BarcelonaAls peus de la imatge de fusta de Nostra Senyora de la Guia, en una capella del claustre de la Catedral de Tarragona, hi ha una tomba amb un escrit en llatí. És la tomba de Miquel Domènech i Veciana, religiós nascut a Reus el 1816 i mort a Tarragona el 1878. No cal saber llatí perquè cridi l’atenció la làpida, on es parla del "Pittsburgensis americae septentrionalis episcopus". És a dir, del Bisbe de Pittsburgh, als Estats Units, un dels càrrecs que va tenir aquest reusenc que va rodar el món abans de tornar a casa d’una manera una mica tràgica.

Domènech ha acabat una mica oblidat, als llibres d’història. I això que va ser testimoni d’un munt de fets històrics, primer a casa i després en aquella jove nació americana que creixia ambiciosa deixant un solc d’esquelets al seu pas. En aquell estat que creixia cap a l’oest també s’hi van viure guerres religioses, com havia passat a Europa durant tant de temps. I uns quants religiosos catalans van travessar l’oceà durant el segle XIX amb la intenció d’estendre el catolicisme, però van topar amb una població majoritàriament protestant. Domènech va ser un dels més destacats: fins i tot va viure episodis en què la seva vida va córrer perill. Quan, ja gran, va decidir tornar a casa, va explicar històries viscudes en terres americanes que van entusiasmar els seus veïns, com queda palès en publicacions de l’època com Reus Artistich, que li va dedicar un reportatge en què s’explicava que "Ell fou lo primer sacerdot católich que trepitjà la terra inculta y divulgà la doctrina de Cristo en Alabastros, Aplehech y Jacson, punts los mes escabrosos y de majors perills. May se cansava en dirigir sa paraula als salvatjes, fins al punt de predicar tres y cuatre vegadas al dia, y tant elocuent era sa paraula que conseguía enternir la fibra del cor mes empedernit".

L’article es referia al pas de Domènech per l’estat de Missouri, on va fer de missioner, intentant convertir els nadius, sense gaire sort. En aquella època, a Missouri la situació dels nadius era complicada. La tribu local, els osage, havia entregat ja el 1808 bona part del seu territori a canvi de 500 dòlars i havia emigrat cap a Kansas. Alguns s'havien quedat al seu territori, però l'arribada de cada cop més colons occidentals creava conflictes en què sempre tenien les de perdre. Quan Domènech hi va arribar, a Missouri hi havia més de 20.000 nadius, membres de tribus que havien estat expulsades del seu territori. Molts eren cherokees, que, malgrat haver guanyat casos davant dels tribunals, van ser expulsats i van iniciar el conegut com a Camí de Llàgrimes cap a una reserva d'Oklahoma. Alguns van quedar-se uns anys a Missouri, però sense arrelar-hi.

Però com havia arribat a Missouri un reusenc? Membre d’una família de la petita burgesia, Miquel Joan Josep Domènech i Veciana va néixer el 27 de desembre del 1816. El pare era artesà, treballava la plata. No era noble, però no era pobre. I era molt devot i molt conservador. Domènech va estudiar a Madrid i a Guissona per ser capellà, però va acabar marxant a França en plena guerra carlina. Si molts catalans van emigrar perquè tenien la panxa buida, d'altres van emigrar per raons polítiques, com Domènech, que va acabar en un col·legi de Montoliu, a prop de Carcassona. Allà va unir-se a la Congregació de la Missió, un orde fundat a París el 1625 per Vicenç de Paül. I precisament va ser París el nou destí de Domènech, que va marxar a viure a la seu central dels paüls, on conèixer el capellà nord-americà John Timon, màxim responsable d’aquest orde als Estats Units. Va ser Timon qui el 1838 va convèncer Domènech de travessar l’Atlàntic per fer de missioner i el va destinar a Perryville, a Missouri, una vila fundada per un catòlic francès de Nantes que cedia terrenys a l'església. Una de les tasques que va rebre Domènech va ser intentar convertir gent al catolicisme, tant immigrants europeus com indígenes. Les cròniques de l’època parlen de Domènech com un home llest que ràpidament ja dominava la llengua anglesa. També com un home afable que va intentar aproximar-se als nadius de manera bondadosa però sense sort. "Les comunitats ja no se’n refiaven, dels blancs, i desconfiaven dels missioners", explica l’historiador nord-americà Raymond H. Schmandt especialitzat en el catolicisme nord-americà. Domènech va explicar com alguns dels nadius s'havien convertit al cristianisme, però com a protestants, tot i que seguien mantenint d'amagat moltes de les seves creences religioses anteriors a l'arribada dels occidentals. Domènech va viure amb frustració com els nadius acudien a les trobades quan veien que en podien treure guanys materials, com menjar, però després no li feien cas. Els nadius de Missouri van acabar fugint cap a l’oest, expulsats per la immigració europea, intentant escapar d’un cruel destí, el de ser derrotats i tancats en reserves anys més tard. "Quan els paüls van arribar a la zona, ràpidament es van centrar en dotar-la d'estructures per als occidentals catòlics i per defensar-se dels protestants, al veure que no tenia sentit intentar convertir indígenes, ja que aquests eren expulsats cap a l'oest", afegeix Schrenk.

De fet, els moments en què la vida del sacerdot reusenc va córrer més perill no van ser per atacs dels nadius. Van ser per l’atac dels veïns protestants, en una època en què van ser molt freqüents els atacs cap als immigrants catòlics, especialment els irlandesos i els italians. Era una violència en què es barrejava el racisme i la intolerància. El nou estat era dominat per protestants, descendents d’anglesos o neerlandesos, que no veien amb bons ulls els seguidors del papa. Per això, l’any 1842 els protestants de Cape Guardian, a Missouri, "valentse de la forsa de la majoria, s'amotinaren contra'Is católichs, gelosos del rápit aument d'aquestos en los temples; tragueren las monjas, y la teya incendiaria anava á calar foch en la iglesia, quan se presenta Domènech que ab sa ardent paraula y valor d'ánim, ab sas rahons y elocuencia, logra que, convensuts los que un moment a vans, ho volian passar tot á foch y á sanch, quedessin sumisos y acompanyessin ab crits de gratitut y aclamacions entussiastas á nostre compatriota", com s’explicava en la biografia publicada a Reus a la mort de Domènech. El relat fet a la premsa catalana a finals del segle XIX de ben segur que exagerava una mica, tot i que sí que està documentat que Domènech va ser clau per aturar un assalt contra els catòlics de la zona, quan ja s’havien produït alguns morts, i evitar que perdessin la vida més persones.

L’any 1845, Domènech ja s’havia fet un nom i el van enviar a Filadèlfia per fer-se càrrec d’un seminari. El seu ascens va ser imparable, amb diferents viatges a Roma, com el 1862, quan el Papa Pius IX el va convidar a la canonització d'uns capellans assassinats al Japó o al primer Concili Vaticà, on inicialment va votar en contra de decretar la Infal·libilitat pontifical, la proposta segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan promulga un ensenyament dogmàtic. Quan va tocar votar per segona vegada, Domènech va canviar el sentit del seu vot.

Llavors, de fet, ja era bisbe. El 1860 el bisbe O’Connor de Pittsburgh va presentar la seva renúncia i ell va ser l’escollit per ocupar el seu lloc. Segons Raymond H. Schmandt, una de les causes de la dimissió d'O'Connor seria l'enrenou que provocaven els escrits de Domènech a un diari catòlic local, on aquest donava un punt de vista una mica més modern sobre la religió que no pas els sacerdots catòlics d'origen irlandès. Fos com fos, Domènech va ser consagrat a la catedral de Sant Paul el 9 de desembre. Però la sort li va donar l’esquena al reusenc, ja que poc després va començar la Guerra Civil americana, un conflicte que va provocar morts, migracions i pobresa. Domènech, que llavors ja era ciutadà dels Estats Units, va sumar-se amb passió a la causa unionista, donant suport al govern d'Abraham Lincoln. No era una situació fàcil, ja que la ciutat de Pittsburgh estava dividida, amb homes marxant a la guerra als dos bàndols. Domènech va fer sermons demanant als catòlics donar suport a la causa unionista i va arribar a fer viatges a Europa fent d'ambaixador d'aquesta causa, viatges on tornaria a trepitjar l'estat espanyol després de molts anys sense fer-ho. Segons el bisbe de Nova York John Hughes, Domènech va ser un dels millors ambaixadors al servei de la causa unionista, rebent premis del govern al final del conflicte. Ara, la guerra va deixar l'economia feta miques. I el bisbat de Pittsburgh va haver d’endeutar-se massa per tirar endavant. Domènech va proposar dividir el territori en bisbats més petits com a solució: es va crear el d’Allegheny, d'on ell va passar a ser el primer bisbe. Així doncs, va ser bisbe dos cops als Estats Units. Ara bé, el nou bisbe de Pittsburgh no semblava content amb la nova divisió i va promoure la reunificació del territori, cosa que va provocar que Domènech hagués de viatjar a Roma per justificar les seves accions el 1877. Davant del papa, el català va presentar la seva renúncia, tot i que el papa va decretar, de manera curiosa, que podia seguir sent bisbe... sense bisbat.

Domènech va entendre que havia arribat el moment de tornar a casa. I aquell mateix any va tornar per primer cop en dècades a Catalunya. Va arribar a Barcelona la tardor del 1877. El bisbe va fer xerrades i conferències, parlant tant de conflictes de fe com de tot el que havia vist als Estats Units. Semblava que per fi trobaria la pau, però just quan va arribar a Reus a principis del 1878 va caure malalt de pneumònia i va morir. El van enterrar a la catedral de Tarragona, on encara, de tant en tant, apareix algun nord-americà resseguint el seu rastre.