Afegim números de telèfon a l’agenda del mòbil com si res. Repasses la llista de noms que tens a la icona dels contactes i fins i tot hi ha persones que no saps ni qui són. En algun moment les vas agregar per alguna gestió que en aquell moment era important i després les circumstàncies les han fet desaparèixer de la teva vida i de la teva memòria.

En canvi, esborrar noms de l’agenda és més complicat. Fins i tot traumàtic. I no pas quan es tracta d’aquests desconeguts. Sinó de persones que, pel motiu que sigui, saps que no t’hi comunicaràs mai més.

Després que el meu pare morís, vaig trigar mesos a esborrar el seu nom de la meva agenda del mòbil. La realitat més crua em feia veure que aquell número ja no l’hauria de marcar mai més. El gest d’esborrar-lo significava executar de manera explícita allò que encara provocava tan de dolor: assumir l’absència de comunicació definitiva. La mort arriba de manera inesperada. Però aquell era un acte diminut, gairebé imperceptible, sentidament íntim, que m’obligava a mi a concretar el comiat. I si ho vaig fer va ser perquè cada vegada que consultava l’agenda per altres motius, trobar-me la paraula pare a la llista de contactes em retornava de manera sobtada la pena i el record de l’absència.

Esborrar les persones de l’agenda del mòbil és un acte que ara acompanya la mort d’algú. Ha passat a formar part dels tràfecs i les dificultats del dol.

Malauradament, el gest s’ha repetit més vegades. Prémer l’opció que amb lletres vermelles diu “Eliminar contacte”. Mai es fa en plena sacsejada de la tristesa. És com si esperessis que el destí fes un gir inesperat i finalment no calgués. Però després vas endarrerint el moment pensant que algun instant futur ho farà més fàcil o més adequat. Esborrar algú que s’ha mort de l’agenda és com una segona mort d’aquella persona. Una altra manera d’acomiadar-se. Un segon dol.

Guardo un missatge a la bústia de veu del telèfon d’una persona que ja no hi és. Ni tan sols goso escoltar-lo. Però tinc la sensació que en la gravació hi perdura un alè de vida que em sap greu que desaparegui.

Després d’una defunció molts troben estones de consol en l’exercici de recuperar els missatges compartits al WhatsApp. És reviure la naturalitat del diàleg i la relació que manteníem abans que la mort ho escapcés tot.

Però la mort no és l’únic motiu que et porta a eliminar algú de l’agenda. I hi ha motius que no fan tanta pena. Són les ruptures sentimentals, els desenganys i les traïcions. La necessitat de voler esborrar algú per sempre més de la teva vida pel motiu que sigui. Un gest simbòlic que serveix per passar pàgina. Una manera de fer-la desaparèixer, d’aniquilar-la, de dir prou. Eliminar el contacte, amb la radicalitat de tot el seu sentit.