Viatges

Grècia: totes les cares del país de la història i els mites

Un recorregut entre les illes volcàniques, ruïnes mil·lenàries i aigües blaves infinites. Des d’Ermioni fins a la regió d’Epir passant per Citera, Míkonos, Santorini o Creta, cada destí és testimoni d'una part del tresor que conforma l'antiga Grècia

Ambient nocturn a l'illa de Miconos
Sergi Reboredo
04/08/2025
7 min

GrèciaA la capital grega, passat i present s’entrellacen en una mescla de ruïnes antigues, barris moderns i una cultura vibrant que la fan única. L’Acròpoli, símbol indiscutible d’Atenes, s’alça majestuosa sobre la ciutat, i ofereix una vista panoràmica que captiva tots els visitants. Aquest complex arqueològic alberga el Partenó, una icona de l’art i l’arquitectura clàssica, que té una majestuositat que transcendeix els segles. Passejar per les seves runes és submergir-se en la història de l’Antiga Grècia i entendre el llegat que ha donat forma a la civilització occidental tal com la coneixem avui. A pocs passos d'allà, es troba l’Àgora romana, un antic centre polític i social on es discutien les idees i decisions que regnaven en aquella època. Avui dia, les seves columnes i restes arqueològiques ofereixen una finestra al passat imperial d’Atenes, que complementa perfectament l’experiència cultural.

Pels que busquen endinsar-se en l’ambient local i més bohemi, la plaça Monastiraki és imprescindible. Amb el seu mercat bulliciós, cafès tradicionals i vistes impressionants a l’Acròpoli il·luminada de nit, aquesta plaça harmonitza perfectament la modernitat amb l'antiguitat. És el lloc ideal per tastar els sabors grecs autèntics, comprar artesanies o simplement gaudir del ritme vibrant de la ciutat. Hi ha diversos terrats a la zona, i tots tenen bones vistes a la plaça. Són el lloc adequat on prendre una copa abans de sopar, mentre es pon sol, al fons, sobre l’Acròpoli, i els primers llums de la ciutat comencen a encendre’s.

Poros i Metana, essència de l’estiu grec

La primera escala del nostre viatge per les illes ens porta fins a la platja de Megalo Neorio, a la pintoresca illa de Poros, un indret que captura l’essència de l’estiu grec amb la seva bellesa serena i un ambient tranquil. El lloc destaca per les seves aigües cristal·lines. La sorra suau i daurada, i les roques escarpades que envolten la badia, creen un espai idíl·lic on prendre el sol, fer immersió lleugera o simplement gaudir del so de les ones. Llevem àncores i ens dirigim a creuar l’estret que separa Poros de la Grècia continental. El nostre destí és Metana, on arribem al vespre. El que fa especial aquesta ciutat del Peloponès és el seu caràcter autèntic i poc massificat. Aquí no trobaràs grans complexos turístics ni aglomeracions; en canvi, sí que veuràs petits cafès familiars i tavernes tradicionals que ofereixen plats casolans amb ingredients locals, que van des de peix fresc fins a verdures cultivades a la regió. L’hospitalitat grega es percep a cada racó.

Ermioni, un oasi al Peloponès

El nostre pròxim destí és Ermioni, una ciutat a l'extrem sud-oriental de la costa d'Argòlida envoltada de cases blanques i carrerons empedrats. L’ànima del lloc és el seu port. A la costa, els vaixells tradicionals balancegen en les aigües cristal·lines del golf, mentre a terra ferma hi ha un escenari plàcid que convida a passejar, fer fotografies o gaudir d’un cafè en una de les seves acollidores cafeteries vora el mar. L’atmosfera tranquil·la ens porta a desconnectar i submergir-nos en la vida quotidiana d’aquesta comunitat litoral, la gastronomia de la qual, també a base de peix fresc i marisc, es transmet de generació en generació.

Vista aèria de l'illa d'Ermioni, al mar Egeu.

Delos, arqueologia en estat pur

La següent parada és Delos, un dels espais arqueològics més impressionants i enigmàtics de Grècia. Considerada per la mitologia com el lloc de naixement d’Apol·lo i Àrtemis, aquesta petita illa deshabitada des de fa segles –és una de les illes més petites de tot el país– mostra un passat gloriós que, encara avui, fascina viatgers i estudiosos per igual. Les runes de temples antics, teatres, cases i estàtues disperses pel seu territori ofereixen una visió fascinant de la seva antiga grandesa. Passejar entre les restes de columnes i mosaics és com caminar per un museu a l’aire lliure, on cada raó narra una història de poder, devoció i cultura.

Les restes arqueològiques de Delos, patriomoni de la Unesco.

Míkonos i Santorini, bellesa i turistificació

Arribem al destí segurament més conegut del nostre trajecte, i no sempre per bé, ja que l'excés de turistes s'ha convertit en un problema en aquestes dues illes. Míkonos és mundialment coneguda per les platges i per la seva vida nocturna que atrau centenars de joves i no tan joves a gaudir de les festes. Tot i això, l'illa es vol reivindicar com molt més que un destí de festa. Aquí hi trobareu paisatges de bellesa natural, cultura, carrers estrets i empedrats, cases blanques i portes blaves i els molins de vent, icona de l’illa, que dominen l’horitzó. Per la seva banda, Santorini amb les seves icòniques cases blanques, cúpules blaves i penya-segats que es despleguen sobre el mar Egeu, també és mundialment coneguda i pateix els mateixos problemes de turistificació excessiva. La posta de sol a Fira, una de les principals ciutats de l'illa, és un moment màgic que atrau viatgers de tot el món. Tot i això, a vegades és complicat gaudir del paisatge, especialment quan coincideixen diversos macrocreuers. De fet, l'estiu passat el govern grec va decidir imposar una tarifa de 20 euros per als creueristes que visitin alguna de les dues illes, en què la població es troba al voltant dels 40.000 habitants i els turistes superen els 7 milions.

Turistes passejant per Míkonos al capvespre.

Réthimno, Citera, Monemvasia i Nàuplia, les menys conegudes

Si el que volem és gaudir amb més calma, tranquil·litat i molta menys gent d'una illa grega podem arribar fins a Réthimno, enclavada a la costa sud de Creta. És una d’aquelles regions que encara conserven l’aire de misteri i autenticitat que molts viatgers busquen. Tot I que no sempre apareix en les llistes de destins més populars, té un encant especial. Quan algú recorre els seus carrers, pot sentir la història respirant en cada racó. La seva fortalesa veneciana, envoltada de murs que semblen haver resistit segles d’història, ofereix vistes impressionants del mar i del port antic. Des d’allà, l’aroma del menjar local i el so de les onades creen una atmosfera que convida a quedar-se una estona més, gaudint d’un cafè o d’un plat de mussaca en algun bar tradicional.

Més al nord hi trobem Citera, ubicada entre la península del Peloponès i les illes Cíclades, que és una altra gran desconeguda del candeler grec. Aquí, la vida transcorre amb calma, i els locals, amables i hospitalaris, comparteixen amb orgull les tradicions i sabors de l’illa. Convé pujar fins a la seva fortalesa que data de l’època veneciana, coneguda com el castell de Panagia Myrtidiotissa. Situat en un cim amb vistes al mar, aquest castell va ser construït per protegir l’illa d’invasions i atacs pirates, i des d'allà es poden contemplar unes vistes increïbles de la badia. Amb la posta de sol, vam navegar fins a arribar a Monembasia, ja a la península del Peloponès, una vil·la medieval enclavada en un promontori a la costa est que sembla acabada de sortir d’un conte de fades. Un dels punts més destacats de la zona és l’església ortodoxa de Santa Sofia. Situada en un penya-segat amb vistes impressionants al mar, és tot un símbol de devoció.

El campanar de l'esglèsia bizantina ortodoxa de Monembasia.

Més al nord, Nàuplia, una ciutat litoral desconeguda per a molts, també té molts atractius. Va ser una de les primeres capitals de la Grècia moderna, i encara conserva vestigis del seu passat, com la fortalesa de Palamedes, que domina la ciutat des de dalt i ofereix unes vistes espectaculars. Passejar pels seus carrers empedrats és com tornar al passat, amb les seves cases encara pintades de colors vius, petites places plenes de cafès i botigues tradicionals. Fins i tot disposa d’una platja, la Paralia Arvanitia, d’aigües turqueses, ideals per a un últim capbussó.

Parga, un dels pobles costaners més bonics

La Grècia peninsular també té altres atractius no gaire massificats a l’estiu que són ideals per descobrir. Un d’ells és Parga, situat a la pintoresca regió d’Epir, a la península del Peloponès. Les seves aigües cristal·lines i les seves platges, com Valtos, amb la seva sorra daurada i aigües tranquil·les, conviden a relaxar-se i gaudir del sol. Per als amants de l’aventura, les cales amagades i les petites badies ofereixen un escenari perfecte per fer immersió lleugera o simplement per a qui s’aventura a descobrir els tresors amagats. Des de la fortalesa, es pot gaudir d’una vista panoràmica que abraça el mar, les illes properes i el poble, de manera que es crea un paisatge idíl·lic. Tot i que per sublim, l’ermita de Panagia, situada en una diminuta illa al davant mateix de la costa, a la qual es fot arribar fins i tot nedant o en barca.

Vista panoràmica de Parga.

Els Meteors, enclavats al cel

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, els Meteors representen un dels paisatges més impressionants i enigmàtics de Grècia. Situats a la regió de Tessàlia, al centre del país, aquesta formació rocosa de pissarra i gres s’eleva abruptament del paisatge, fins a altures que superen els 600 metres.

El monestir de Varlaam, als Meteors.

Alguns monjos del segle XI hi van erigir monestirs ortodoxos. La raó de triar un lloc tan inexpugnable no era una altra que estar a resguard dels saquejos i la guerra. Per tal que fossin més inaccessibles, havien de pujar-hi per escales de corda o en rudimentaris muntacàrregues de politja. Avui, Kalambaka, Hàgios Nikólaos, Varlaam o el Gran Meteor (monestir de la Transfiguració) són molt més accessibles, gràcies a la construcció de camins i carreteres, i la seva visita representa el colofó perfecte a aquest viatge.

stats