El dol a l'Àsia és blanc i a l'Orient Mitjà taronja: Què Signifiquen els colors?
La cultura, l'entorn i el moment històric poden influir en com els interpretem tot i que un mateix to pot tenir significats diferents o fins i tot contradictoris
Simbologia dels colors
Europa Occidental, Amèrica del Nord i Oceania: Influència de la cultura clàssica i el catolicisme
Japó: Influència del xintoisme i el budisme
Àsia del Sud: Influència de l'hinduisme
Àsia Oriental: Influència del taoisme, el confucianismei el budisme
Europa Oriental: Influència del cristianisme ortodox i el sovietisme.
Orient Mitjà, nord d'Àfrica, Àsia Central i Àfrica Occidental: Influència de l'islam
Àfrica subsahariana: Influència de cultures d'origen tribal i el cristianisme
Amèrica del Sud: Influència de les cultures precolombines i el cristianisme
Què signifiquen
El blau simbolitza harmonia i fidelitat, i té poques connotacions negatives. També s’associa a divinitats en diverses cultures i té significats diferents segons el país, com tristesa en anglès i embriaguesa en alemany.
Color estretament lligat a l’amor, la passió i el perill. A la Xina s’associa a la felicitat i als bons desitjos de l’any nou. Al segle XIX es va convertir en el color del moviment obrer, i amb la Revolució Russa del 1917 també del socialisme i el comunisme.
El groc és un color contradictori: simbolitza optimisme i llum, però també enveja, mentida i traïció. A l’Àsia representa felicitat i saviesa, mentre que en alguns països s’associa amb la covardia i la bogeria.
El verd proporciona una sensació de tranquil·litat, calma i seguretat pel seu lligam amb la natura. A l’islam té un caràcter sagrat perquè es diu que era el color de la roba de Mahoma. A França s’associa a la mala sort.
El negre indica l’absència de color o de llum. Tot i que alguns no el consideren pròpiament un color, la seva presència imposa serietat, elegància i fortalesa. En moltes cultures el color del dol és el blanc, però en el cristianisme el negre simbolitza la mort terrenal.
En la teoria òptica el blanc és més que un color: és la suma de tots els colors de la llum. Simbolitza innocència, puresa i espiritualitat. És el color del rang suprem a l’Església catòlica, però també és el color de la rendició.
El taronja s’associa a la transformació i a l’espiritualitat, especialment a la Xina i al budisme. És un color relativament modern a Europa i es percep de manera diferent segons la cultura, com a l’Índia, on es distingeix més clarament del groc.
El violeta simbolitza la màgia, l’espiritualitat i la fantasia, i també la lluita feminista. En el cristianisme s’associa a la penitència. Cal diferenciar-lo del lila, que és una variant més clara, amb presència de blanc.
El rosa expressa delicadesa, dolçor i sentiments positius. Històricament ha passat de ser un símbol de discriminació del col·lectiu LGBTI a un d’orgull. L’associació del rosa amb un gènere concret és una tradició moderna.
El marró s’associa tant a la mediocritat i al que és pansit com a la calidesa i la comoditat. En interiorisme transmet seguretat i estabilitat, però també simbolitza el que és convencional i poc destacable.
El daurat simbolitza luxe, bellesa i qualitat, però també materialisme i arrogància. És molt utilitzat en publicitat perennoblir productes i representa la durabilitat i la permanència, com en l’expressió noces d’or.
El platejat suggereix elegància, modernitat i èxit discret, però també fredor i distància. Antigament simbolitzava la indolència, mentre que avui s’associa al dinamisme i a l’esport. Té un fort vincle amb la lluna i la màgia en la tradició llegendària.