Una casa on la feina és la vida: els tallers ocupen els espais principals del pis

Al cor del Raval, un pis de planta impossible s’ha convertit en un habitatge-taller que prioritza l’art —o la feina de l’art— per sobre del descans. És el projecte d’interiorisme d’Agustí Costa per a una artista que vol viure treballant, no treballar per viure. Al carrer del Carme de Barcelona, a l’última planta d’un edifici modernista del 1870 reformat per Josep Pujol i Brull el 1911, el pis fa només 1,25 metres d’ample en alguns trams i arriba fins als 6,45 en d’altres, passant per almenys vuit amplades diferents, això al llarg de 35 metres lineals i 133 m^² útils. L’espai, llarg i estret, amb quatre patis interiors i molts records estructurals, havia de deixar de ser una llar convencional. Ara és un taller amb dormitori, cuina i estar.

Aquest és el repte que va assumir l’interiorista Agustí Costa: transformar una estructura degradada, amb esquerdes, humitats i paviments malmesos, en un habitatge-taller contemporani, però coherent amb el passat. La nova propietària, artista de dibuix, il·lustració, animació i gravat, va tenir molt clar des del primer moment què volia: la llum natural per crear. Costa ho explica així: “L’encàrrec ens obligava a fugir dels convencionalismes. El pis havia de tenir tres tallers, una zona d’informàtica, espais d’emmagatzematge i, en segon terme, les estances pròpies d’un habitatge: cuina, menjador, estar, dormitori i bany”. L’havien de transformar, això sí, “sense perdre els mosaics hidràulics ni les motllures de guix originals, ni l’esperit modernista que encara flota entre parets”, diu l’interiorista.

La intervenció es va fer amb mà quirúrgica. Es van suprimir envans, portes i passadissos per guanyar amplada i visió. Ara la planta es contempla d’un sol cop d’ull, i l’espai flueix. L’ordre no el marquen els murs, sinó el mobiliari, amb la majoria de peces dissenyades a mida. És un espai únic que s’autoorganitza. I sí, per voluntat de l’artista, els tallers ocupen les zones amb més llum natural –la del carrer i la que dona al pati d’illa. Un dels tallers, al fons, connecta amb la sala d’informàtica i una galeria convertida en racó de lectura gràcies a una cortina vegetal. Els altres tallers, a l’altra punta, donen al carrer i estan units per dues grans obertures. Tot l’espai està pensat per treballar sense interrupcions: la zona de repòs es redueix a l’essencial.

Al cos central, la cuina-menjador, el dormitori i la zona d’estar. També el bany, un cub tot de vidre translúcid que flota al mig de la planta i il·lumina les àrees pròximes. Té accés des dels dos extrems i la seva tarima elevada permet amagar les instal·lacions. A tocar, la cuina lineal, integrada a l’espai, es fon amb l’estar. De fet, tot en aquest pis es connecta sense portes. Només el WC en té. El dormitori s’aïlla amb un armari-llibreria estratègicament situat al portal.

El paviment original de mosaic s’ha restaurat i, on no n’hi havia, s’hi ha col·locat vinil o mosaic rectificat. Hi ha mobles que són referents en la història del disseny –Saarinen, Aalto, Jacobsen, Eames, Siza– i tocs de color puntuals enmig d’un tractament neutre. Fins i tot els tubs que porten les instal·lacions s’han pintat expressament, com una picada d’ullet al modernisme que un dia va definir aquest edifici. La llum, sempre funcional, es distribueix per tubs d’alumini anoditzat. Els llums Tolomeo pengen de les motllures de guix i il·luminen les taules dels tallers fent una gran aranya. En diferents punts, uns volums de metacrilat il·luminats defineixen l’ambient.

El projecte és, en paraules del seu autor, “un exercici de conciliar el vell i el nou, de reducció minuciosa, que explora formes noves però sense trencar el fil del temps”. I, en tot cas, és un lloc que diu clarament que aquí no es viu per descansar, es viu per crear.

D’1,25 a 6,45 metres d’ample

Aquest pis del Raval té dimensions endimoniades. Els 35 m de llarg i una amplada del tot irregular que va de poc més d’un metre a 6,45 metres, passant per vuit mides diferents abans eren un habitatge-passadís. Després de la reforma de l’Estudi Agustí Costa, aquest taller-llar d’una artista és una successió d’espais que alternen feina i vida.