Catalans pel món
La població catalana que resideix a l’estranger s’ha duplicat els últims deu anys i arriba a més de 300.000 persones. Ho diuen les estimacions de l’Institut d’Estadística de Catalunya, que també indiquen quines són les nostres preferències quan es tracta de tornar a començar lluny de casa
L’any 1894 l’Orfeó Català va interpretar per primera vegada la cançó L’emigrant, amb lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives. “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor”, diu la peça, que va esdevenir un himne anys més tard per a tota una generació que va haver de travessar la frontera amb França per anar cap a l’exili. Ha passat més d’un segle des de llavors i, tot i que el moviment migratori del qual parlava Verdaguer ha canviat en el fons i en la forma, l’èxode català a tot el planeta no s’ha aturat. La recerca de noves oportunitats lluny de Catalunya ha empès 331.189 persones (fins a l’1 de gener del 2020) a viure a l’estranger, segons indica el padró d’habitants residents a l’estranger que elabora anualment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En aquest registre administratiu consten totes aquelles persones de nacionalitat espanyola (tant si és la seva única nacionalitat com si no) que viuen habitualment en altres països i el seu últim municipi d’inscripció és a Catalunya.
Els residents a l’estranger es localitzen fonamentalment al continent europeu (49,47%) i a l’americà (45,42%). Al primer destaca la Unió Europea (39,0%) i al segon l’Amèrica del Sud (28,3%). La presència és minoritària a l’Àsia, l’Àfrica i Oceania. Al rànquing de països amb més residents catalans, França se situa en primer lloc, amb 45.863 persones, que representen el 13,8% del total. L’Argentina se situa en segon lloc, seguida d’Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units. Del total de residents a l’estranger, 163.395 són dones i 167.794 homes, i la seva edat mitjana és de 38,3 anys, 4,4 anys més jove que la del conjunt de Catalunya, que és de 42,7.