Amb 85 anys i a deu dies de jubilar-se (diu que fer mots encreuats no fa per a ell), ningú coneix el món dels creuers millor que Carles Domingo. Màxim responsable de Creuers del Port de Barcelona, l’empresa que gestiona cinc de les sis terminals de passatgers que hi ha, passeja per les instal·lacions com si ho fes per casa seva. Coneix a tothom i tothom el coneix a ell. Desprèn orgull quan ens explica el que suposa rebre un vaixell tan gran com tres illes de l’Eixample senceres. “Penseu que el Titanic avui ens cabria al moll més petit que tenim”.

6.00 h - El vaixell informa que ha arribat a la bocana. El pràctic el va a buscar, puja a bord i dirigeix la maniobra d’atracament al port de Barcelona. Els amarradors l’esperen al moll. Aferren les amarres als norais i immobilitzen el vaixell. S’instal·la la passarel·la que connecta el creuer amb la terminal. Pugen policia i duana. S’autoritza el desembarcament.

L’auge del turisme de creuers va començar en la Barcelona postolímpica. “Durant els Jocs del 92, els creuers van fer la funció d’hotels flotants”, narra Domingo. “Van veure una Barcelona molt atractiva i van començar a demanar-la com a port d’itineraris. Quan va començar a augmentar el trànsit de creuers, ens vam adonar que ens ho havíem de prendre seriosament”. Amb la construcció de les terminals i l’adequació de les infraestructures portuàries, Barcelona s’ha convertit avui en el primer port de creuers d’Europa i en el quart a nivell mundial.

8.00 h - Els passatgers comencen a desembarcar: si fan escala, només amb la càmera de fotos. Si acaben el viatge, amb algun quilet de més, van a buscar les maletes. En 45 minuts han sortit tots -fins a 6.000 persones-. Es carreguen les mercaderies. A bord, es preparen les habitacions i el primer bufet lliure per rebre els nous viatgers.

[[OBJECT]

Mentre els passatgers desfilen per la passarel·la de vidre, sota els seus peus vehicles de tot tipus van i venen moll amunt, moll avall. Els maleters esquiven toros i palets amb les tones de menjar i altres subministraments que necessita la ciutat flotant per funcionar. “Us imagineu servir tres àpats al dia a 9.000 persones? Estem parlant de 27.000 àpats com a mínim, per 7 dies. Això és més de 180.000 a la setmana”, diu en Carles amb entusiasme. I ens explica una anècdota: "Un cop li vaig preguntar al capità d’un creuer per què no comprava coses aquí, com el menjar. I li vaig aconsellar que anés a la Boqueria. El capità em va fer cas i, en tornar, em va explicar: «Li he preguntat a la senyora de la carn si em podia fer bistecs de 150 grams. M’ha preguntat quants en volia. Li he respost que en necessito 50.000 cada setmana... Imagineu-vos! Aquella dona no els ven ni en tres anys!»"

Abastir els creuers amb aquestes quantitats descomunals és responsabilitat dels consignataris, els representants de les navilieres a terra. “Cada mes ens arriba dels Estats Units un contenidor amb 25 tones de carn congelada, que carreguem després als nostres vaixells”, ens explica com a exemple Tania Marroquín, consignatària de MSC Cruceros. Ella també s’encarrega d’avisar els serveis sanitaris en cas de necessitat -una malaltia infecciosa o una mort a bord-, o de respondre als capricis del departament d’animació, que, ens diu, li posa les coses més difícils. La gestió de les excursions que s’ofereixen als creueristes també passa per les seves mans. “Sempre tenim unes cinc o sis rutes, d’unes quatre o cinc hores màxim”. La visita a Montserrat o les excursions amb la marca Gaudí o la petjada blaugrana solen ser les més exitoses.

10.30 h - Es prepara l’últim autocar d’excursions. Es comença a desfer la filera enorme de vehicles que omple el pàrquing de la terminal. Conductors i guies alcen cartells amb rutes i destinacions. Esquiven els taxis que ja porten els nous passatgers. Estan més blancs. Descarreguen maletes.

A la Barcelona dels 90 encara s’emetia algun capítol de Vacaciones en el mar i pocs barcelonins miraven cap a la costa, com si no importés. Avui el turisme de creuers s’ha convertit en focus de crítiques, en part per una política municipal que ha qüestionat el model de turisme a la capital catalana. Sense anar més lluny, aquest mes de juny el baròmetre municipal revelava que el turisme ja és la primera preocupació ciutadana -per a un 19% dels barcelonins-, per davant de l’atur -per a un 12,4%.

Carles Domingo hi respon: “Dels més de 30 milions de persones que van visitar Barcelona l’any passat, els creueristes van ser 2,68 milions. I, d’aquests, només 1,3 milions van baixar a visitar la ciutat. Els creuers contribueixen a la congestió, d’acord, però representen al voltant del 3%. Per tant, si s’ha de buscar qui en té la culpa, busquem una mica a tot arreu.

12.00 h - Comença la facturació de passatgers. Es classifiquen les maletes. Es passen per raigsX. Es carreguen al vaixell. Els viatgers, que comencen a pujar a bord, se les trobaran a la cabina. Continua la càrrega de subministraments per popa.

Els creuers que veiem avui amarrats fa dos anys que han demanat el seu espai al moll Adossat de Barcelona. El port treballa amb aquesta previsió per evitar les congestions en un port cada vegada més sol·licitat. “Una de les coses que tenim en compte per prioritzar un vaixell en relació a un altre és mirar si el creuer comença i acaba aquí el viatge o si només ve de trànsit”, explica Mar Pérez, responsable del departament de creuers de Port de Barcelona. “Volem consolidar-nos com a port base, entre altres coses perquè són els creueristes que més beneficis deixen a la ciutat. Molts d’ells -si no van i venen directament des de l’aeroport- es queden a la ciutat dos o tres dies, i s’hi deixen una mitjana de 200 euros diaris”. Fa referència a un estudi de la Universitat de Barcelona i el mateix Port que subratlla que, gràcies a l’activitat dels creuers, es poden mantenir prop de 7.000 llocs de treball a temps complet i generar una facturació anual a Catalunya de 796 milions d’euros.

Aquestes xifres també volen respondre a una altra crítica habitual que senten de manera recurrent: la contaminació ambiental. “Estem fent un esforç per atreure els vaixells més nous i més sostenibles, que de fet són els que les navilieres volen portar a Barcelona”. Són els creuers que estan incorporant filtres a les xemeneies per reduir la contaminació i que opten per fer servir gas natural líquid com a combustible.