L a llum natural no era un valor que entrés amb la casa quan la va adquirir una parella amb dues nenes. La llum s’havia de conquerir. Aquest apartament dúplex a la zona de Sant Gervasi era originalment un habitatge fosc, molt compartimentat, i orientat a nord cap a un interior d’illa en el qual a pocs metres hi ha uns edificis molt alts que fan ombra a les seves finestres. Amb aquestes condicions, bona part del projecte de reforma integral fet per Arquitectura-G, un estudi de Barcelona fundat el 2006 pels arquitectes Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes i Igor Urdampilleta, tenia l’objectiu de dotar l’habitatge d’una gran lluminositat i que fos, en tots els sentits, l’accent de la vida a la casa. Guanyar llum és al darrere de la majoria de les decisions, des de les més radicals a les que afecten els petits detalls. Avui la claror és present a tots els racons. I no hi és només perquè s’han obert les vies perquè hi arribi, sinó perquè són molts els elements del nou habitatge que també en desprenen.

Jonathan Arnabat, l’arquitecte que va coordinar aquest projecte, explica que “aquesta conquesta de la llum va implicar també algunes renúncies”. Es refereix concretament a la pèrdua d’unes desenes de metres quadrats habitables per donar claror a tota la casa, ja que es va decidir demolir parcialment el forjat de la segona planta i obrir un espai per a la sala menjador de gairebé sis metres d’alçada. Així es creava una balconada al pis de dalt de l’apartament, que acull el món de les nenes, amb estudi inclòs, obert a la zona de doble alçada i a l’entrada més generosa de llum.

Són, en tot cas, molts els guanys, infinits més que no la renúncia d’uns metres habitables per a una casa que ara disposa de 150 m(2) més la terrassa. Comptar amb un espai de doble alçada va permetre engrandir les quatre finestres que, disposades en creu i amb uns perfils mínims dissenyats per Arquitectura-G, fan que l’interior tingui continuïtat amb la terrassa en planta baixa i que, tot pujant una escala adossada a la paret, tan subtil que és gairebé imperceptible, neixi un balcó als finestrals de dalt. Les noves obertures, juntament amb un eix longitudinal que travessa l’habitatge pel mig, propicien la visió de façana a façana i afavoreixen una saludable ventilació creuada. Així, s’ha fet que la claror s’acompanyi d’aire, a més de provocar, amb la desaparició de part del forjat, una comunicació molt oberta entre les dues plantes, la de baix per a la vida en comú, a més de l’habitació dels pares amb el seu bany, i la de dalt per als dormitoris infantils, bany compartit amb dues piques i dues carxofes a la dutxa, així com amb zona d’estudi.

El color no és accessori

També la tria del color es va fer en funció d’aconseguir més llum. Es va cercar la fusta tropical més clara, la de gràpia, que no només té un to groguenc sinó que reuneix les condicions per poder-la fer extensiva també a l’exterior, i així la sala i la terrassa agafen el sentit d’un sol espai engrandit per a les èpoques de bonança climàtica.

Es va optar, a més, per una ceràmica d’un groc beix que no només s’aplica a les zones humides, cuina i banys, sinó que dona textura a alguns trams significatius de la zona d’estar, agafa molt bé la llum natural i en reflecteix. És la mateixa tonalitat, aquest groc clar i amable, que pinta la xapa reticular -un element que no atura el pas de la llum- amb la qual es construeixen l’escala, el balcó i els prestatges de la cuina. I és el mateix color que es va triar per als armaris i també per a la moqueta -un model especial que, a més de ser del tot confortable, respon molt bé a l’hora de netejar-la- que cobreix el terra de la planta superior i forra la paret que, com una gran ona, separa els dormitoris de les dues nenes. Aquest to de groc coincidia, a més, amb el color de la façana de l’edifici.

D’aquesta manera, avui, a aquest dúplex de la zona de Sant Gervasi es viu en groc, i el groc és lluminositat. Es viu en un groc sense estridències que, reforçat pel blanc impol·lut de la resta d’elements, dona a aquest habitatge una notable singularitat i el defineix des de la senzillesa i sobretot des de la seva concepció innovadora. Jonathan Arnabat apunta que al seu estudi d’arquitectura els agrada “apostar per un material, per un color o per una altra solució concreta i repetir-lo molt en el projecte”.

A través del groc, en aquest cas, s’ordena l’espai. Amb el groc, també, es defineix la personalitat de l’habitatge, però es defineix d’una manera oberta, només fins al punt just de deixar molt d’espai perquè els usuaris vagin deixant i facin present la pròpia empremta, cosa en la qual creuen els integrants de l’equip d’Arquitectura-G.