lewes.

A poc menys de cinc quilòmetres de Lewes hi ha el poble de Rodmell –bàsicament un pub i una església–, on Virginia i Leonard Woolf van comprar una petita casa del segle XVII amb la intenció de passar-hi els estius. Prèviament ja havien viscut en altres propietats de la zona, però Monk's House, a relativa poca distància de Charleston, els va enamorar. La casa en si no és gaire gran –està gairebé tota decorada per Vanessa Bell–, però l'extensió de jardí i les vistes que té fa que sigui fàcil entendre per què a Virginia Woolf li agradava tant Monk's House, on ella i el seu marit es van instal·lar de forma permanent el 1940, després que el seu pis de Londres quedés afectat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.

En aquesta casa, Woolf tenia la seva tan preuada cambra pròpia: una cabana amb vista al mont Caburn des del qual va escriure bona part de la seva producció literària. "Ara mateix tinc al davant la vista dels prats fins al Caburn; i els jacints florits, i el camí dels fruiters. Estar-m'hi sola –esmorzar al sol, el correu, ningú del servei–, que bonic és tot això!", exclamava l'escriptora als seus diaris poc després de comprar la casa, on avui dia descansen tant les seves cendres com les del seu marit.