Una casa de noranta metres quadrats construïts que es deixa travessar
Ca’n Karl (badia d'Alcúdia). VMA arquitectura, Vicenç Mulet i Elena García
En un dels nuclis urbans de la badia d’Alcúdia, a pocs metres de la mar, Ca’n Karl és una casa de vacances que està preparada per a tot l’any i també, i sobretot, per donar resposta al ritme de qui l’habita. És un projecte de l’estudi VMA, dirigit pels arquitectes Vicenç Mulet i Elena García, i es pot dir que s’ha edificat amb un repte doble: com encaixar un programa ambiciós en un solar petit i com fer-ho amb un sistema constructiu encara poc implantat. El resultat és una arquitectura fresca i mesurada, amb gust mediterrani i tecnològicament avançada.
La parcel·la, de 300 m² i en cantonada, quedava reduïda a només 90 m² d’ocupació possible a causa de les reculades urbanístiques. I, tanmateix, el pla que tenia el propietari per a casa seva era clar: una sala-menjador-cuina tot integrat, tres dormitoris i dos banys, tot en una sola planta. Conten els arquitectes que es van inspirar en la distribució d’un vaixell: les zones comunes a la popa, obertes i generoses, i les habitacions a la proa, compactes com les cabines d’una embarcació.
Una nau en terra ferma
Aquesta idea del vaixell es percep especialment al passadís de fusta que condueix als dormitoris, com si fos l’interior d’un iot. Però també a la cuina, tot plegat amb una fusteria ben treballada i amb connexió directa amb el jardí i les terrasses que recorda el moviment natural entre interior i exterior tan propi de la vida a la mar. Ara bé, aquesta casa, segons com s’utilitzi, pot sentir-se íntima i recollida o bé àmplia i oberta.
En tot cas, allò que fa més singular Ca’n Karl és la manera com s’ha edificat, el sistema constructiu. VMA va col·laborar amb l’empresa EFB-Efibuilding, una de les poques especialitzades a les Balears en edificació industrialitzada. Després de ser dissenyada al mil·límetre a l’estudi dels arquitectes, la casa es va fabricar en un taller en mòduls d’estructura metàl·lica i es va traslladar després al solar on s'instal·laria, en un muntatge que ha de tenir gran precisió. I quan l’habitatge o –més ben dit– les seves peces "van arribar" al lloc, ja duia instal·lats els armaris, les capçaleres dels llits i bona part dels acabats interiors. D’aquí que no hi ha desviaments pressupostaris, ni sorpreses en els terminis: tot ha d’encaixar com les peces d’un rellotge.
Convé remarcar que a Ca’n Karl la relació amb el clima és clau. Els arquitectes Vicenç Mulet i Elena García van estudiar la trajectòria del sol: a l’hivern, l’orientació sud-est permet que els primers raigs escalfin l’interior generosament; a l’estiu, les persianes i la pèrgola frenen la radiació del ponent. D’aquesta manera, l’interior de la casa manté una temperatura estable tot l’any: a l’estiu no supera els 26 graus, a l’hivern no baixa dels 15. La façana actua com una “pell” que respira, capaç d’adaptar-se a cada estació.
El cor de la casa és l’espai diàfan on conviuen cuina, sala d’estar i menjador. La cuina s’integra en un armari moble, discret i funcional, i es completa amb una illa central. El mobiliari fix, les fusteries i fins i tot un banc perimetral al jardí mostren la cura pel detall de l’estudi d’arquitectura. L’estil de Ca’n Karl és sobri, neutre, mediterrani: res no sobra i tot convida a una vida tranquil·la.
Continuïtats i transicions
Potser el que més sorprèn d’aquest habitatge és la naturalitat amb què es deixa travessar, per les persones, però també per l’aire. La quantitat i la mida dels portals juntament amb les terrasses permeten una transició sense fronteres entre dins i fora. Tot pot estar molt obert, mig tancat per guanyar ombres i no perdre ventilació o pot estar ben tancat. Un simple pas condueix de la sala a la petita piscina, de la cuina a la taula del jardí, de la sala al banc ombrejat per la pèrgola. Aquesta fluïdesa, tan senzilla en aparença, és la clau d’una arquitectura pensada perquè viure-hi sigui un plaer que no dona gaire feina per al manteniment.
I encara que neix com a casa de vacances, Ca’n Karl està preparada per ser habitada en qualsevol estació. De fet, els estrangers que tenen casa d’estiueig a les Illes cada vegada s’hi estan menys a l’estiu i més la resta de l’any. En tot cas, el sistema constructiu que s’ha fet servir per a aquest habitatge, l’eficiència energètica i la resposta climàtica hi garanteixen confort més enllà de l’estiu. És una casa que respira mediterrània, que combina tradició i innovació, i que basa l’arquitectura en un acompanyament natural de la vida quotidiana.