Aquests dies a la Filmoteca hi ha un cicle fabulós dedicat a la fabulosa Colita. Una selecció dels films en què va fer la foto fixa i també alguns altres on no va treballar, però que li encanten. També hi ha una exposició de fotos al vestíbul. La gran fotògrafa seria la nostra Fran Lebowitz ideal. És culta, llenguda, eloqüent, té mirada crítica, experiència de la vida, molt sentit de l’humor, sap comunicar, posseeix el do de la paraula i, el més important, un coneixement capaç de connectar arts i parlar-ne amb garanties d’èxit. Domina allò que ara se’n diu “fer links ” i que abans es deia curiositat universal. És observadora, treu conclusions amb tan sols un cop d’ull, té bones intuïcions i és un brollador d’entusiasme. La sèrie de Netflix Supongamos que Nueva York es una ciudad ens ha permès descobrir Lebowitz i m’imagino Colita en una sèrie similar a casa nostra, o com a mínim en un capítol o un documental, opinant, dient-hi la seva sobretot, sobre la seva vida, les seves fotos, els seus amics... Parlaria de la Gauche Divine, esclar, que tan bé va retratar; de Bocaccio, on s’hi passava la vida, però seria perfectament capaç de projectar-se molt més enllà, cap als nostres dies, cap a la joventut que tant li interessa, cap a la política que tant la fastigueja, explicaria per què va refusar el Premio Nacional, sabria explicar-nos detalls, anècdotes, instants capturats amb l’objectiu de la seva mirada àmplia. Colita té deu anys més que Lebowitz, ha conegut tothom qui ha sigut important al país dels últims seixanta anys. Ha caminat i fecundat Barcelona, l’ha retratat, l’ha compartit amb companys de viatge al·lucinants i junts l’han transformada incomptables vegades. Ja li han dedicat exposicions a tot arreu, ha fet llibres, l’han homenatjat, Ventura Pons va dedicar-li un petit regal fílmic, però encara queda corda per explicar-la i que ella se’ns expliqui bé i ens expliqui bé.

Productors i directors de cinema i d’audiovisual català, què us semblaria un Suposem que Barcelona és una ciutat? Ens hi posem?