Pujant pel carrer Lleida, la primera travessia a la dreta, hi ha una avinguda poc transitada. És una via franquejada d’arbres que recorda Rius i Taulet, el principal impulsor de l’Exposició del 1888, a qui els organitzadors de l’Exposició del 1929 van voler homenatjar. Cantonada amb el carrer de la Guàrdia Urbana hi ha la Casa de la Premsa, un edifici modernista de Domènech Roura, projectat per atendre els periodistes internacionals cridats a Barcelona per l’Exposició Internacional. El 3 de març del 1927 es col·locava la primera pedra i a principis del 1928 es donava per enllestida l’obra, a l’espera de la decoració final. El resultat era un immoble de tres plantes i soterrani, fet de totxana vista, amb elements de pedra, ferro i ceràmica. Disposava de despatxos, sales de conversa i lectura, sala d’actes, biblioteca, un restaurant, infermeria i tretze dormitoris per a visitants il·lustres. L’organització emfatitzava sobretot els seus serveis tècnics, pensats per facilitar la feina dels informadors estrangers. Oferia una central telefònica, deu cabines per a conferències internacionals, una estafeta de correus amb servei telegràfic i un laboratori fotogràfic. Des del primer instant, la Casa de la Premsa va ser la imatge de modernitat que Barcelona desitjava transmetre a la resta del món.

Durant els mesos que va durar la mostra, era el lloc escollit per rebre els corresponsals d’altres països. Un dels primers grups va arribar per cobrir la cursa ciclista Tolosa-Barcelona, uns quaranta periodistes esportius francesos i belgues. Aquell estiu s’hi va celebrar el Congrés Nacional de Publicitat. L’Associació de la Premsa hi va organitzar una revetlla, amb l’entrada rifaven un automòbil Renault i un solar a Valldoreix. A primers de setembre va venir, convidada pel pavelló d’Itàlia, una comissió de les joventuts feixistes. Segons l’organització, a l’octubre hi havien passat més de 1.600 periodistes i es va anunciar la celebració d’un Congrés Internacional de Premsa.

Aviat es va convertir en un lloc ideal per organitzar-hi actes culturals, com un recital de cançons populars catalanes o un campionat de taquigrafia. Acabada l’Exposició, va rebre els germans Álvarez Quintero, va hostatjar una assemblea dels col·legis de metges d’Espanya, una reunió del Torneig Nacional d’Esgrima i dos homenatges a Apel·les Mestres i a Víctor Balaguer. I un recital de poesia de la rapsoda boliviana Blanca Colorado i la poeta argentina Alfonsina Storni. Corria la brama que es convertiria en el Museu de la Premsa. A finals d’abril del 1931 encara va acollir una reunió del Comitè Olímpic Internacional, que va decidir concedir l’organització dels Jocs Olímpics del 1936 a Berlín, malgrat que Barcelona era entre les candidates. Després es va transformar en les oficines de la Comissió Municipal del Parc i Palaus de Montjuïc, on es va emmagatzemar tot el material de l’Exposició que es va liquidar. I el 1934 hi van instal·lar el Patronat de l’Habitatge i l’Oficina de Circulació del regidor Jaume Vachier, que va escometre la regulació del trànsit urbà. A partir d’aquell moment, la Casa de la Premsa va esdevenir el quarter central de la Guàrdia Urbana.

Durant la Guerra Civil va ser dipòsit d’objectes personals trobats sota la runa dels bombardejos aeris. I en la postguerra va ser rebatejada com a Negociado Municipal de Circulación, on els taxistes rebien la documentació per obtenir gasolina. Aviat els guàrdies van compartir l’espai amb la tinença d’alcaldia del districte II. El 1985 semblava que rehabilitarien la seu policial, però a finals d’aquella dècada l’edifici va quedar buit. Havia de ser el Food Culture Museum de l’artista Antoni Miralda, més tard van parlar d’hostatjar-hi el Museu de les Arts Escèniques. Però segueix desocupat, i mentre els veïns del Poble-sec la reivindiquen com a equipament per al barri, l’Ajuntament ja ha dit que obrirà un procés participatiu. De moment, haurem d’esperar per saber com continua aquesta història.