Cautxú: l'empremta ecològica del teu neumàtic
La creixent necessitat d'automòbils ha fet agumentar la producció de cautxú sintètic i del natural: el primer ha crescut un 40% i el segon un 2.000%
Incendis com el de Seseña, a Toledo, tornen a cridar l’atenció sobre el gran problema mediambiental que són les rodes dels nostres vehicles. Cada any mil milions de neumàtics arriben a la fi de la seva vida útil arreu del món. Tot i les alternatives de reutilització, molts acaben en abocadors (sovint il·legals): ja n’hi ha 4.000 milions arreu del món. No són biodegradables i poden generar incendis molt contaminants.
Però els neumàtics, indispensables ja en la nostra vida diària, deixen encara una altra empremta ecològica que no és tan coneguda: la creixent desforestació dels boscos tropicals. El principal component del neumàtic (més del 30%) és el cautxú, que s’usa també per a altres parts de l’automòbil i maquinàries diverses. El sintètic, fet de derivats del petroli, és encara el més utilitzat, però el cultiu de cautxú natural s’ha disparat en els últims anys, a remolc del creixement en lademanda d’automòbils, sobretot a la Xina.
Desforestació massiva
I és precisament al Sud-est Asiàtic, a la part continental, on el cultiu que més ràpid està creixent és l’arbre del cautxú, l’ Hevea brasiliensis, que és originari del Brasil i només pot viure en zones tropicals. En aquesta regió s’hi han talat i cremat hectàrees de bosc tropical per plantar monocultius d’ Hevea. Tal com ho va definir a National Geographic Jefferson Fox, investigador del Centre Orient-Occident de Hawai: “Una de les transformacions ecològiques més importants i ràpides de la història de la humanitat”.
Una producció que es remunta al 1840
1840
Els indígenes del Brasil portaven segles extraient cautxú dels arbres per fer roba impermeable i botes. El 1840 el nord-americà Charles Goodyear va desenvolupar un procés per estabilitzar el material i donar-li molts usos més. Va esdevenir una primera matèria molt desitjada.
1876
El 1976 l’aventurer britànic Henry Alexander Wickham va treure il·legalment del Brasil 70.000 llavors de l’arbre del cautxú en vaixell cap a Londres, al Jardí Botànic Reial de Kew, des d’on es van enviar a les colònies britàniques al tròpic asiàtic.
1950-1953
El 1910, 50 milions d’arbres brasilers creixien a l’Àsia, on la producció molt més eficient va arruïnar el monopoli brasiler. Amb la Guerra de Corea, els EUA van vetar la venda de cautxú a la Xina, que va desenvolupar una varietat d’ Hevea resistent per plantar al seu territori.
Segle XXI
El boom del cautxú per la gran demanda de vehicles a la Xina i altres estats emergents asiàtics ha fet créixer les hectàrees de bosc tropical arrasades per plantar l’ Hevea a Laos, Indonèsia, el Vietnam, Tailàndia, Cambodja, Birmània i la Xina (a Xishuangbanna, una zona fronterera amb Laos de gran biodiversitat, ara en perill).
Actualitat: producció de cautxú al món en milers de tones
La creixent necessitat d’automòbils ha fet augmentar la producció del cautxú sintètic i del natural, però el primer ha crescut un 40% i el segon s‘ha duplicat des del 2000. El cautxú natural no només és més barat (tot i que la caiguda del preu del petroli està abaratint també el sintètic des del 2014), sinó que és molt més fiable i resistent.
Àrea de cultiu del cautxú en hectàrees
Les hectàrees d’ Hevea brasiliensis al món gairebé s’han duplicat des que la Xina va iniciar el seu ascens econòmic als anys 90. Tres quartes parts del creixement ha sigut al Sud-est Asiàtic.
El procés d'obtenció del material
De l’ Hevea brasiliensis els indígenes amazònics en deien cautchouc : “L’arbre que plora”. Les seves llàgrimes són un líquid blanc i viscós que va gotejant en fer-li una incisió en diagonal a l’escorça. El líquid es coagula en forma de làmines sòlides i flexibles que, un cop a les fàbriques, es convertiran en corretges, aïllants, guants, condons i, sobretot, neumàtics. Per fer un neumàtic cal el líquid extret de quatre arbres en un mes.
Demanda de neumàtics al món: se n'empren 1.000 milions cada any
El món demana cada cop més vehicles i més neumàtics. Cada any se’n venen al voltant de 2.400 milions, la immensa majoria a la Xina i a les altres economies emergents del Sud-est Asiàtic.
Què passa amb els neumàtics usats?
Si apiléssim els neumàtics usats de què ens desfem cada any al món, cobririen gairebé dos terços de la distància de la Terra a la Lluna.